Vivim temps molt complicats i inestables. Són temps de canvis cap on no se sap. La força política que més pateix els canvis és la dreta: són els que se senten més amenaçats en tots els sentits. Amb tot, no totes les dretes són iguals. N’hi ha que sempre han estat democràtiques, i són les que han promogut les democràcies liberals, possiblement, el millor sistema polític que es coneix, però avui no poden tampoc ignorar els canvis que alguns perceben totalment contraris als seus interessos. I n’hi ha que sempre han begut, des dels seus orígens, de pulsions autoritàries i/o feixistes.
A Espanya, per la seva singularitat a l’hora de passar de la dictadura a la democràcia, la dreta que hi ha és molt poc homologable amb l’europea. La setmana passada hem pogut veure com ho va intentar tot per aturar els relleus que marca la llei en el poder judicial. I quan es diu tot, és tot. Quan escric aquest article encara no sé quina és la decisió del Tribunal Constitucional amb relació als canvis en el codi penal i en la cúpula judicial, uns canvis que han fet que el Partit Popular hagi protagonitzat un “cop judicial” i/o a la democràcia.
Davant tot el que passa amb la justícia espanyola, totalment polititzada, els tribunals de la Unió Europea que s’han de pronunciar sobre la situació dels exiliats i de tots els que van ser condemnats ho haurien de tenir molt fàcil. L’esperpent d’aquesta setmana prova, si és que calia, que cap dels condemnats, avui indultats, va tenir un judici just, cosa que els va convertir directament en presos polítics. Sí, presos polítics en un país membre de la Unió Europea i en ple segle XXI.
El Partit Popular i satèl·lits, sempre passa igual, no accepten perdre el poder. Quan els resultats electorals no els afavoreixen, utilitzen els seus exèrcits d’advocats de l’estat per bloquejar tot el que es pot bloquejar. La seva joia de la corona és la justícia. Dominar aquest altre poder de l’estat els garanteix la conservació dels seus valors i privilegis. Per això fa 4 anys que es resisteixen a fer els canvis que estableix la constitució.
De la mateixa manera que a Catalunya tenim experiència en veure com el Tribunal Constitucional actua al Parlament, podria passar el mateix al Congrés. Sigui com sigui, és obvi que la crisi d’estat que es pateix ara mateix s’anirà reproduint fins que la dreta entengui i admeti que acceptar els resultats electorals és consubstancial a la democràcia.
Segrestar les institucions com fa el Partit Popular des de fa quatre anys no és democràtic. Aquí i a Katmandú, i, a més, és no complir la Constitució que tant citen quan els convé. Cal recordar que el Consell d’Europa porta des del 2018 demanant a Espanya que modifiqui el sistema d’elecció dels 20 vocals del Consell General del Poder Judicial. En concret, demana que, com a mínim la meitat siguin elegits per jutges.
A Espanya, per la seva singularitat a l’hora de passar de la dictadura a la democràcia, la dreta que hi ha és molt poc homologable amb l’europea. La setmana passada hem pogut veure com ho va intentar tot per aturar els relleus que marca la llei en el poder judicial. I quan es diu tot, és tot. Quan escric aquest article encara no sé quina és la decisió del Tribunal Constitucional amb relació als canvis en el codi penal i en la cúpula judicial, uns canvis que han fet que el Partit Popular hagi protagonitzat un “cop judicial” i/o a la democràcia.
Davant tot el que passa amb la justícia espanyola, totalment polititzada, els tribunals de la Unió Europea que s’han de pronunciar sobre la situació dels exiliats i de tots els que van ser condemnats ho haurien de tenir molt fàcil. L’esperpent d’aquesta setmana prova, si és que calia, que cap dels condemnats, avui indultats, va tenir un judici just, cosa que els va convertir directament en presos polítics. Sí, presos polítics en un país membre de la Unió Europea i en ple segle XXI.
El Partit Popular i satèl·lits, sempre passa igual, no accepten perdre el poder. Quan els resultats electorals no els afavoreixen, utilitzen els seus exèrcits d’advocats de l’estat per bloquejar tot el que es pot bloquejar. La seva joia de la corona és la justícia. Dominar aquest altre poder de l’estat els garanteix la conservació dels seus valors i privilegis. Per això fa 4 anys que es resisteixen a fer els canvis que estableix la constitució.
De la mateixa manera que a Catalunya tenim experiència en veure com el Tribunal Constitucional actua al Parlament, podria passar el mateix al Congrés. Sigui com sigui, és obvi que la crisi d’estat que es pateix ara mateix s’anirà reproduint fins que la dreta entengui i admeti que acceptar els resultats electorals és consubstancial a la democràcia.
Segrestar les institucions com fa el Partit Popular des de fa quatre anys no és democràtic. Aquí i a Katmandú, i, a més, és no complir la Constitució que tant citen quan els convé. Cal recordar que el Consell d’Europa porta des del 2018 demanant a Espanya que modifiqui el sistema d’elecció dels 20 vocals del Consell General del Poder Judicial. En concret, demana que, com a mínim la meitat siguin elegits per jutges.