"Molt bé que t'aplaudeixin a Perpinyà. Però el repte és que t'aplaudeixin a Cornellà, Santa Coloma o Sabadell". Les paraules del diputat Gabriel Rufián en una intervenció al Fòrum Europa de Madrid han aixecat una forta polseguera. No és el primer cop que el parlamentari d'ERC desferma controvèrsia. Rufián, polític de verb fàcil i capacitat polemista, s'ha posat aquest cop en un jardí. 

Les seves paraules no han estat fruit d'un intercanvi dialèctic ràpid ni improvisades, sinó llegides i, per tant, pensades. El diputat republicà cobreix, sens dubte, un espai polític i sociològic molt preuat en el seu partit, que sap que el procés independentista no pot tenir èxit si les zones metropolitanes són un forat negre. Però la d'aquest dimarts ha estat una sortida de to poc calculada tot i que, curiosament, dita amb plena consciència amb ànim de desmarcar-se de Puigdemont i JxCat. 

Com succeeix en moltes d'aquestes polèmiques, la manera de dir, el com, sol ser pitjor que el què. Afirmar que un projecte nacional amb voluntat hegemònica també ha de fer arrels a la Catalunya metropolitana és inatacable. Però contraposar un acte a Perpinyà -d'altra banda, exitós i transversal i on també hi devia haver gent de Cornellà, Santa Coloma i Sabadell- amb treure vots a una ciutat de l'àrea metropolitana és una polèmica gratuïta que causa irritació en molts sectors i és dubtós que desperti aplaudiment dels propis.  

Les declaracions de Rufián també recorden el cost que suposa la temptació per ser present sempre a les xarxes i tenir notorietat, un cost que a vegades és excessiu en dirigents polítics, que haurien de fer un esforç per tenir cura de les seves paraules i, sobretot, per elevar el nivell del discurs públic, que té l'obligació de millorar la mitjana del debat tuitaire. Que no els puguin dir als dirigents independentistes allò de "manca finezza", el que l'astut Giulio Andreotti va dir als polítics espanyols als inicis de la Transició.