Si teniu fills, ben segur que recordareu, si ja són grans, les seves enrabiades i tossuderies o, potser, recordeu les vostres. La qüestió és que tots o bé n’hem vist o n’hem protagonitzat. Formen part de la construcció com a persones. I, en general, no haurien de generar massa problemes, llevat que es produeixin sovint a causa, principalment, de ser infants massa consentits.
L’esquerra, sobretot la que s’anomena nova esquerra, no accepta ni que s’equivoca ni que s’ha equivocat. Es creuen posseïdors de la veritat i, evidentment, sempre amb superioritat moral. Són com els nens petits, que els entra la rebequeria quan no se’ls vol comprar una joguina: criden, piquen de peus a terra, ploren i, fins i tot, alguns arriben a perdre el plor. Brutal, però tots ho hem vist i sentit, sobretot sentit, oi? Doncs, és precisament el que passa des de fa temps en el ministeri d’Igualtat, la titular del qual és Irene Montero.
Resulta que la tan necessitada llei contra la violència sexual, l’anomenada llei orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, més coneguda per la llei del “només sí és sí”, és un autèntic nyap. I punt. És a dir, aquest desastre de llei ha fet que gairebé 300 condemnats per agressions sexuals hagin ja sortit de la presó o hagin vist com se’ls reduïa la condemna. Quan això passa, la culpa no és de tots menys dels que han redactat la llei. La culpa és de la senyora Irene Montero. Directament. I només per la ignorància sobre com funcionen el jutges ja hauria de dimitir.
Com que encara són uns activistes que es pensen que arenguen els estudiants a les universitats malgrat cobrar sou públic, anar en cotxe oficial i tenir el poder de fer lleis, resulta que “són víctimes del PP, de la dreta política, judicial i mediàtica, que busca retrocedir i que el consentiment deixi d’estar en el centre del Codi Penal en els casos de violació”. Fum, fum, fum. Jo no soc del PP, ni de la dreta política, ni judicial, ni mediàtica. I no busco retrocedir en la lluita contra el masclisme i totes les violències sexuals. De cap de les maneres. Però el que no vull és que una llei mal feta produeixi l’efecte contrari del que es pretenia en fer-la. Ho entén la senyora Montero, això?
És tan i tan gran la ignorància d’aquesta gent que, fins i tot, diuen bestieses com que, en lloc de canviar la llei, el que cal fer “és reeducar el jutges”. Increïble. Com increïble és i també inacceptable que Daniel Padial, que va començar a violar quan tenia 14 anys i ja són 17 les seves víctimes hagi vist escurçada la seva pena i avui ja sigui al carrer a Lleida. A més, com diuen a Institucions Penitenciàries, no s’ha rehabilitat, i és un violador en sèrie, un depredador sexual de manual.
Manuela Carmena, que va ser alcaldessa de Madrid, que és progressista i exjutgessa, no podia haver definit millor el comportament de tots aquests activistes amb cotxe oficial: “Supèrbia infantil”. Per sort, el PSOE es veu que està disposat a fer el que hauria d’haver fet abans que entrés en vigor: reformar-la. A veure.
L’esquerra, sobretot la que s’anomena nova esquerra, no accepta ni que s’equivoca ni que s’ha equivocat. Es creuen posseïdors de la veritat i, evidentment, sempre amb superioritat moral. Són com els nens petits, que els entra la rebequeria quan no se’ls vol comprar una joguina: criden, piquen de peus a terra, ploren i, fins i tot, alguns arriben a perdre el plor. Brutal, però tots ho hem vist i sentit, sobretot sentit, oi? Doncs, és precisament el que passa des de fa temps en el ministeri d’Igualtat, la titular del qual és Irene Montero.
Resulta que la tan necessitada llei contra la violència sexual, l’anomenada llei orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, més coneguda per la llei del “només sí és sí”, és un autèntic nyap. I punt. És a dir, aquest desastre de llei ha fet que gairebé 300 condemnats per agressions sexuals hagin ja sortit de la presó o hagin vist com se’ls reduïa la condemna. Quan això passa, la culpa no és de tots menys dels que han redactat la llei. La culpa és de la senyora Irene Montero. Directament. I només per la ignorància sobre com funcionen el jutges ja hauria de dimitir.
Com que encara són uns activistes que es pensen que arenguen els estudiants a les universitats malgrat cobrar sou públic, anar en cotxe oficial i tenir el poder de fer lleis, resulta que “són víctimes del PP, de la dreta política, judicial i mediàtica, que busca retrocedir i que el consentiment deixi d’estar en el centre del Codi Penal en els casos de violació”. Fum, fum, fum. Jo no soc del PP, ni de la dreta política, ni judicial, ni mediàtica. I no busco retrocedir en la lluita contra el masclisme i totes les violències sexuals. De cap de les maneres. Però el que no vull és que una llei mal feta produeixi l’efecte contrari del que es pretenia en fer-la. Ho entén la senyora Montero, això?
És tan i tan gran la ignorància d’aquesta gent que, fins i tot, diuen bestieses com que, en lloc de canviar la llei, el que cal fer “és reeducar el jutges”. Increïble. Com increïble és i també inacceptable que Daniel Padial, que va començar a violar quan tenia 14 anys i ja són 17 les seves víctimes hagi vist escurçada la seva pena i avui ja sigui al carrer a Lleida. A més, com diuen a Institucions Penitenciàries, no s’ha rehabilitat, i és un violador en sèrie, un depredador sexual de manual.
Manuela Carmena, que va ser alcaldessa de Madrid, que és progressista i exjutgessa, no podia haver definit millor el comportament de tots aquests activistes amb cotxe oficial: “Supèrbia infantil”. Per sort, el PSOE es veu que està disposat a fer el que hauria d’haver fet abans que entrés en vigor: reformar-la. A veure.