Repenjats al capó del cotxe, dos nois de Tenerife observen hipnotitzats el volcà de Cumbre Vieja. M’hi apropo. Rere els binocles, no se’n saben avenir:
- "Si amb tot el que sabem avui dia del volcà encara ens sembla un prodigi, què devien pensar els guanches (els indígenes de l’illa de la Palma)?"
- "Doncs que era l’infern obrint-se pas a la terra".
Té raó. En la mitologia guanche existia la Guayota, la deessa maligna que habitava a l’interior de la terra i a la qual es feien ofrenes perquè no s’enfadés i escopís tota la ira en forma de lava. El cristianisme va arrasar amb la cultura aborigen, però aquesta por va perviure. Entre la generació més gran de palmeros, força devots, continua viva la creença que l’erupció de Cumbre Vieja és obra del diable.
Ara bé, el que realment ha convertit la vida d’aquests veïns de pobles rurals en un infern no ha estat el volcà, sinó la manca de solucions. Al trauma que suposa que tot el teu poble, els teus records, desapareguin del mapa, s’afegeix que bona part dels afectats, dos mesos després, encara viuen amuntegats a casa de familiars o en hotels provisionals.
"Els polítics no paren de venir però a les nostres butxaques no ens ha arribat ni un sol euro de les ajudes promeses", es queixa el Marcelino. Casa seva és una de les que continua en peu a la Laguna, a pocs metres de la colada que va aturar-se a l’entrada del barri.
El Felipe vivia a Puerto Naos, un poble aïllat per la lava: "Primer vam estar en una tenda de campanya i des de fa un mes som en un hotel, sense nevera ni espai perquè les nenes facin els deures. No hem rebut cap xec, només han arribat als que tenen influències".
Altres, com el Juan Carlos fins i tot han hagut de marxar de l’illa: "Ja no queda res del que va ser casa meva, ni del carrer, ni del barri del Pampillo. Tot està sepultat sota 30 metres de lava. Jo no vull diners, només demano que em deixin tornar a construir casa meva al mateix lloc on era", explica des de Tenerife.
Costa d’entendre que en una illa tan petita, amb 7.000 afectats, es trigui tant a resoldre l’emergència habitacional i l’entrega d’ajudes econòmiques. Les autoritats municipals i el cabildo admeten que fins que no s’apagui el volcà no es podrà començar a tramitar tota la paperassa. De poc serveixen les visites des de la península amb l’únic objectiu de fer-se la foto.
I mentre el volcà continua escopint lava fins no se sap quan, i els periodistes hem anat marxant, els palmeros van perdent la calma que els caracteritza. Se’ls esgota aquella serenor dels que habiten en una illa petita, allunyada de tot, a les Canàries de les Canàries. La Rosa, voluntària de la Creu Roja, no té pressa: "Per què volem córrer tant? Miris on miris, més enllà només hi ha el mar".
- "Si amb tot el que sabem avui dia del volcà encara ens sembla un prodigi, què devien pensar els guanches (els indígenes de l’illa de la Palma)?"
- "Doncs que era l’infern obrint-se pas a la terra".
Té raó. En la mitologia guanche existia la Guayota, la deessa maligna que habitava a l’interior de la terra i a la qual es feien ofrenes perquè no s’enfadés i escopís tota la ira en forma de lava. El cristianisme va arrasar amb la cultura aborigen, però aquesta por va perviure. Entre la generació més gran de palmeros, força devots, continua viva la creença que l’erupció de Cumbre Vieja és obra del diable.
Ara bé, el que realment ha convertit la vida d’aquests veïns de pobles rurals en un infern no ha estat el volcà, sinó la manca de solucions. Al trauma que suposa que tot el teu poble, els teus records, desapareguin del mapa, s’afegeix que bona part dels afectats, dos mesos després, encara viuen amuntegats a casa de familiars o en hotels provisionals.
"Els polítics no paren de venir però a les nostres butxaques no ens ha arribat ni un sol euro de les ajudes promeses", es queixa el Marcelino. Casa seva és una de les que continua en peu a la Laguna, a pocs metres de la colada que va aturar-se a l’entrada del barri.
El Felipe vivia a Puerto Naos, un poble aïllat per la lava: "Primer vam estar en una tenda de campanya i des de fa un mes som en un hotel, sense nevera ni espai perquè les nenes facin els deures. No hem rebut cap xec, només han arribat als que tenen influències".
Altres, com el Juan Carlos fins i tot han hagut de marxar de l’illa: "Ja no queda res del que va ser casa meva, ni del carrer, ni del barri del Pampillo. Tot està sepultat sota 30 metres de lava. Jo no vull diners, només demano que em deixin tornar a construir casa meva al mateix lloc on era", explica des de Tenerife.
Costa d’entendre que en una illa tan petita, amb 7.000 afectats, es trigui tant a resoldre l’emergència habitacional i l’entrega d’ajudes econòmiques. Les autoritats municipals i el cabildo admeten que fins que no s’apagui el volcà no es podrà començar a tramitar tota la paperassa. De poc serveixen les visites des de la península amb l’únic objectiu de fer-se la foto.
I mentre el volcà continua escopint lava fins no se sap quan, i els periodistes hem anat marxant, els palmeros van perdent la calma que els caracteritza. Se’ls esgota aquella serenor dels que habiten en una illa petita, allunyada de tot, a les Canàries de les Canàries. La Rosa, voluntària de la Creu Roja, no té pressa: "Per què volem córrer tant? Miris on miris, més enllà només hi ha el mar".