Ets heterosexual? No ho hauria dit mai, no ho sembles. I ja ho has explicat als teus pares? Com s’ho han pres? Són bona gent, segur que t’estimen igualment. Potser els costa fer-se’n a la idea al principi, però tu continues sent el seu fill. Hi ha d’haver de tot, a la família.

Jo tinc una cosina heterosexual. Potser us agradaríeu. Vols que munti un sopar i us coneixeu? Faríeu molt bona parella. De fet, tinc uns quants amics heteros. Mira, si vols, et convido a la pròxima calçotada i els coneixes. Així parleu de les vostres coses. Soc molt oberta, eh? A mi no em fa res amb qui aneu al llit. Mentre no te m’acostis gaire... Que jo sóc molt bollera, no et confonguis.

Ara que hi penso, si ets hetero, t’has embolicat amb aquella amiga teva que sempre aneu junts? I amb la mestra de les nenes? I amb la de la llibreria? Fan pinta d’heteros. Aneu molt d’amics i de bon rotllo, però segur que en el fons us agradeu.

Potser ets hetero perquè no ho has provat mai amb un tio. És clar, si no ho has provat, com ho saps, que ets hetero? Si provessis una bona polla, segur que canviaries d’opinió. O si ja ho has provat, és que no t’ho han fet mai bé. Si t’ho haguessin fet bé, no series hetero. Vaja, no m’ho explico, si no.

Escolta, i perdona la curiositat, eh, però com follen, un home i una dona? Vull dir, entenc els preliminars i tal, però on fiqueu el dildo doble? Ja saps com tocar-la? Jo no sé si me’n sortiria, amb un cos tan diferent. I quina angúnia, no?

És probable que tot això que he escrit fins ara et sembli una poca-soltada, perquè ho és. Són comentaris fora de lloc, sense la més mínima empatia, des d’una posició de superioritat i d’incomprensió, que tenen més a veure amb prejudicis que no pas amb la realitat. I, tanmateix, a les persones que ens declarem no heterosexuals ens els fan amb una naturalitat que fa feredat.

El 17 de maig de 1990 l’Organització Mundial de la Salut va eliminar de la seva llista de malalties l’homosexualitat. Des de llavors, se celebra el dia internacional contra l’homofòbia, que inclou també bisexuals, trans, intersex i tota la llarga corrua de gent que no s’identifica com a cishetero. Si no saps què vol dir «cishetero» és que segurament ho ets. Felicitats, t’ha tocat el grup dels normals, dels que poden preguntar estupideses sense que els trenquin la cara.

La gent trans no té tanta sort. A la classificació que ha de publicar l’OMS el 2018, encara hi apareixerà la transsexualitat com a «condició relativa a la salut sexual», tot i que hem de celebrar que ja no es consideri un «trastorn de la personalitat i el comportament», com fins ara. Això vol dir que la majoria cis encara no veu amb bons ulls que cadascú visqui el gènere com el senti íntimament.

Anem fem passes, a poc a poc, per arribar a ser tan humans com qualsevol altre. Anem fent passes i vosaltres, amics cisheteros, ens hi podeu fer un cop de mà: abans de fer comentaris sobre la nostra sexualitat, sobre la nostra identitat de gènere o sobre la nostra expressió de gènere, penseu: «trobaria normal que algú em qüestionés per què en sento home, per què m’agraden les dones, i per què duc pantalons?». Si la resposta és no, com diu al seu article Nerea Pérez, potser val més parlar del vi o del temps.