Opinió
La veu de Nació

Sánchez i Illa acaronen els aliats

«Sembla que els socis de la investidura vulguin bandejar el tacticisme i facilitar escenaris d'entesa; el context internacional ja no dona més marge per la imprevisió i el càlcul curt»

Pep Martí
24 de febrer de 2025, 19:00
Actualitzat: 25 de febrer, 16:30h

Fa uns dies, va ser la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, qui va protagonitzar la compareixença amb la consellera Sílvia Paneque a la seu del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, per presentar la nova empresa mixta que gestionarà les noves Rodalies. Aquest dilluns, el líder del partit republicà, Oriol Junqueras, ha anunciat l’acord amb el govern espanyol per condonar 17.104 milions d’euros a la Generalitat

Junqueras ha recordat que en els acords per a la investidura de Pedro Sánchez es va fixar una quantitat de 15.000 milions de condonació i que ara, fruit de les negociacions dels darrers dies, se n’han pogut afegir 2.000 milions més. Tot una manera de fer valer la posició d'ERC, ara que la formació estrena la segona etapa de Junqueras al capdavant de la direcció. Aquest dissabte, Junqueras i el president Salvador Illa es van reunir al Palau de la Generalitat i el líder republicà ja va donar per fet, en vigílies de les trobades bilatereals Estat-Generalitat d’aquesta setmana, que hi podia haver novetats en llengua i finançament. 

Des del PP ja han sorgit veus irritades contra la condonació del FLA. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha estat de les primeres. Però des del Ministeri d'Hisenda ja han aclarit que l'executiu perdonarà més de 83.000 milions a diverses comunitats. La més beneficiada serà Andalusia, amb govern de Juan Manuel Moreno Bonilla, dirigent del PP.  

També aquest dilluns, Junts ha decidit retirar la proposició no de lleiper debatre al Congrés la qüestió de confiança que van presentar. En aquest cas, la decisió del partit de Carles Puigdemont ve després d’una nova trobada suïssa i de la petició del mediador internacional. Una bona pista d’aterratge per a Junts, que ha fet del mediador element nuclear de la seva estratègia. Junts encara espera moviments en immigració. Però sembla, de moment, que el govern espanyol aprovarà que els tribunals d’alt rang puguin elevar qüestions al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) sense passar pel TC. Una antiga reivindicació de Puigdemont. 

Sánchez és un mestre del tacticisme, i ho ha demostrat escenificant noves concessions en matèries ja prèviament acordades (com amb diversos acords pressupostaris en la mateixa taula de diàleg). Però hi ha moviments de fons. Com si tots els actors volguessin facilitar la posició dels altres en un win-win que, per força, vol rebaixar la tensió en el si del bloc de la investidura. Mentre s’anunciaven aquests acords a Catalunya, Sánchez volava a Ucraïna, per assistir a una trobada de líders europeus amb Volodímir Zelenski.

Hi ha nervis a Brussel·les. I pressa. A Alemanya, aquest cop les negociacions per formar un nou govern aniran a ritme accelerat. En el cas de l’estat espanyol, sembla que els socis de la investidura vulguin bandejar el tacticisme i facilitar escenaris d’entesa, i és que el context internacional ja no dona més marge per la imprevisió i el càlcul curt. Hi ha massa en joc, començant per la urgència de donar robustesa a Europa, i tothom n'és -o n'hauria de ser- molt conscient. 

Vaig néixer a Barcelona el 1964, però els meus pares eren de la Masó, a l'Alt Camp. Soc llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Vaig treballar molts anys al setmanari El Triangle, on vaig escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació, on vaig aprendre algunes coses de la funció pública. M'interessa el poder en tots els seus vessants i intento ser útil a la redacció de Política de Nació auscultant la dreta espanyola.

He escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder. He participat en diverses associacions del teixit cívic i he estat membre de diverses juntes directives de l'Ateneu Barcelonès, on he perdut i guanyat eleccions. M'agrada conspirar.

El més llegit