Que Espanya és una olla de cols, cada dia més, és una evidència. Només cal recordar aquella frase dies abans del referèndum de “no habrán ni papeletas ni urnas y si las hubiere, Rajoy debería dimitir...” Van haver paperetes, van haver urnes, van votar més de 2 milions i mig de catalans, es va repartir molta llenya per part dels “a por ellos”, van haver molts ferits, i no va dimitir ningú. Van processar els líders, els van empresonar no sense provocar la sensació de debilitat d’Espanya davant d’Europa per no haver sabut dialogar i evitar el referèndum per la via de la comprensió. I van haver líders que es van exiliar, que se’ls tracta de “fugados”, però Europa els dóna la raó i Espanya que a l’altura del betum.
España té uns serveis d’intel·ligència fiables? Qui controla aquests serveis? És la pregunta que un cop el ministre Bolaños ha manifestat en roda de premsa, un dilluns de festa a Madrid, sense que anticipadament ho coneguessen la majoria del govern, que algun servei extern havia espiat el president del Govern, Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles. Ho ha manifestat adduint que el Centre Nacional de Criptologia ho havia descobert i calia investigar-ho immediatament davant la gravetat que representa espiar les més altes instàncies del govern d’Espanya.
Francament, estimats lectors, no arribo el suficient lluny en coneixements per entendre l’espionatge telefònic, però no m’ho crec que aquests dos alts personatges hagen estat espiats. I si és així, l’única visió que donen a Espanya és el descontrol i l’anarquia en un país on una i altra vegada diuen i repeteixen que existeix “la democràcia plena”. Si així fos per què ho han de repetir tantes vegades? Si així fos per què els jutges espanyols no diuen el mateix que els jutges alemanys, escocesos, sards o belgues, en relació al que qualifiquen de “fugados”? Crec en definitiva que és una argúcia més de darrera hora per dir a Europa i al món que l’espionatge als independentistes catalans, no és l’únic espionatge que existeix a Espanya.
Tot és molt confús, molt estrany i demostra a les clares que això de la democràcia a Espanya no funciona. Qui controla a qui, dins l’Estat? Que la màxima autoritat siga espiada pels seus propis subordinats, això no ho entenc; ni jo, ni ningú. I el problema armat per Bolaños és que ara s’haurà d’investigar, tant si és veritat, com mentida, perquè s’ha produït l’espionatge en general. El primer dia Robles va afirmar clarament que s’espiava els independentistes perquè atemptaven contra “la unidad nacional”. Ara es veuran obligats a investigar les dues coses a la vegada, quan el tema català el tenien mig resolt en tant que era un tema de jutges i quedava aparcat per tractar-se d’un secret d’Estat. La comissió d’investigació no servia per a res demanada al Congrés de Diputats no servia per res. Però ara s’haurà d’investigar a la vegada el “catalangate”
No serà, doncs, que Europa els ha cridat l’atenció sobre el tema i havien de crear este enrenou en dia de festa a la capital, per donar a comprendre que Espanya no atempta contra el drets dels ciutadans i concretament contra els independentistes? Per què novament han de parlar, afirmar i dir davant del món que “España es una democràcia plena”?
L’enrenou d’avui és més gros que el d’ahir i que el del dia de conèixer el “catalangate”. Els proper dies, tindrem coneixement de l’abast de les declaracions de Bolaños. Els socialistes volen mantenir el poder, enganyat o no, amb el suport dels independentistes catalans o no, però les coses no seran igual demà del que van ser ahir. Repetia al meu darrer article que Sánchez i Robles havien de dimitir. Contra els catalans, tot s’hi val, per preservar allò que creuen imprescindible que és la unitat d’Espanya. Ara, però, han entrat en joc nous elements que no sabem on podran anar a parar.
España té uns serveis d’intel·ligència fiables? Qui controla aquests serveis? És la pregunta que un cop el ministre Bolaños ha manifestat en roda de premsa, un dilluns de festa a Madrid, sense que anticipadament ho coneguessen la majoria del govern, que algun servei extern havia espiat el president del Govern, Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles. Ho ha manifestat adduint que el Centre Nacional de Criptologia ho havia descobert i calia investigar-ho immediatament davant la gravetat que representa espiar les més altes instàncies del govern d’Espanya.
Francament, estimats lectors, no arribo el suficient lluny en coneixements per entendre l’espionatge telefònic, però no m’ho crec que aquests dos alts personatges hagen estat espiats. I si és així, l’única visió que donen a Espanya és el descontrol i l’anarquia en un país on una i altra vegada diuen i repeteixen que existeix “la democràcia plena”. Si així fos per què ho han de repetir tantes vegades? Si així fos per què els jutges espanyols no diuen el mateix que els jutges alemanys, escocesos, sards o belgues, en relació al que qualifiquen de “fugados”? Crec en definitiva que és una argúcia més de darrera hora per dir a Europa i al món que l’espionatge als independentistes catalans, no és l’únic espionatge que existeix a Espanya.
Tot és molt confús, molt estrany i demostra a les clares que això de la democràcia a Espanya no funciona. Qui controla a qui, dins l’Estat? Que la màxima autoritat siga espiada pels seus propis subordinats, això no ho entenc; ni jo, ni ningú. I el problema armat per Bolaños és que ara s’haurà d’investigar, tant si és veritat, com mentida, perquè s’ha produït l’espionatge en general. El primer dia Robles va afirmar clarament que s’espiava els independentistes perquè atemptaven contra “la unidad nacional”. Ara es veuran obligats a investigar les dues coses a la vegada, quan el tema català el tenien mig resolt en tant que era un tema de jutges i quedava aparcat per tractar-se d’un secret d’Estat. La comissió d’investigació no servia per a res demanada al Congrés de Diputats no servia per res. Però ara s’haurà d’investigar a la vegada el “catalangate”
No serà, doncs, que Europa els ha cridat l’atenció sobre el tema i havien de crear este enrenou en dia de festa a la capital, per donar a comprendre que Espanya no atempta contra el drets dels ciutadans i concretament contra els independentistes? Per què novament han de parlar, afirmar i dir davant del món que “España es una democràcia plena”?
L’enrenou d’avui és més gros que el d’ahir i que el del dia de conèixer el “catalangate”. Els proper dies, tindrem coneixement de l’abast de les declaracions de Bolaños. Els socialistes volen mantenir el poder, enganyat o no, amb el suport dels independentistes catalans o no, però les coses no seran igual demà del que van ser ahir. Repetia al meu darrer article que Sánchez i Robles havien de dimitir. Contra els catalans, tot s’hi val, per preservar allò que creuen imprescindible que és la unitat d’Espanya. Ara, però, han entrat en joc nous elements que no sabem on podran anar a parar.