L'auditori de l'edifici del Sucre de Vic va acollir aquest dissabte els actes de celebració del 40è aniversari de la Llotja de Vic. En primer lloc, es va portar a terme la conferència de Jaume Parareda, president de les Taules de Preus de la Llotja de Vic des del seu origen fins a l'any 2014. Parareda va fer un recull acurat i breu de les seves vivències i experiències en aquesta activitat, força desconeguda pel gran públic, però necessària en aquest món canviant i que evoluciona tan ràpidament.
Posteriorment, es va fer un reconeixement al vicepresident de la Llotja, Josep Barniol, i a Armand Quintana per les seves aportacions professionals i personals al bon desenvolupament i la vigència de la seva utilitat i necessitat.
A l'acte també va intervenir l'alcalde vigatà, Albert Castells; Raquel Sánchez, directora dels Serveis Territorials de la Generalitat; i Josep Puigdollers, president de la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic. La celebració de dissabte va cloure amb un dinar a la sala Sert a càrrec del Nandu Jubany.
Actualment, a la Llotja de Vic coexisteixen diverses taules de preus, concretament dels sectors porcí, boví, de la fusta i de la tòfona. També s'ofereix informació actualitzada d'altres àmbits com els cereals i la llet.
La història de la Llotja: orígens i necessitats
Durant segles, el mercat de Vic es feia en diversos carrers i places de la ciutat. Inicialment, es tenia la presència física del bestiar, però més tard, durant els anys setanta del passat segle XX, els controls sanitaris van comportar la supressió del producte, encara que va continuar viva l'assistència dels operadors: ramaders, fabricants de pinso, pagesos, comerciants, mediadors, tractants, transportistes i un llarg etcètera d'oficis i professions lligades al món rural. Va ser el 24 de febrer de l'any 1984 que es van constituir les primeres comissions de preus -la del porcí i la del boví- i, ràpidament, la publicitat del preu va esdevenir un element important dels mecanismes del mercat.
Durant els primers anys de funcionament de la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic, es van habilitar unes instal·lacions, de propietat municipal, mentre s'estudiava la futura ubicació de la Llotja. Finalment, va ser a l'edifici del Sucre, on la Cambra de Comerç de Barcelona va poder oferir uns espais adients per a l'activitat: sala de llotja, sala de contractació -l'anomenada Sala Sert- o sales per a les comissions de preus. La divulgació dels preus es va fer per diversos mitjans, el més apreciat dels quals és el lliurament del full de preus tan bon punt acaba la sessió de cada comissió.
Mitjançant la Resolució del director general de Producció i Indústries Agroalimentàries de data 31 d'octubre de 1985, es va inscriure la Llotja i Mercat en Origen de Vic en el Registre Especial de Mercats en Origen (DOGC núm. 620 de 2-XII-1985) i posteriorment es va inscriure amb caràcter definitiu per resolució de data 2 de desembre de 1988, i era l'entitat gestora del mercat en origen la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
Des de l'inici, l'assistència d'operadors a la Llotja va ser molt important, d'un nombre superior al miler cada dissabte. En aquests últims temps, a causa de l'abandonament de l'activitat per part de molts ramaders, la concentració de grans produccions, la integració del bestiar en sectors determinats i els nous sistemes de comunicació, ha baixat el nombre d'operadors de manera substancial, però el contacte humà i el tracte personal, en definitiva, continuen sent elements indispensables del mercat. Si bé és cert que ha baixat la necessitat d'assistir a 52 mercats a l'any, no ha deixat de ser una acció indispensable trobar-se per fer tractes, tot i que potser a més llarg termini; no es pot obviar un fet inherent a la naturalesa humana com és el de parlar per tal d'arribar a acords.
El mercat disposa d'una regulació estatutària que vehicula el seu funcionament i el dels seus òrgans: la Junta rectora de la Llotja i les comissions de preus, aquestes últimes formades per un nombre paritari de compradors i venedors amb la finalitat de consensuar el preu o, si escau, sotmetre a votació la decisió quan no es dona l'acord.
Actualment, estan en estudi noves formes de comercialització dels productes per mitjà de la intervenció de la Llotja, tant mitjançant la constitució i la gestió d'un mercat de futurs especialitzat en el porcí, com mitjançant altres fórmules que siguin d'utilitat per als operadors, de manera que s'ofereixi seguretat en les produccions, els lliuraments i els preus.