Ja se sap que Catalunya és un dels indrets del món en què, des de sempre, més triomfa el realisme màgic. No ho sé, però, potser, aquesta sigui la raó principal de les estades del gran Gabriel García Márquez a Barcelona més enllà de la seva excelsa agent literària. Ara mateix, hi ha quatre fets que podrien considerar-se totalment lligats al realisme màgic, perquè són difícils de creure malgrat esdevenir-se en un context real. Em refereixo al judici per corrupció que ha començat contra la colíder de Junts, Laura Borràs, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El segon, la presentació de la campanya de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona. El tercer, el trencament de relacions de la capital de Catalunya amb Tel Aviv, que ha perpetrat unilateralment l’alcaldessa Ada Colau. I el quart i últim, l’assalt a les arques públiques d’alguns funcionaris del Parlament.
Quin dels tres fets és més extravagant? En principi, es podria dir que la presentació de la campanya de Trias no és realisme màgic, sinó que, més bé, encaixaria millor en qüestions de metafísica. Dic això, perquè, a veure: ets militant de Junts i has estat un convergent insigne. Els convergents, neoconvergents, postconvergents i alguns wannabe, que és el que avui és Junts, et paguen la campanya, et fan costat i et cedeixen els seus espais electorals, i tu no vols de cap de les maneres que la marca Junts aparegui en res del que fas. Ets de Junts, no ets de Junts? Què passa, si ets de Junts? És un deshonor? És que la marca Junts no ven? Puigdemont no ven? És estar al servei de Waterloo? Quin problema hi ha? Passa el mateix que quan s’és de dretes. Ningú no ho diu. Fa com vergonya. Ser de Junts fa vergonya? Personalment, no ho crec. Pot fer-ho si ets de VOX, però de Junts? Per favor! Aleshores?
Pedro Sánchez celebra cimera amb Macron a Barcelona.Junts i les seves franquícies convoquen a la protesta. ERC també hi va. Puigdemont pot veure com hi insulten i escupen a Junqueras, però no hi pot veure el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona: Xavier Trias ha preferit anar-se’n a jugar al golf a Múrcia. L’heroïna de Junts i del president vicari, Laura Borràs, fa una desfilada entre unes dues-centes persones cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on se la jutja per corrupció. L’acompanyen alts càrrecs de Junts. Però no hi ha Trias. Tenia altres compromisos. Tot això què és, realisme màgic, metafísica o surrealisme? Què deu passar? És Trias dels “ho tornarem a fer”? És dels de la “confrontació intel·ligent? Si ho és, com és que no vol aparèixer amb la marca Junts?
L’altre fet que és d’allò més de vergonya aliena és el que, des de sempre, protagonitza l’heroïna dels no surrender, amb abric blanc: Laura Borràs. Que una persona que és jutjada per suposada corrupció faci una desfilada cap al TSJC, acompanyada del seu marit i de la seva filla enmig de crits i abraçades de suport dels seus incondicionals i d’alts càrrecs de Junts, és paradigmàtic de fins a quin punt el trumpisme i el negacionisme ha fet forat en la tercera força política catalana. Aquella que abans era d’ordre, com els republicans als Estats Units. Però és que, a més, és immoral. De cap de les maneres, Borràs pot equipar-se amb els que han patit repressió per haver participat en els fets del 2017. Ho repeteixo: això és immoral. Bé, veus les imatges de la desfilada, i no pots deixar de pensar amb García Márquez.
Per últim, tenim l’enèsim error d’Ada Colau. I és que a l’alcaldessa de Barcelona per obra i gràcia d’un impresentable com Manel Valls ha decidit, ella sola, trencar relacions amb Tel Aviv. Un altre fet que dius, caram! Què vol dir això? Res. Fins i tot, ha hagut d’intentar rectificar i especificar que no trenca relacions amb el poble d’Israel. No sé per què m’ho sembla, però algú no ha entès les competències d’un alcalde i d’una alcaldia, sigui Barcelona o Samarcanda. Ha demanat la senyora alcaldessa que, pel que es veu està molt preocupada pel que passa a Israel, que els seus de Madrid demanin a Sánchez que Espanya trenqui relacions amb Israel? Perquè això sí, que seria fer alguna cosa, la resta és caure en el ridícul.
I, per acabar, tenim aquesta ofensa a la decència que significa l’assalt que la majoria de partits polítics han permès que es faci a l’erari públic per part d’alguns funcionaris del Parlament. Ara entenc el perquè el Parlament de Catalunya és el que té més pressupost de tots els autonòmics. I no és precisament pel seu volum de lleis que elabora cada any. No els fa vergonya aquesta situació? De veritat?
Quin dels tres fets és més extravagant? En principi, es podria dir que la presentació de la campanya de Trias no és realisme màgic, sinó que, més bé, encaixaria millor en qüestions de metafísica. Dic això, perquè, a veure: ets militant de Junts i has estat un convergent insigne. Els convergents, neoconvergents, postconvergents i alguns wannabe, que és el que avui és Junts, et paguen la campanya, et fan costat i et cedeixen els seus espais electorals, i tu no vols de cap de les maneres que la marca Junts aparegui en res del que fas. Ets de Junts, no ets de Junts? Què passa, si ets de Junts? És un deshonor? És que la marca Junts no ven? Puigdemont no ven? És estar al servei de Waterloo? Quin problema hi ha? Passa el mateix que quan s’és de dretes. Ningú no ho diu. Fa com vergonya. Ser de Junts fa vergonya? Personalment, no ho crec. Pot fer-ho si ets de VOX, però de Junts? Per favor! Aleshores?
Pedro Sánchez celebra cimera amb Macron a Barcelona.Junts i les seves franquícies convoquen a la protesta. ERC també hi va. Puigdemont pot veure com hi insulten i escupen a Junqueras, però no hi pot veure el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona: Xavier Trias ha preferit anar-se’n a jugar al golf a Múrcia. L’heroïna de Junts i del president vicari, Laura Borràs, fa una desfilada entre unes dues-centes persones cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on se la jutja per corrupció. L’acompanyen alts càrrecs de Junts. Però no hi ha Trias. Tenia altres compromisos. Tot això què és, realisme màgic, metafísica o surrealisme? Què deu passar? És Trias dels “ho tornarem a fer”? És dels de la “confrontació intel·ligent? Si ho és, com és que no vol aparèixer amb la marca Junts?
L’altre fet que és d’allò més de vergonya aliena és el que, des de sempre, protagonitza l’heroïna dels no surrender, amb abric blanc: Laura Borràs. Que una persona que és jutjada per suposada corrupció faci una desfilada cap al TSJC, acompanyada del seu marit i de la seva filla enmig de crits i abraçades de suport dels seus incondicionals i d’alts càrrecs de Junts, és paradigmàtic de fins a quin punt el trumpisme i el negacionisme ha fet forat en la tercera força política catalana. Aquella que abans era d’ordre, com els republicans als Estats Units. Però és que, a més, és immoral. De cap de les maneres, Borràs pot equipar-se amb els que han patit repressió per haver participat en els fets del 2017. Ho repeteixo: això és immoral. Bé, veus les imatges de la desfilada, i no pots deixar de pensar amb García Márquez.
Per últim, tenim l’enèsim error d’Ada Colau. I és que a l’alcaldessa de Barcelona per obra i gràcia d’un impresentable com Manel Valls ha decidit, ella sola, trencar relacions amb Tel Aviv. Un altre fet que dius, caram! Què vol dir això? Res. Fins i tot, ha hagut d’intentar rectificar i especificar que no trenca relacions amb el poble d’Israel. No sé per què m’ho sembla, però algú no ha entès les competències d’un alcalde i d’una alcaldia, sigui Barcelona o Samarcanda. Ha demanat la senyora alcaldessa que, pel que es veu està molt preocupada pel que passa a Israel, que els seus de Madrid demanin a Sánchez que Espanya trenqui relacions amb Israel? Perquè això sí, que seria fer alguna cosa, la resta és caure en el ridícul.
I, per acabar, tenim aquesta ofensa a la decència que significa l’assalt que la majoria de partits polítics han permès que es faci a l’erari públic per part d’alguns funcionaris del Parlament. Ara entenc el perquè el Parlament de Catalunya és el que té més pressupost de tots els autonòmics. I no és precisament pel seu volum de lleis que elabora cada any. No els fa vergonya aquesta situació? De veritat?