Ara que s’acosta el dia que hem de saber la data i la pregunta del referèndum d’autodeterminació, també es van sabent o si més no filtrant diferents i diversos escenaris, en funció de la reacció del govern de Madrid. En totes les variants hi figura la certesa que hi haurà eleccions.
És a dir, si no hi ha referèndum, hi ha eleccions anticipades. Si hi ha referèndum, guanyi el "sí" o guanyi el "no", també hi hauria eleccions anticipades. Però es veu que circula una tercera hipòtesi que parla d’una convocatòria d’eleccions anticipades per la mateixa raó, perquè com que no deixen fer el referèndum el govern Puigdemont es dissol i pregunta als catalans qui vol que els governi... però! I aquí ve la jugada quan ja hi ha totes les urnes distribuïdes i estigui tot a punt per la contesa electoral: patapam! Es convoca el referèndum.
És a dir, s’instal·len unes segones urnes que han de rebre els vots dels ciutadans que vulguin respondre a la pregunta binària de: “Vol vostè que Catalunya esdevingui una nació independent?”. Amb tant poc marge de maniobra per reaccionar, què farà el govern espanyol? Amb una resolució exprés del Tribunal Constitucional enviarà les forces de seguretat a actuar, a la desesperada? I què faran les forces de seguretat? Es dedicaran a precintar unes urnes i les altres no? Confiscaran les paperetes per votar pel referèndum?
Amb les càmeres de centenars de periodistes d’arreu del món que cobriran les eleccions catalanes em fa l’efecte que seria el detonant perquè la comunitat internacional -d’una vegada per totes- veiés que no es tracta de, com s’ha definit repetidament, només d’un afer intern sinó que és una qüestió de violació d’un dret fonamental i universal, el d’exercir el vot lliurament.
Trobo que la imatge donaria la volta al món i podria ser el desllorigador de la situació. Com que ja s’ha dit per activa i per passiva que això va de democràcia, un atac tan frontal i directe a la sobirania popular, a la democràcia, no se’l pot permetre cap país d’aquesta Europa que diu que vetlla per aquests i altres valors fundacionals del vell continent. I un atac tan directe a les urnes tampoc se’l pot permetre el govern d’Espanya.
Ara bé si una hipòtesi és una suposició que es fa per treure’n una conseqüència i resulta que de cada intenció o acció que es fa des de Catalunya, la reacció que n’obté des de Madrid ha estat prohibir-la a través de la impugnació judicial. No cal que en fem més de càlculs, suposicions i càbales i que ja s’ho trobaran quan posem les urnes.
És a dir, si no hi ha referèndum, hi ha eleccions anticipades. Si hi ha referèndum, guanyi el "sí" o guanyi el "no", també hi hauria eleccions anticipades. Però es veu que circula una tercera hipòtesi que parla d’una convocatòria d’eleccions anticipades per la mateixa raó, perquè com que no deixen fer el referèndum el govern Puigdemont es dissol i pregunta als catalans qui vol que els governi... però! I aquí ve la jugada quan ja hi ha totes les urnes distribuïdes i estigui tot a punt per la contesa electoral: patapam! Es convoca el referèndum.
És a dir, s’instal·len unes segones urnes que han de rebre els vots dels ciutadans que vulguin respondre a la pregunta binària de: “Vol vostè que Catalunya esdevingui una nació independent?”. Amb tant poc marge de maniobra per reaccionar, què farà el govern espanyol? Amb una resolució exprés del Tribunal Constitucional enviarà les forces de seguretat a actuar, a la desesperada? I què faran les forces de seguretat? Es dedicaran a precintar unes urnes i les altres no? Confiscaran les paperetes per votar pel referèndum?
Amb les càmeres de centenars de periodistes d’arreu del món que cobriran les eleccions catalanes em fa l’efecte que seria el detonant perquè la comunitat internacional -d’una vegada per totes- veiés que no es tracta de, com s’ha definit repetidament, només d’un afer intern sinó que és una qüestió de violació d’un dret fonamental i universal, el d’exercir el vot lliurament.
Trobo que la imatge donaria la volta al món i podria ser el desllorigador de la situació. Com que ja s’ha dit per activa i per passiva que això va de democràcia, un atac tan frontal i directe a la sobirania popular, a la democràcia, no se’l pot permetre cap país d’aquesta Europa que diu que vetlla per aquests i altres valors fundacionals del vell continent. I un atac tan directe a les urnes tampoc se’l pot permetre el govern d’Espanya.
Ara bé si una hipòtesi és una suposició que es fa per treure’n una conseqüència i resulta que de cada intenció o acció que es fa des de Catalunya, la reacció que n’obté des de Madrid ha estat prohibir-la a través de la impugnació judicial. No cal que en fem més de càlculs, suposicions i càbales i que ja s’ho trobaran quan posem les urnes.