Les 5 curiositats de la plaça Major de Vic

La plaça del Mercadal de Vic, més coneguda com la plaça Major -escollida com la més bonica de Catalunya pels lectors de Nació-, és una de les més emblemàtiques del país i el centre neuràlgic de la capital d'Osona. De forma quadrada, envoltada per les arcades que donen la volta a tot l'espai dotant-lo de porxos a banda i banda i nombrosos edificis d'interès cultural, artístic i històric.

Al centre hi ha el gran espai obert de terra -mai s'ha pavimentat ni empedrat-, escenari de grans esdeveniments com el Mercat setmanal –documentat des de l'època medieval-, fires, concerts o grans manifestacions i concentracions que passaran a la història. Un emplaçament majestuós i màgic que guarda secrets i algunes curiositats que potser no coneixes i que, Osona.com, t'explica a continuació.
 

Un capitell original del segle XI

De tots els capitells que juntament amb les columnes sustenten les arcades que envolten la plaça Major de Vic, només un és original del segle XI. Està ubicat a un dels extrems, per l'entrada que dona accés a l'emblemàtic emplaçament des del carrer de la Mare de Déu de les Neus.
  

"Anar a comprar a terra plaça"

Aquesta és una expressió molt vigatana –i d'Osona- que segurament fa referència als orígens del Mercat setmanal de Vic que se celebra des de fa segles a la plaça Major. Antigament, com passa avui en dia, hi havia parades amb productes de la terra o artesanies, però molta gent també posava els seus llençols al sorral -abans de construir-hi cases era un espai a camp obert- per vendre els seus productes. D'aquí, la frase "anar a comprar a terra plaça".
  

Fanals modernistes dissenyats per Gaudí

Antoni Gaudí va dissenyar l'any 1910 uns fanals commemoratius pel primer centenari del naixement de l'il·lustre eclesiàstic i filòsof vigatà Jaume Balmes, que es van col·locar a la plaça Major de Vic, a l'entrada a l'emblemàtic escenari pel carrer Verdaguer. D'estil modernista i naturalista, entre els dos fanals que es van dissenyar hi havia petites diferències, encara que ambdós presentaven característiques similars: estructures monumentals, bastides amb blocs de pedra basàltica, units per braços de ferro, i al capdamunt, rematats amb creus de quatre braços de forja. Amb tot, van durar ben poc i a causa del mal estat de conservació van ser enderrocats l'any 1924.
  

Marcià i Llucià, antics patrons de la ciutat

En una de les entrades  a la plaça Major, venint des del carrer Ciutat, es conserva un enrajolat en honor a Sant Marcià i Sant Llucià, proclamats patrons de la ciutat el segle XVI, i substituïts al segle XIX per Sant Miquel dels Sants.
  

Porxos fets a mida?

Durant els segles XII i XIII es va començar a construir cases al voltant de la plaça Major que, fins aleshores, era a camp obert. Les edificacions, de diferents estils segons cada època, tenien totes una característica comuna: els porxos, que permetien resguardar-se de les inclemències del temps. L'única reglamentació que es coneix al voltant de la construcció de la plaça del Mercadal és del segle XIII i, precisament, fa referència als porxos: per sota havia de poder-hi passar un home dalt del seu cavall.