Molt poques vegades, Joan Tardà deixa indiferent. No acostuma a parlar en và i gairebé sempre diu el que pensa, llevat en les ocasions en què fa de portaveu d’un col·lectiu. Aleshores, si cal, es mossega la llengua. Per això i més, és un referent a ERC, respectat i estimat. Quan era al Congrés, fins i tot, els seus adversaris més furibunds li tenien respecte. Porta molts anys en política, ha tingut molt i molt fred i ha picat molta pedra. Ara, viu la seva jubilació amb molta dignitat i fa alguna col·laboració aquí i allà. I continua "fent territori". Les bases republicanes l’adoren i alguns, amb molt de respecte, li diuen "l’avi". Doncs bé, mentre s’estava gestant la coalició amb Junts, que ell hagués volgut molt més àmplia, va dir el ja conegut: "Un govern ERC-Junts seria un Vietnam diari". I no es va equivocar. En absolut.
Entenc que a qui els agrada fer teoria de tot o els que, senzillament, veuen sempre més elaboració en les coses senzilles del que hi ha en realitat, no puguin acceptar que el que fa que el món convergent i el republicà no es tolerin és tan vell com la història de la humanitat: el poder. Fins ara, els convergents eren dalt del cavall i esquerra d’acompanyants i col·laboradors necessaris empassant-se la pols. Els convergents sempre han considerat els republicans “gent de poble” en el sentit pejoratiu del terme. En canvi, ells, sempre s’han vist com els de ciutat, els cosmopolites.
Una vegada "retirat el pare convergent", l’hereu Mas va veure de seguida que la propietat no aguantaria gaire si no s’hi feien reformes amb rapidesa: els "de poble" ja apuntaven maneres. I es va abraçar a l’estelada com fan els nàufrags amb els troncs que suren a l’aigua. L’estelada ha servit als convergents per retenir el poder durant 10 anys més. Fins aquest divendres, que els activistes i hiperventilats cinc estrelles i arribistes sense escrúpols que hi van deixar entrar els van fer immolar per ordres de l’exili. Els despistats pensen que és per "fer la independència", ja que els republicans, "els de poble" dirigits per un "frare", serien tots uns "traïdors".
Bé, ERC, per primera vegada, no han actuat amb complex d’inferioritat i han sabut exercir la presidència de la Generalitat amb responsabilitat i preservar, així, aquesta institució, la màxima que tenim, malgrat que els cinc estrelles que en viuen, començant pel president vicari, en facin fàstic. Waterloo ha tornat a fundar un altre partit del qual "continuarà sent militant de base". Com el rei que va despullat, no hi ha ningú del seu voltant que li digui com va vestit, entre altres coses, perquè està voltat de molts venedors de fum i de més d’un vividor.
"El com pitjor, millor", sempre és pitjor, sobretot, en pobles com el nostre, amarat de poetes i amb molt, molt poc poder real. Joan Tardà ho va encertar de ple amb allò del Vietnam, però ara, ERC no en tindrà només un, de Vietnam, sinó que en tindrà 10 en cada revolt. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha conformat un govern que jo qualificaria de moderat, entre altres coses, perquè podria evitar que el sector no-trumpista de Junts, el que va perdre les eleccions i que Jordi Turull tampoc no ha sabut representar, se n’anés al PSC, tenint en compte que no s’hi veuen votant la dreta de la CUP.
Entenc que a qui els agrada fer teoria de tot o els que, senzillament, veuen sempre més elaboració en les coses senzilles del que hi ha en realitat, no puguin acceptar que el que fa que el món convergent i el republicà no es tolerin és tan vell com la història de la humanitat: el poder. Fins ara, els convergents eren dalt del cavall i esquerra d’acompanyants i col·laboradors necessaris empassant-se la pols. Els convergents sempre han considerat els republicans “gent de poble” en el sentit pejoratiu del terme. En canvi, ells, sempre s’han vist com els de ciutat, els cosmopolites.
Una vegada "retirat el pare convergent", l’hereu Mas va veure de seguida que la propietat no aguantaria gaire si no s’hi feien reformes amb rapidesa: els "de poble" ja apuntaven maneres. I es va abraçar a l’estelada com fan els nàufrags amb els troncs que suren a l’aigua. L’estelada ha servit als convergents per retenir el poder durant 10 anys més. Fins aquest divendres, que els activistes i hiperventilats cinc estrelles i arribistes sense escrúpols que hi van deixar entrar els van fer immolar per ordres de l’exili. Els despistats pensen que és per "fer la independència", ja que els republicans, "els de poble" dirigits per un "frare", serien tots uns "traïdors".
Bé, ERC, per primera vegada, no han actuat amb complex d’inferioritat i han sabut exercir la presidència de la Generalitat amb responsabilitat i preservar, així, aquesta institució, la màxima que tenim, malgrat que els cinc estrelles que en viuen, començant pel president vicari, en facin fàstic. Waterloo ha tornat a fundar un altre partit del qual "continuarà sent militant de base". Com el rei que va despullat, no hi ha ningú del seu voltant que li digui com va vestit, entre altres coses, perquè està voltat de molts venedors de fum i de més d’un vividor.
"El com pitjor, millor", sempre és pitjor, sobretot, en pobles com el nostre, amarat de poetes i amb molt, molt poc poder real. Joan Tardà ho va encertar de ple amb allò del Vietnam, però ara, ERC no en tindrà només un, de Vietnam, sinó que en tindrà 10 en cada revolt. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha conformat un govern que jo qualificaria de moderat, entre altres coses, perquè podria evitar que el sector no-trumpista de Junts, el que va perdre les eleccions i que Jordi Turull tampoc no ha sabut representar, se n’anés al PSC, tenint en compte que no s’hi veuen votant la dreta de la CUP.