De les anades i vingudes del rei emèrit n’hi ha per omplir un cabàs. D’aquesta rebuda triomfal a Sanxenxo i sense demanar perdó es pot dir de tot menys que ha sigut discreta. No ha fet vida privada, si més no en el sentit que volia remarcar el comunicat de la Casa Reial, sinó més aviat l’ha fet sempre en el sentit de Sagarra. Rebuda triomfal visques a Espanya, al Rei, i a la Infanta Elena, més reconfortada que quan Quim Monzó va ironitzar sobre ella, fent-la aparèixer plorant al Persones Humanes del Miki Moto. Per cert, aquella aparició televisiva del 1994 va comportar que el president de la Generalitat Jordi Pujol es disculpés a la Zarzuela, i que El Gran Wyoming i David Trueba es quedessin sense programa a TVE (El peor programa de la semana) quan van anunciar que entrevistarien a Quim Monzó.
Recordo haver-me’ls trobat aquella mateixa nit a la barra del Chicote, cocteleria emblemàtica de Madrid, on jo era corresponsal de Catalunya Ràdio, i explicant-me aquella estranya situació. Parlem de l’any 1994. I el monarca ja feia anys que amb tot això de ser intocable feia i desfeia en aquests negocis i causes que la Fiscalia arxiva. I això de ser intocable no es deu acabar de perdre mai. D’aquí que pugui anar a Galícia i que es miri de blanquejar la seva gestió com a cap d’Estat, fins al punt que aquesta setmana una entitat que es fa dir Concordia Real Española ha comptat que els seus viatges han aportat més de 62 mil milions d’euros i han creat 2,4 milions de llocs de treball.
I sense comptar tots els encarregats de fer córrer els seus diners de paradís en paradís fiscal. La Fiscalia tampoc ha tingut en compte, ara que la veu de l’excomissari Villarejo ha refrescat des de l’operació Catalunya fins a la Gürtel, que el rei -segons informava Público- va acumular una fortuna de més de 1.200 milions de dòlars, també venent armes de dispersió, fins i tot després del 2008, moment que es van prohibir arreu del món.
Si aquesta mateixa informació la diguéssiu cantant, us cauria un delicte d’injúries que només es resoldria si us exiliéssiu a Bèlgica. Valtonyc respira tranquil, encara que no pugui anar, per ara, a casa seva. Perquè una cosa és que a Bèlgica diguin que el que has fet no és delicte i, en canvi, que a Espanya sí. Quatre anys de neguit.
És, com deia Pere Aragonès després que aquesta setmana s’hagi reunit amb Carles Puigdemont i els eurodiputats catalans a Brussel·les, l’aplicació d’una mirada i justícia diferent en funció del codi postal, més que del codi penal. La Fiscalia és afinadora, ja ho deia l’exministre Fernández Díaz. Aquesta setmana des de Xavier Trias, que va perdre les municipals del 2015, fins a Artur Mas, que va perdre 12 escons el 2012, han recordat l’operació Catalunya maquinada per desballestar el gir independentista de CiU. Ara es diu Pegasus, abans es deia Villarejo, el cas és parar l’orella.
El rei navega a vela i dilluns es veurà amb el fill abans de tornar al seu refugi aràbic. Això de ser inviolable sembla una condició que va més enllà del càrrec, per molt que ara El Gran Wyoming torni a tenir programa o que a TV3 se’n pugui fer paròdia, sense necessitar demanar disculpes. Ni uns, ni altres.
Recordo haver-me’ls trobat aquella mateixa nit a la barra del Chicote, cocteleria emblemàtica de Madrid, on jo era corresponsal de Catalunya Ràdio, i explicant-me aquella estranya situació. Parlem de l’any 1994. I el monarca ja feia anys que amb tot això de ser intocable feia i desfeia en aquests negocis i causes que la Fiscalia arxiva. I això de ser intocable no es deu acabar de perdre mai. D’aquí que pugui anar a Galícia i que es miri de blanquejar la seva gestió com a cap d’Estat, fins al punt que aquesta setmana una entitat que es fa dir Concordia Real Española ha comptat que els seus viatges han aportat més de 62 mil milions d’euros i han creat 2,4 milions de llocs de treball.
I sense comptar tots els encarregats de fer córrer els seus diners de paradís en paradís fiscal. La Fiscalia tampoc ha tingut en compte, ara que la veu de l’excomissari Villarejo ha refrescat des de l’operació Catalunya fins a la Gürtel, que el rei -segons informava Público- va acumular una fortuna de més de 1.200 milions de dòlars, també venent armes de dispersió, fins i tot després del 2008, moment que es van prohibir arreu del món.
Si aquesta mateixa informació la diguéssiu cantant, us cauria un delicte d’injúries que només es resoldria si us exiliéssiu a Bèlgica. Valtonyc respira tranquil, encara que no pugui anar, per ara, a casa seva. Perquè una cosa és que a Bèlgica diguin que el que has fet no és delicte i, en canvi, que a Espanya sí. Quatre anys de neguit.
És, com deia Pere Aragonès després que aquesta setmana s’hagi reunit amb Carles Puigdemont i els eurodiputats catalans a Brussel·les, l’aplicació d’una mirada i justícia diferent en funció del codi postal, més que del codi penal. La Fiscalia és afinadora, ja ho deia l’exministre Fernández Díaz. Aquesta setmana des de Xavier Trias, que va perdre les municipals del 2015, fins a Artur Mas, que va perdre 12 escons el 2012, han recordat l’operació Catalunya maquinada per desballestar el gir independentista de CiU. Ara es diu Pegasus, abans es deia Villarejo, el cas és parar l’orella.
El rei navega a vela i dilluns es veurà amb el fill abans de tornar al seu refugi aràbic. Això de ser inviolable sembla una condició que va més enllà del càrrec, per molt que ara El Gran Wyoming torni a tenir programa o que a TV3 se’n pugui fer paròdia, sense necessitar demanar disculpes. Ni uns, ni altres.