El lingüista George Lakoff va publicar l'any 2008 un breu llibret que va saccsejar a política nord-americana. Es titulava No pensis en un elefant, i Lakoff hi desenvolupava la importància de la teoria dels marcs en el debat polític. Els marcs, diu Lakoff, són estructures mentals que conformen la nostra forma de veure el món: totes les paraules es defineixen en relació a marcs conceptuals. Facin l'exercici: si des d'aquesta columna els proposem que no pensin en un elefant, la pròpia paraula crearà un marc del qual és molt difícil sortir-ne. Els lectors de NacióDigital, molt probablement, acabaran pensant en elefants.
Una cosa semblant passa amb els pressupostos de la Generalitat. En els últims temps, des del govern de Junts pel Sí i el sobiranisme d'ordre s'ha consolidat un marc: sense pressupostos no hi ha referèndum. Aquest terreny de joc, que ha estat assimilat per la gran majoria de mitjans de comunicació i analistes de l'òrbita sobiranista, ens explica que és indispensable que la CUP voti a favor dels comptes del govern. Si no ho fa, l'executiu no disposarà d'estabilitat política, i sense estabilitat política no hi haurà referèndum sobre la independència. En altres paraules: més que "o referèndum o referèndum", estaríem en un moment de "o pressupostos o s'acaba el procés".
Passa, però, que els marcs depenen de qui els hi dóna forma. I que el moment actual podria emmarcar-se d'una altra manera. Per exemple: el referèndum i la independència... què tenen a veure amb uns pressupostos autonòmics? Desenvolupem una mica aquest nou marc. Estem en un moment d'excepcionalitat, en què un partit anticapitalista i un partit liberal s'estan posant d'acord de forma contranatural per tirar endavant el seu únic objectiu en comú: realitzar un referèndum sobre la independència. Discutir ara sobre uns pressupostos autonòmics que de ben segur no deixaran content a cap de les dues parts... No és una mica absurd? Els pressupostos, de fet, no sortien ni en el full de ruta de Junts pel Sí. Fer-ne un element tan central, no és generar un obstacle innecessari? Si el moment és excepcional i al final estem parlant de 18 mesos d'interinatge... per què no tirar milles?
Tanmateix, en l'actualitat el marc és un altre ben diferent. La CUP i Junts pel Sí s'han vist enfangats en una negociació extenuant que, de retruc, genera cansament i desgast en la base social sobiranista. No són en aquests moments els pressupostos autonòmics del 2017 el gran pal a la roda del procés sobiranista?
Una cosa semblant passa amb els pressupostos de la Generalitat. En els últims temps, des del govern de Junts pel Sí i el sobiranisme d'ordre s'ha consolidat un marc: sense pressupostos no hi ha referèndum. Aquest terreny de joc, que ha estat assimilat per la gran majoria de mitjans de comunicació i analistes de l'òrbita sobiranista, ens explica que és indispensable que la CUP voti a favor dels comptes del govern. Si no ho fa, l'executiu no disposarà d'estabilitat política, i sense estabilitat política no hi haurà referèndum sobre la independència. En altres paraules: més que "o referèndum o referèndum", estaríem en un moment de "o pressupostos o s'acaba el procés".
Passa, però, que els marcs depenen de qui els hi dóna forma. I que el moment actual podria emmarcar-se d'una altra manera. Per exemple: el referèndum i la independència... què tenen a veure amb uns pressupostos autonòmics? Desenvolupem una mica aquest nou marc. Estem en un moment d'excepcionalitat, en què un partit anticapitalista i un partit liberal s'estan posant d'acord de forma contranatural per tirar endavant el seu únic objectiu en comú: realitzar un referèndum sobre la independència. Discutir ara sobre uns pressupostos autonòmics que de ben segur no deixaran content a cap de les dues parts... No és una mica absurd? Els pressupostos, de fet, no sortien ni en el full de ruta de Junts pel Sí. Fer-ne un element tan central, no és generar un obstacle innecessari? Si el moment és excepcional i al final estem parlant de 18 mesos d'interinatge... per què no tirar milles?
Tanmateix, en l'actualitat el marc és un altre ben diferent. La CUP i Junts pel Sí s'han vist enfangats en una negociació extenuant que, de retruc, genera cansament i desgast en la base social sobiranista. No són en aquests moments els pressupostos autonòmics del 2017 el gran pal a la roda del procés sobiranista?