Se li dona bé a Macron això d’obrir grans debats nacionals. Enfrontar grans temes d’Estat i generar-hi respostes. Polítiques mediambientals, polítiques europeistes, de gènere, reforma de l’administració i revisió del funcionariat… i ara un servei “civil” obligatori.
I dic “civil”. I és en aquest sentit on s’han escampat moltes notícies errònies de la proposta del president francès en relació a un cert servei “militar” obligatori. Una proposta que Macron, amb la seva plataforma “En Marche!”, duia en el programa electoral, però que ja veurem fins on arriba. Hi ha molta feina política a fer abans no sigui una realitat.
Si alguna cosa va caracteritzar a Emmanuel Macron com a ministre d’Economia del govern Hollande, van ser els seus globus sonda: llençar propostes (algunes xocants) per sondejar què en deia l’opinió pública. I entengui’s per “opinió pública” com l’estranya nebulosa comunicativa entre mitjans tradicionals, Twitter, a més de converses de taxi i de bar. Algunes de les propostes prosperaven, i altres eren oblidades, en base de com era la reacció. Aquesta estratègia comunicativa li va funcionar molt bé per remarcar-se com a fenomen autònom de l’executiu Valls, i sembla que el seu equip de comunicació la mantindria ara des de l’Elisi.
La manca de rellevància de la proposta es demostra en com ho han cobert els mitjans francesos, sempre bastant pragmàtics. Podríem dir que li van donar més importància en les seves edicions digitals alguns diaris d’aquí que els equivalents francesos. A Espanya, el fet de “fer la mili” manté molts partidaris i detractors.
En tot cas, i anant a la proposta concreta de Macron, no es tractava de “restablir” el servei militar com era abans; abolit el 1997 pel president Chirac, amb Alain Juppé de primer ministre. El que es proposa és més un servei civil que militar, i que, com havia dit en campanya electoral, sols duraria un mes.
Però no deixa de ser una promesa amb la qual Macron fa l’ullet a uns exèrcits francesos amb els quals vol guanyar simpatia i lideratge; com també ho fa augmentant el seu pressupost estatal. I els hi fa un ullet, perquè s’entén que una de les opcions d’aquest “servei” podria ser militar.
No es pot oblidar que el cap de l’Estat Major militar va dimitir per l’amenaça de reducció del pressupost de l’exèrcit i per desavinences amb el president. I a aquest ja li va anar bé per reivindicar-se i escollir el substitut de l’anterior.
En el continuat win-win del president, vol rearmar un discurs d’orgull nacional francès (ho està fent en diferents plans d’actuació: economia, relacions internacionals…), que no vol deixar sols al Front Nacional.
José María Aznar, per la via convergent del Majestic, va suprimir la “mili” obligatòria a Espanya; però res semblant a un servei civil universal obligatori va veure la llum, ni se n’ha parlat més.
Així mateix, també és cert, que sempre que s’obren debats com una certa formació “civil” (o “cívica”) a l’Estat espanyol, la cosa mai arriba massa lluny per certes desavinences internes, que avalen la debilitat de la mateixa concepció general d’Estat d’Espanya. Tot el contrari de l’encaix “Estat” i “Nació” del qual presumeixen a l’Hexàgon. El tema sempre acaba sent aquest.
I dic “civil”. I és en aquest sentit on s’han escampat moltes notícies errònies de la proposta del president francès en relació a un cert servei “militar” obligatori. Una proposta que Macron, amb la seva plataforma “En Marche!”, duia en el programa electoral, però que ja veurem fins on arriba. Hi ha molta feina política a fer abans no sigui una realitat.
Si alguna cosa va caracteritzar a Emmanuel Macron com a ministre d’Economia del govern Hollande, van ser els seus globus sonda: llençar propostes (algunes xocants) per sondejar què en deia l’opinió pública. I entengui’s per “opinió pública” com l’estranya nebulosa comunicativa entre mitjans tradicionals, Twitter, a més de converses de taxi i de bar. Algunes de les propostes prosperaven, i altres eren oblidades, en base de com era la reacció. Aquesta estratègia comunicativa li va funcionar molt bé per remarcar-se com a fenomen autònom de l’executiu Valls, i sembla que el seu equip de comunicació la mantindria ara des de l’Elisi.
La manca de rellevància de la proposta es demostra en com ho han cobert els mitjans francesos, sempre bastant pragmàtics. Podríem dir que li van donar més importància en les seves edicions digitals alguns diaris d’aquí que els equivalents francesos. A Espanya, el fet de “fer la mili” manté molts partidaris i detractors.
En tot cas, i anant a la proposta concreta de Macron, no es tractava de “restablir” el servei militar com era abans; abolit el 1997 pel president Chirac, amb Alain Juppé de primer ministre. El que es proposa és més un servei civil que militar, i que, com havia dit en campanya electoral, sols duraria un mes.
Però no deixa de ser una promesa amb la qual Macron fa l’ullet a uns exèrcits francesos amb els quals vol guanyar simpatia i lideratge; com també ho fa augmentant el seu pressupost estatal. I els hi fa un ullet, perquè s’entén que una de les opcions d’aquest “servei” podria ser militar.
No es pot oblidar que el cap de l’Estat Major militar va dimitir per l’amenaça de reducció del pressupost de l’exèrcit i per desavinences amb el president. I a aquest ja li va anar bé per reivindicar-se i escollir el substitut de l’anterior.
En el continuat win-win del president, vol rearmar un discurs d’orgull nacional francès (ho està fent en diferents plans d’actuació: economia, relacions internacionals…), que no vol deixar sols al Front Nacional.
José María Aznar, per la via convergent del Majestic, va suprimir la “mili” obligatòria a Espanya; però res semblant a un servei civil universal obligatori va veure la llum, ni se n’ha parlat més.
Així mateix, també és cert, que sempre que s’obren debats com una certa formació “civil” (o “cívica”) a l’Estat espanyol, la cosa mai arriba massa lluny per certes desavinences internes, que avalen la debilitat de la mateixa concepció general d’Estat d’Espanya. Tot el contrari de l’encaix “Estat” i “Nació” del qual presumeixen a l’Hexàgon. El tema sempre acaba sent aquest.