Thomas Piketty va publicar l’any 2021 Una Breu història de la igualtat (Edicions 62) on utilitzava indicadors i procediments per analitzar que on s’han produït grans mobilitzacions sense modificacions legislatives, els principis teòrics no han aconseguit canviar les desigualtats contra les quals hom lluitava.
Així, doncs, el mateix Piketty establia que per a combatre discriminacions de gènere, socials o ètniques-racials, les mobilitzacions han d’anar acompanyades o han de ser el motor de modificacions legislatives que modifiquin el marc legal encara que els prejudicis arrelats no desapareixen si no hi ha canvi cultural. És una mirada universalista, on analitza els sistemes de sufragi i relata que la idea que tenim de Suècia no es correspon a la seva resistència per atorgar dret a vot als homes pobres ni a les dones fins ben entrat el segle XX o la legislació Índia per aconseguir disminuir el pes de les ‘castes’.
Només fa quatre anys d’aquest estudi i amb tota mena de detalls l’autor de El capitalal segle XXI (RBA), afirma que existeix una tendència històrica cap a la igualtat i que per molt injust que ens sembli, és més igualitari que el de 1950.
En només quatre anys la irrupció de forces polítiques contràries als canvis que tendeixen a la igualtat dels humans i l’arribada al poder d’algunes d’aquestes forces polítiques ha canviat radicalment aquesta percepció. Aquestes forces d’extrema dreta que han creat un corrent d’opinió contra la igualtat d’oportunitats fan que la lectura d’aquella anàlisi basada en les ciències humanes i socials avui generi més preocupació que entusiasme.
Tampoc fa gaire temps (2010) del naixement del Tea Party format inicialment per unes 2800 petites organitzacions conservadores i autoproclamat ‘moviment de base'. Es mostraven contràries a l’endeutament públic per a dotar de serveis a tots els ciutadans, essent especialment actius contra el projecte d’accés universal a la sanitat aprovat pel President Obama i conegut com l’Obama-care.
L’extensió del que semblava una posició de l’ala més dretana del Partit Republicàara recorre el món sencer i ha arribat al poder del país més poderós del món. La internacional reaccionària té ramificacions arreu i intenta arribar al govern de tots els països democràtics encara que s’emmirallen en les autarquies no-democràtiques. Els corrents d’opinió política si esdevenen ‘moda’ triomfen en l’opinió pública.
Això és el que està passant en el tema del feminisme, les mobilitzacions per assenyalar que la igualtat encara està lluny i la legislació aprovada en els darrers anys que intenta posar remei a discriminacions atàviques amb una llosa cultural important que anomenem ‘masclisme’ perquè mereix aquest qualificatiu.
Ahir, tot i la pluja les feministes vam tornar a sortir al carrer i vam presenciar el que volia aquesta internacional reaccionària, la divisió del moviment. Tant a Barcelona com a Madrid hi va haver dues manifestacions en horari diferent. Conec les opinions sobre les persones trans i sobre la prostitució, però les dades que totes coneixem sobre el seguiment de determinats postulats d’extrema dreta per bona part de la població haurien de portar-nos a una reflexió assossegada sobre la unitat d’acció i de consolidació dels drets assolits .
La tendència cap a la igualtat, encara llunyana, hauria de continuar durant aquest segle XXI, però el retrocés en aquests quatre anys dels postulats igualitaris i l’eclosió del supremacisme ens hauria de portar a la relectura d’aquesta breu història de la igualtat a la qual ens convidava Thomas Piketty.