Hi ha batalles perdudes per endavant, i la dels taxis n'és una, com totes les que passen per alt el detall que el món està canviant. Poden enrabiar-se tot el que estimin oportú, però el futur de la seva idea de monopoli és tan enlluernador com el de les botigues de revelatge de fotos o, mal que em pesi, dels quioscos de premsa, tan bonics ells. Els quiosquers també creien que la seva paradeta era una inversió de futur perquè calculaven traspassar-la a l'hora de jubilar-se i treure'n una bonica suma de diners, i s'han trobat amb el declivi que coneixem.
És clar que ells, pobrissons, no poden posar una gran ciutat potes enlaire · de tant en tant una artèria troncal com la Gran Via barcelonina, amb el daltabaix que una cosa així ocasiona en molts milers de ciutadans que difícilment tindran a partir d'ara més ganes d'agafar un taxi. Perquè en aquest sector són experts fent amics: Cabify i Uber han multiplicat la seva clientela des de les vagues de l'estiu passat, com és natural. I els que les hem provat hem descobert un servei que no és perfecte però sí força eficient, net i pràctic.
Els serveis d'aquestes companyies ofereixen si més no una alternativa a, per exemple, quedar-te palplantat de matinada esperant que passi un taxi en un barri remot o a la sortida d'un macroconcert. Perquè no es tracta només que el taxi se sotmeti al marc de competència en què viu la majoria de la gent normal, sinó que es puguin cobrir mancances de servei, demandes que per sentit comú no haurien de quedar desateses si hi ha algú disposat a cobrir-les. Si cap taxi té el detall de pujar al Palau Sant Jordi per recollir assistents d'un concert (ni tan sols demanant-lo a través de l'aplicació MyTaxi), quin mal hi ha en què es prestin a fer-ho, i d'una manera molt senzilla, Cabify o Uber?
El taxi fa tants anys que està encantat de conèixer-se que ha anat perdent el contacte amb la realitat, i no sembla que tingui gaire consciència que les seves mancances li poden acabar passant factura quan arriba aquell dia en què hi ha on triar. No s'ha adonat que ha anat deixant un rastre de gent empipada perquè ha pujat a vehicles desendreçats, on el conductor no els entenia i que ha hagut de posar el GPS per anar de Bailèn-Mallorca a Balmes-Aragó. No sempre és així, és clar. Una salutació als taxistes polits, cordials i coneixedors de la ciutat, que n'hi ha.
Sembla que els quinze minuts de marge que ara el Govern, segons ha anunciat aquest divendres, imposarà als vehicles VTC a l'hora de poder sol·licitar una ruta han posat un cop més el sector en peu de guerra: amb aquesta restricció no n'hi ha prou, diuen. Haurem de patir tots la seva incapacitat de llegir els temps en què vivim, on aconseguir que la teva paradeta sobrevisqui no és tant un dret universal com el fruit de saber fer les coses amb adequació a la realitat. Revolta estèril, la seva: l'exclusivitat que pretenen pot tenir tant de futur com els fabricants d'atles o de lupes a l'era de Google Maps i de les aplicacions per a tot.
És clar que ells, pobrissons, no poden posar una gran ciutat potes enlaire · de tant en tant una artèria troncal com la Gran Via barcelonina, amb el daltabaix que una cosa així ocasiona en molts milers de ciutadans que difícilment tindran a partir d'ara més ganes d'agafar un taxi. Perquè en aquest sector són experts fent amics: Cabify i Uber han multiplicat la seva clientela des de les vagues de l'estiu passat, com és natural. I els que les hem provat hem descobert un servei que no és perfecte però sí força eficient, net i pràctic.
Els serveis d'aquestes companyies ofereixen si més no una alternativa a, per exemple, quedar-te palplantat de matinada esperant que passi un taxi en un barri remot o a la sortida d'un macroconcert. Perquè no es tracta només que el taxi se sotmeti al marc de competència en què viu la majoria de la gent normal, sinó que es puguin cobrir mancances de servei, demandes que per sentit comú no haurien de quedar desateses si hi ha algú disposat a cobrir-les. Si cap taxi té el detall de pujar al Palau Sant Jordi per recollir assistents d'un concert (ni tan sols demanant-lo a través de l'aplicació MyTaxi), quin mal hi ha en què es prestin a fer-ho, i d'una manera molt senzilla, Cabify o Uber?
El taxi fa tants anys que està encantat de conèixer-se que ha anat perdent el contacte amb la realitat, i no sembla que tingui gaire consciència que les seves mancances li poden acabar passant factura quan arriba aquell dia en què hi ha on triar. No s'ha adonat que ha anat deixant un rastre de gent empipada perquè ha pujat a vehicles desendreçats, on el conductor no els entenia i que ha hagut de posar el GPS per anar de Bailèn-Mallorca a Balmes-Aragó. No sempre és així, és clar. Una salutació als taxistes polits, cordials i coneixedors de la ciutat, que n'hi ha.
Sembla que els quinze minuts de marge que ara el Govern, segons ha anunciat aquest divendres, imposarà als vehicles VTC a l'hora de poder sol·licitar una ruta han posat un cop més el sector en peu de guerra: amb aquesta restricció no n'hi ha prou, diuen. Haurem de patir tots la seva incapacitat de llegir els temps en què vivim, on aconseguir que la teva paradeta sobrevisqui no és tant un dret universal com el fruit de saber fer les coses amb adequació a la realitat. Revolta estèril, la seva: l'exclusivitat que pretenen pot tenir tant de futur com els fabricants d'atles o de lupes a l'era de Google Maps i de les aplicacions per a tot.