Hem sentit al President Puigdemont @KRLS a la inauguració de la Fira del llibre de Bolonya, que enguany té com a convidada a Catalunya, la frase: "La cultura és el petroli de Catalunya". És una frase que ja és un clàssic de la cultura catalana des que Ferran Mascarell la va dir el 2012, i que té un significat important quant al fet que la cultura no és només una estratègia emocional dels humans; és també, i ara més que mai, una indústria important i una eina política fenomenal. No en va, la cultura és, en sentit antropològic, tot allò que els humans creem i utilitzem per organitzar-nos i viure. Sense cultura no som humans.
I en aquest sentit, les llengües fins ara han estat les creadores de cultura per a cada grup humà. A Catalunya ho sabem prou bé, la llengua catalana ha estat i és el bastió més potent de defensa de la nostra identitat al llarg del temps. Perquè la cultura expressa la forma de ser del grup humà, diu qui som, d'on venim, en què creiem, com mengem i com estimem. De fet, sense la cultura no som, i sense la llengua no ens expressem ni podem dir qui som. Les històries dels nostres avantpassats, els contes de la nostra infantesa, les cançons de la nostra joventut, o les novel·les de la nostra biblioteca, són una part fonamental de nosaltres, tant de la nostra persona com del nostre grup humà, el que fins ara ens ha fet diferents.
Però vet aquí que Internet ha vingut per canviar molts dels nostres costums. I entre ells, la identitat cultural, la producció, l'intercanvi, la venda i l'ús de la cultura.
Sabem que ja no comprem discos de vinil, o cassetes; sabem que la televisió del menjador ja no és la pantalla més vista a casa, n'hi ha moltes d'altres. Sabem que el cinema el veiem tant al portàtil com a les sales de cinema. Són canvis que s'estan produint, malgrat nosaltres mateixos i malgrat les empreses que han viscut fins ara d'això.
Però realment el que importa és un altre canvi substancial que va més enllà dels instruments per entrar de ple en la creació de cultura. I Netflix n'és el model. La creació de cultura ha estat fins ara patrimoni d'una llengua i d'un grup humà concret. Ara, per primera vegada a la història, que sapiguem, s'està creant cultura per a tot el món de forma global i s'està produint en diverses llengües alhora. Havia estat un format impossible fins ara, però Internet ho està fent possible. La rapidesa, les plataformes de continguts audiovisuals que es veuen arreu del món, les produccions internacionals han introduït amb sèries com "Narcos" o "Ingobernable", el format d'un storytelling global que es crea de bell antuvi en dues llengües, per a un consum global.
Comença l'era de la cultura mundial nadiua, un oxímoron impossible fins ara. Per això, prenent la metàfora del president @KRLS, Netflix és el grafè de la cultura i Catalunya farà molt bé en ser present a les produccions de continguts digitals mundials. No hi ha problema, la llengua catalana està preparada, ja té una presència a Internet que ultrapassa el que li pertocaria per a nombre de parlants. Aprofitem l'avinentesa, aquesta ja és una forma de ser independent, a Internet no cal demanar permís.
I en aquest sentit, les llengües fins ara han estat les creadores de cultura per a cada grup humà. A Catalunya ho sabem prou bé, la llengua catalana ha estat i és el bastió més potent de defensa de la nostra identitat al llarg del temps. Perquè la cultura expressa la forma de ser del grup humà, diu qui som, d'on venim, en què creiem, com mengem i com estimem. De fet, sense la cultura no som, i sense la llengua no ens expressem ni podem dir qui som. Les històries dels nostres avantpassats, els contes de la nostra infantesa, les cançons de la nostra joventut, o les novel·les de la nostra biblioteca, són una part fonamental de nosaltres, tant de la nostra persona com del nostre grup humà, el que fins ara ens ha fet diferents.
Però vet aquí que Internet ha vingut per canviar molts dels nostres costums. I entre ells, la identitat cultural, la producció, l'intercanvi, la venda i l'ús de la cultura.
Sabem que ja no comprem discos de vinil, o cassetes; sabem que la televisió del menjador ja no és la pantalla més vista a casa, n'hi ha moltes d'altres. Sabem que el cinema el veiem tant al portàtil com a les sales de cinema. Són canvis que s'estan produint, malgrat nosaltres mateixos i malgrat les empreses que han viscut fins ara d'això.
Però realment el que importa és un altre canvi substancial que va més enllà dels instruments per entrar de ple en la creació de cultura. I Netflix n'és el model. La creació de cultura ha estat fins ara patrimoni d'una llengua i d'un grup humà concret. Ara, per primera vegada a la història, que sapiguem, s'està creant cultura per a tot el món de forma global i s'està produint en diverses llengües alhora. Havia estat un format impossible fins ara, però Internet ho està fent possible. La rapidesa, les plataformes de continguts audiovisuals que es veuen arreu del món, les produccions internacionals han introduït amb sèries com "Narcos" o "Ingobernable", el format d'un storytelling global que es crea de bell antuvi en dues llengües, per a un consum global.
Comença l'era de la cultura mundial nadiua, un oxímoron impossible fins ara. Per això, prenent la metàfora del president @KRLS, Netflix és el grafè de la cultura i Catalunya farà molt bé en ser present a les produccions de continguts digitals mundials. No hi ha problema, la llengua catalana està preparada, ja té una presència a Internet que ultrapassa el que li pertocaria per a nombre de parlants. Aprofitem l'avinentesa, aquesta ja és una forma de ser independent, a Internet no cal demanar permís.