Ens estem tornant idiotes. Ara resulta que el Govern legítim (empresonat o exiliat) ha de donar explicacions i per segons qui també ha de demanar perdó. Perdó per pegar a la població? Perdó per espiar? Perdó per usar la maquinària repressora de l'Estat? Perdó per viure en la claveguera? Perdó per tortura la Constitució espanyola "que nos dimos todos"? De què coi estem parlant? Qui ens ha posat aquest marc mental? Traguem el cap del forat ja, si us plau.

Es comença parlant de Carles Puigdemont com si fos un que passava per allà enlloc de dir-li president i s'acaba empassant-nos el rotllo pluralista del bloc del 155. Aquest bloc, aquesta divisió Brunete, es presenten per frenar la independència. Això vol dir que no només és una opció real, si no que la tenim a la mà. Des d'Arrimadas a Duran, passant per Iceta i Albiol. Ells hi són, si no vas a votar ells tornen, com deia el PSC dur, i tornen i ens faran tornar a un passat absurd i fill juganer del franquisme. Qui posa en dubte el català a les escoles? Qui entra a les conselleries? Qui actua com el virrei del Perú? Ah, i un ull menys, que no ha costat res a ningú excepte a la víctima.

Per acabar de definir el tauler de joc faré ús d'unes declaracions del president Rajoy:  “timorat jo amb Catalunya? Jo he aplicat el 155 i he cessat els membres del Govern de la Generalitat, això no es feia des de la Segona Guerra Mundial”. Això ho va dir a la COPE, quina falta ens fa a Catalunya una emissora amb els valors de l'Església. Però no em despisto: el president espanyol es vanta de tornar a l'empresonament i magnicidi de Lluís Companys. Novembre de 2017, Espanya.

A banda, tu pots demanar perdó però sempre després de l'acte de contrició, si no no hi ha penitència que valgui. Si l'artefacte repressor de l'Estat volgués demanar perdó, ens ho podríem creure? Hi ha qui ara vol demanar explicacions al Govern, les exigeix al Gobierno de Madrid? De què va això?

Fa molts anys que ens mentim i que ens menteixen. Ens mentim si creiem o hem fet creure que la independència es feia pitjant un botó. El Govern ha fet la feina? Sí, i qui no l'hagi fet que ho expliqui. Però hi ha silencis eloqüents. Hi ha hagut errors de càlcul, sobretot respecte a l'adversari i també amb els possibles aliats. Espanya ens pica i la Unió Europea tanca els ulls a Catalunya a quelcom que l'indigna a Birmània. És veritat, sí, que alguns estats ens allarguen la mà. Però necessitem més, a mesura que fem passes comprovem que el camí és més llarg, és el nostre Puigmal.

Qui mentia segur eren els de la tercera via. Tenien indicis, deien, de que l'Operación Diálogo seria un èxit. De que la negociació era l'únic camí. Molt d'acord, per negociar què? Catalunya avui està resistint a una agressió. Tot a nivell institucional si es vol, no hi ha enfrontaments civils. Però traguem-nos la son de les orelles. A totes les manis, escriurem cartes que ens trenquen el cor, farem la nostra vida, votarem però sobretot, sobretot, no demanarem perdó per millorar aquesta societat ni per tenir idees pròpies.