He dit, dic i diré tantes vegades com convingui que el govern espanyol té una de les pitjors polítiques de comunicació que recordi. És, senzillament, horrorós. Només pensar en com ho van fer durant la pandèmia em ve vergonya aliena. El govern català tampoc no ho va fer millor. Això són fets que qualsevol professional no partidista avalaria.
Bé, al tema: com que la seva política de comunicació és molt deficient, quan fan coses que qualsevol persona amb una mica de sensibilitat i decència aplaudiria, surt el PP amb tota la seva artilleria mediàtica i aconsegueixen imposar el seu relat reaccionari. I això vol dir, entre altres coses, que els situen en posició defensiva, cosa que, en política significa, sobretot, que s'ha perdut.
El PP compta, per imposar el seu relat, a més de la col·laboració de líders d'audiència, amb la inestimable ajuda – vull pensar que accidental - dels profetes de l'apocalipsi. I dic profetes de l'Harmagedon perquè escampen un pessimisme en les grans vies comunicatives i/o informatives que eclipsen qualsevol dada i fet positiu.
Un dia vaig tenir el pensament de fer un llistat de titulars catastròfics que es poden llegir gairebé cada dia; no el vaig acabar fent, però el faré, segur. Aniria bé seguir totes aquestes prediccions del desastre per anar desemmascarant farsants, vividors i altres energúmens que es guanyen la vida anunciant el pitjor, cosa que als mitjans els fascina, perquè els fascina la sang, sobretot, si no hi ha gruix.
Bé, si aquest agost, per exemple, es manté la connexió amb l'actualitat, és per no llevar-se. No hi ha res, però que res que aixequi l'ànim: res. S'ha acabat imposant la visió apocalíptica de tot; és a dir, s'imposa el que més interessa al PP.
Resulta que l'estat del qual formem part està en guerra, com a membre que és de la Unió Europea, contra Rússia per la salvatjada ordenada per Putin a Ucraïna. És ben cert, és una guerra estranya, perquè no hi ha soldats espanyols ni de cap estat membre de la Unió Europea lluitant contra soldats russos. Però és una guerra al cap i a la fi. S'hi envia tota classe de material de guerra i, evidentment, diners. Això, com tots sabem, té conseqüències. De moment: una inflació totalment inacceptable i les mesures d'estalvi energètic decretades pel govern espanyol.
El PP ho aprofita per desgastar encara més Pedro Sánchez. Ho fa les 24 hores del dia. Sap que els governs que s'enfronten a calamitats molt rarament tornen a guanyar les eleccions. I Pedro Sánchez en porta dues, de calamitats: pandèmia i guerra, amb les conseqüències que se'n deriven. A més, per si no n'hi hagués prou, s'ha imposat la idea que hi haurà una tardor de foc i gel.
La campanya d'agitació i de propaganda constant del PP ha aconseguit que ja es parli de "racionament energètic", és a dir, estalviar energia per evitar el xantatge rus es converteix en pulsió autoritària de Pedro Sánchez que, com se sap, està voltat de "comunistes". S'ha de dir que Sánchez també podria fer les coses d'una manera diferent. Abans de decretar res seria molt millor que ho consensués tot amb el major nombre d'agents possibles, començant per les comunitats autònomes.
En definitiva, que és on volia anar a parar: molt -però molt- han de canviar les coses, si en les pròximes eleccions generals es vol que no governi el Partit Popular. I els primers que han de fer els deures són els inquilins de la Moncloa, començant pet la seva política de comunicació.
Bé, al tema: com que la seva política de comunicació és molt deficient, quan fan coses que qualsevol persona amb una mica de sensibilitat i decència aplaudiria, surt el PP amb tota la seva artilleria mediàtica i aconsegueixen imposar el seu relat reaccionari. I això vol dir, entre altres coses, que els situen en posició defensiva, cosa que, en política significa, sobretot, que s'ha perdut.
El PP compta, per imposar el seu relat, a més de la col·laboració de líders d'audiència, amb la inestimable ajuda – vull pensar que accidental - dels profetes de l'apocalipsi. I dic profetes de l'Harmagedon perquè escampen un pessimisme en les grans vies comunicatives i/o informatives que eclipsen qualsevol dada i fet positiu.
Un dia vaig tenir el pensament de fer un llistat de titulars catastròfics que es poden llegir gairebé cada dia; no el vaig acabar fent, però el faré, segur. Aniria bé seguir totes aquestes prediccions del desastre per anar desemmascarant farsants, vividors i altres energúmens que es guanyen la vida anunciant el pitjor, cosa que als mitjans els fascina, perquè els fascina la sang, sobretot, si no hi ha gruix.
Bé, si aquest agost, per exemple, es manté la connexió amb l'actualitat, és per no llevar-se. No hi ha res, però que res que aixequi l'ànim: res. S'ha acabat imposant la visió apocalíptica de tot; és a dir, s'imposa el que més interessa al PP.
Resulta que l'estat del qual formem part està en guerra, com a membre que és de la Unió Europea, contra Rússia per la salvatjada ordenada per Putin a Ucraïna. És ben cert, és una guerra estranya, perquè no hi ha soldats espanyols ni de cap estat membre de la Unió Europea lluitant contra soldats russos. Però és una guerra al cap i a la fi. S'hi envia tota classe de material de guerra i, evidentment, diners. Això, com tots sabem, té conseqüències. De moment: una inflació totalment inacceptable i les mesures d'estalvi energètic decretades pel govern espanyol.
El PP ho aprofita per desgastar encara més Pedro Sánchez. Ho fa les 24 hores del dia. Sap que els governs que s'enfronten a calamitats molt rarament tornen a guanyar les eleccions. I Pedro Sánchez en porta dues, de calamitats: pandèmia i guerra, amb les conseqüències que se'n deriven. A més, per si no n'hi hagués prou, s'ha imposat la idea que hi haurà una tardor de foc i gel.
La campanya d'agitació i de propaganda constant del PP ha aconseguit que ja es parli de "racionament energètic", és a dir, estalviar energia per evitar el xantatge rus es converteix en pulsió autoritària de Pedro Sánchez que, com se sap, està voltat de "comunistes". S'ha de dir que Sánchez també podria fer les coses d'una manera diferent. Abans de decretar res seria molt millor que ho consensués tot amb el major nombre d'agents possibles, començant per les comunitats autònomes.
En definitiva, que és on volia anar a parar: molt -però molt- han de canviar les coses, si en les pròximes eleccions generals es vol que no governi el Partit Popular. I els primers que han de fer els deures són els inquilins de la Moncloa, començant pet la seva política de comunicació.