Aude Darnal és analista en política internacional, fundadora i directora del Projecte Sud Global en l’Ordre Mundial, del Centre Stimson de Washington, una iniciativa nascuda per reforçar la cooperació entre el Sud Global i Occident per la reforma de la governança mundial. Un objectiu que ara, amb les decisions aïllacionistes i imperilaistes preses per la nova administració Trump, s’ha fet més titànic.
Nascuda a la Martinica -que viu una conflictiva crisi social-, columnista de World Politics Review, Darnal observa els canvis bruscos que s’estan produint en l’ordre internacional en primera fila, des de la capital nord-americana. Ha estat a Barcelona per participar en una taula rodona que s’ha celebrat al Palau Macaya de la Fundació la Caixa.
Des de la presa de possessió de Donald Trump estan passant moltes coses i es fa difícil distingir l'important de l'anecdòtic. Ajudi'ns a interpretar una mica el que succeeix. Creu que darrere de Trump hi ha un pla?
Caram, quina pregunta més difícil per començar! Tot depèn dels temes als quals ens estem referint. Si parlem de política nacional als Estats Units, crec que sí, que hi ha un pla que, de fet, es va definir des del començament de la seva campanya, i, bàsicament, és que vol destrossar el que ell anomena l'estat profund, és a dir, la burocràcia. I això està succeint. Des dels primers dies i setmanes després de la investidura de Trump, ha començat a donar ordres per eliminar, d'alguna manera, gran part de les institucions nord-americanes. Ho hem vist amb USAID, l’Agència per al Desenvolupament Internacional. Han deixat de subvencionar moltes organitzacions i això significa que molts funcionaris estan deixant de tenir feina. És a dir, a nivell nacional, podem dir que hi ha un veritable pla.
I en el pla internacional és igual de clar?
Aquí es tracta d'Amèrica First. Se suposa que els interessos nord-americans, sigui on sigui que es trobin, s’han de posar al davant de tot, segons l'enteniment del senyor Trump. També es tracta de redirigir aquests interessos. Es tracta de retirar els Estats Units de l'Organització Mundial de la Salut, la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides. I podríem esperar també que els Estats Units es retirin del Banc Mundial. Del Fons Monetari Internacional serà més difícil, perquè fa una tasca més de gestió de préstecs internacionals.
També ha abandonat els Acords de París.
És evident que ell hi està en contra. Només podem esperar que els Estats Units ja no donin suport als grans esforços que es fan per lluitar contra el canvi climàtic, i que també posin fi al finançament dels països que més el pateixen. Trump detesta el multilateralisme, prefereix els acords bilaterals. I per tant, considera que les organitzacions globals no estan en favor dels interessos nord-americans.
S'han obert negociacions entre els Estats Units i Rússia sobre Ucraïna, sense Ucraïna ni la UE. I aquests últims dies estem assistint a un xoc bastant virulent entre Zelenski i Trump. Què ens està dient tot això?
No soc una experta en Ucraïna, però la meva visió, especialment pel que fa a les declaracions per part de Trump titllant Zelenski de dictador, és que ha enviat un missatge a tothom que els Estats Units que hi havia fins ara ja no hi són. Si Zelenski pensava que encara podia recolzar-se amb els Estats Units per una negociació, penso que ho ha calculat molt malament. Trump no està gens interessat en fer això. S’està bellugant molt ràpidament per acostar-se a Putin i acabar amb la guerra. I això és el que el president nord-americà havia dit que faria, en primer lloc. Tampoc no és cap sorpresa.
Veu l’administració Trump amb capacitat per consolidar-se?
Què vol dir amb consolidar-se?
Que l'administració resisteixi sense especials divisions i que pugui arribar amb normalitat fins al final del mandat, que no hi hagi inestabilitats sobrevingudes als Estats Units.
Bé, jo he debatut aquest tema justament amb molts col·legues nord-americans, perquè a mi em sorprenia la manca de reacció per part de la població davant de les diferents ordres que Trump ha estat emetent durant setmanes. Perquè moltes d’elles afecten de ple els nord-americans. Però fins ara no hi ha hagut gaires mobilitzacions cíviques. Fa pocs dies hi ha hagut algunes manifestacions per la fi de l’agència d’ajuda al desenvolupament, però a una escala molt petita. Però als Estats Units no hi ha la mateixa cultura de la protesta que a Europa. Dit això, penso que Trump està tenint molt d'èxit a l'hora d'establir el seu govern.
Fins ara ha estat aconseguint els seus objectius. Hi ha hagut alguns casos de fre a mesures seves als a nivell de tribunals, però la resolució d’aquests casos pot portar mesos. I el que no sabem és si el sistema penal nord-americà podrà funcionar prou per defensar els col·lectius afectats. D'altra banda, crec que potser veurem canvis en la manera en què la classe treballadora començarà a protestar davant les seves polítiques. Penso que en els propers mesos la gent començarà a mobilitzar-se especialment de cara a futures eleccions. Aleshores veurem si veritablement haurà estat capaç de consolidar-se.
És una especialista en el Sud Global. Com creu que contemplen aquests països la irrupció de Trump?
Com sap, no estem parlant d’un grup homogeni. L’Argentina de Javier Milei sembla molt contenta. A veure, el primer que s'ha de dir és que no hi ha una unitat. Però, d'altra banda, jo penso que varia molt depenent dels interessos i dels temes. Si mirem les petites illes del Pacífic, molt afectades pel canvi climàtic, ja estan pensant en traslladar la seva població a un altre lloc perquè quedaran sota l’aigua. Crec que, en general, molts d’aquests països veuran que Trump no és un soci. Els Estats Units ja no es poden considerar un aliat en molts fronts. Molts dels països del Sud Global hauran de trobar finançament i inversions, i això segurament farà que mirin cap a la Xina per buscar-hi suport.
"La retirada dels Estats Units de moltes organitzacions internacionals pot actuar com un despertador per molts països del Sud Global"
La Xina acabarà sent la gran beenficiària de les polítiques de Trump?
Sí, les polítiques que està duent a terme Trump afavoriran que la Xina guanyi poder. Actualment, ja és inversora més important a Àfrica i en molts altres lloc. Serà interessant veure si d'alguna manera podran omplir el buit que deixa el president nord-americà. La retirada dels Estats Units de moltes organitzacions internacionals que per països com l'Argentina, l'Índia, el Brasil o Xile eren una bona plataforma per al seu desenvolupament hauran de repensar la seva estratègia. El que espero és que aquesta retirada dels Estats Units actuarà com un despertador, com una alarma, que proporcionarà un nou impuls per a una acció més coordinada de la resta de països.
Aquí s’ha de plantejar una qüestió: qui es podrà refiar d'uns Estats Units així?
Potser només aquells que ja estan molt alineats amb Trump, com Milei. Però si parlem de la resta, no ho crec. A més, Trump és una persona molt erràtica, que ha trencat acords econòmics i de comerç. Els acords que s’hi puguin fer es limitaran a temes molt específics. Es planteja un tema de fiabilitat a llarg termini. Ningú veritablement pot esperar que els Estats Units siguin un soci fiable.
Com està reaccionant Europa?
En termes generals, em sento molt pessimista pel que fa a les oportunitats que hi hagi un canvi decidit en l’actitud d’Europa. I això mentre que la Xina està adquirint molt més poder en l'escena internacional, tenim països com el Brasil, Àfrica del Sud, el Brasil, fins i tot Qatar, que estan apareixent a l'escenari. Tanmateix, si analitzem l'Administració Biden, no va ser tampoc l’aliat que pretenia ser. Els Estats Units tenen la clau de la reforma del FMI, del Banc Mundial, i Biden va demostrar que es mantenia aferrat al vell ordre en què els Estats Units eren els qui definien les regles. Però potser la sortida dels Estats Units pot servir per una veritable transformació d'aquestes organitzacions.
Quina creu que serà la propera gran crisi internacional? Taiwan?
Si fos Taiwan, tindríem un problema molt greu perquè estaríem parlant d'una guerra potencial entre la Xina i els Estats Units, que són dues potències nuclears. Per tant, esperem que no sigui Taiwan. S’han fet moltes amenaces al Panamà. Panamà podria ser el següent. Però ara mateix és difícil saber-ho.
Vostè és de la Martínica? Com està la relació amb la metròpoli, amb França? El 2010 hi va haver un referèndum en què es va rebutjar tenir més autonomia.
És una situació molt difícil. Hem patit una crisi socioeconòmica molt profunda, amb un cost elevat de les condicions de vida. Tota l’economia gira entorn el conreu del plàtan. El 30% de la població de Martínica viu sota els llindars de la pobresa. I França té una crisi de legitimitat, amb un rebuig constant a assumir les responsabilitats per la colonització. Hem tingut set o vuit ministres d’Ultramar sota el mandat de Macron.
"Manuel Valls, exministre de l'Interior, és el nou ministre d'Ultramar i això ja indica com se'ns veu a la gent de la Martinica o Reunió: com un problema de seguretat"
Té alguna esperança en el nou ministre, Manuel Valls?
Valls és l'exministre de l'Interior i per mi això ja indica com se'ns veu a la gent de Martinica o Reunió, com un problema de seguretat, més que res. En realitat, és cert que hi ha un greu problema de seguretat. En el triangle de Guadalupe, Martínica i la Guinea francesa tenim una taxa d’homicidis més elevada que Marsella. I amb el problema del tràfic d’armes que venen dels Estats Units. Viatjo a Martínica dos cops l'any. Hi vaig estar el mes passat i, simplement, hi ha un problema de fallida democràtica. Hi ha molta desconfiança envers el govern francès però també envers el govern local, també. Ningú no veu l'elit política local capaç de transformar la situació.