Nou independentistes detinguts. En vigílies de l'aniversari de l'1-O, de la sentència i dels dos anys de presó preventiva dels Jordis. Per terrorisme i rebel·lió. Perquè els han trobat "precursors d'explosius". Una operació policial que, d'acord, s'ha de deixar actuar a la justícia. Però que, amb altres precedents a la vista, fa més que pudor.

Tots tenim encara ben recent les detencions injustificades -els tribunals ho van demostrar posteriorment- de Tamara i Adrià Carrasco, acusats de terrorisme en el que es va interpretar com un clar intent de relacionar independentisme i violència. El guió -escrit des d'abans de l'1-O- estava clar: calia dur el sobiranisme per la via de la kale borroka, per justificar la repressió i, no menys important, per desincentivar el suport dels no estrictament independentistes, dels més tebis, i de la gent d'ordre en general -sense la qual no se suma ni un 80% ni un 50%, ni un 25%-. I, si la realitat no ho permetia, doncs prescindim de la sempre molesta realitat.

Aquest pla es va intentar tirar endavant, amb escàs èxit, quan les forces vives espanyolistes temien de debò -ells, sí- que la independència podia ser una realitat. Sobta que hi insisteixin ara, quan aquest risc està més que descartat. Però això de la repressió i la deriva autoritària és una droga de la qual no és tan senzill desenganxar-se. Al contrari, el més habitual és que el cos en demani dosis cada cop més grans. 

Drogues a banda -i sense dubtar mai de la independència judicial, naturalment-, podem fer un petit exercici de cui prodest, de resultat ben obvi: que, de sobte, apareguin tot d'independentistes no ja violents sinó disposats a atemptar amb "precursors d'explosius" justifica una sentència exemplar contra qui se suposa que són els seus caps intel·lectuals. També pot incentivar respostes més contundents de l'independentisme, cosa que justificaria més repressió i més discurs kaleborrokitzant. Un risc real, que el sobiranisme hauria de ser hàbil per conjurar.