Qualsevol persona amb dos dits de seny coincideix a dir que l'únic remei per guarir un món tocat de mort és l'educació. Que totes les vies efectives per resoldre conflictes passen per saber inocular uns valors de ciutadania, de respecte mutu i de comprensió de la diferència. Que cal un nou ordre social regit pel sentit comú i que visqui la violència com a una rèmora d'unes èpoques molt antigues. Dir-ho és molt fàcil. Per això, cal aplaudir que els fets sobrepassin les paraules i que hi hagi qui aposta per un altre model de món.
 
El Festival de la Infància de Barcelona, en marxa fins al 4 de gener, enguany no ha deixat espai per als militars, ni tampoc per a la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra o la Guàrdia Urbana. Cal reconèixer la decisió, valenta, del govern d'Ada Colau, i reivindicar que el fet de deixar les forces militars fora del festival no és un gest de cara a la galeria. Ben al contrari, com demostra que la decisió hagi tornat a fer sortir de la seva cova els exaltats hooligans a-toc-de-corneta que sempre tenen a punt un renec quan es parla de tot allò que l'alcaldessa "destrossa".
 
Que l'exèrcit es deslligui del món educatiu és un èxit, perquè l'exèrcit mai no pot ser presentat com una diversió. En una societat prou madura, entendríem que la causa militar no pot esdevenir un acte de propaganda, i que cal un esforç per fomentar la necessitat del desarmament i l'ús de la pau. Que la violència no és cap mètode vàlid en una societat lliure, respectuosa i conscient. Sí que ho és la força indestructible del diàleg, ara més que mai, i ara que es fan tantes operacions en el seu nom.

Gràcies, alcaldessa Colau, per fer allò que toca i ser coherent amb les pròpies certeses. El diàleg i la pau són un patrimoni que aquesta ciutat –Barcelona– i aquest país –Catalunya– no es poden permetre el luxe de malbaratar. Cal dir-ho, i també cal fer-ho. No tingueu cap dubte que serà el primer pas per construir un 2017 molt millor que aquest 2016.