Aquest primer dissabte de març, les Borges Blanques acollia la festa d’aniversari d’aquest primer quart de segle del Som Garrigues: un model comunicatiu jove, però madur, amb quatre capçaleres, SomGarrigues, SomEsports, SomCanalla i SomRurals, que, tal com destaca l’editorial del tiratge que celebra aquests vint-i-cinc anys primers, “el converteixen de facto en un grup de comunicació multiforma, mantenint el periòdic quinzenal com a vaixell insígnia”.
En un món que viu un procés accelerat de canvi, amb una revolució tecnològica comprimida en el temps d’una manera absolutament nova, el Som arriba en un moment en què el gran canvi que s’està produint i que obre nous espais a la comunicació tracta de qui dirigeix el procés informatiu. Si fins ara l’acció fonamental de la comunicació ha estat i és de “ressaltar” què es considera notícia en el sentit periodístic del terme segons un model d’empresa on compten els balanços, SomGarrigues “neix amb la missió de crear un marc mental garriguenc, autoreferencial, destinat a identificar les ombres i les problemàtiques i a albirar llums i solucions en clau estricta de comarca”.
No el pot negar ningú, el valor de la premsa local i comarcal, indiscutiblement, perquè és la baula més bàsica en el recorregut de la informació, “la distància entre els fets i el lector és tan curta que difícilment admet falsedats i manipulacions”. I cohesiona, en aquest cas encara més, la comarca de les Garrigues, i la fa visible tant en informació com en opinió en aquesta nació que és espai de comunicació, alhora que eleva el particular a categoria d’universal, perquè tothom hi té accés. El Som neix amb la voluntat de construir: “explicar què passa ja té un valor intrínsec, reconeix els qui fan coses, manté la gent al dia, documenta i dona fe, i això garanteix el treball futur dels historiadors. I un mitjà com aquest crea comunitat; i creant comunitat, crea identitat”.
Però a més a més, l’èxit de SomGarrigues és que parteix i se sustenta del teixit associatiu. I sense figura de director, però sí de coordinador: Francesc Florensa, que és qui en aquesta celebració d’aniversari, conduïda per Ferran Casas, garriguenc militant activíssim, va complementar la intervenció de Ramon Queralt sobre la trajectòria d’aquest quart de segle paral·lela a la transformació i evolució de la comarca, amb els reconeixements que ha tingut el Som des dels inicis i fins avui: Premi Ateneus 2008 al millor mitjà de comunicació editat per una associació cultural; Premi Tasis-Torrent, també el 2008, a la millor iniciativa periodística i empresarial; Premi Pica d’Estats 2021 al millor treball publicat o emès als mitjans de comunicació locals; Premi a la Millor Publicació de Premsa Comarcal 2014 i Premi a la millor Publicació Digital 2017 adjudicats per APPEC, ACPC i AMIC; Premi Nacional de Comunicació 2020 en categoria de comunicació de proximitat i Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació en mitjans de proximitat 2021.
Tothom és molt curós, a SomGarrigues. El rigor mana amb molta autoexigència: en el què es diu i en com es diu. En l’aparat gràfic i en el fotogràfic. Xavier Grasset, que comença la seva trajectòria en el periodisme de proximitat, va acompanyar el Som, els seus col·laboradors i lectors en aquesta festa d’aniversari amb una intervenció que va marcar el to de l’acte: sòbria, elegant, simpàtica, sincera i honesta. Com la música i la veu i que hi va posar Joan Baró: delicadíssim. Des del meu espai d’opinió, el nom del qual manllevo de J.V. Foix, “Tocant a mà”, no canso de repetir que “Som orgull”. I que sigui per molts anys!