Nova descoberta al jaciment ibèric del Casol de Puigcastellet, al terme municipal de Folgueroles, a on la campanya d'excavacions ha acabat amb la troballa d'un mur de 14 metres que dibuixaria el perímetre de la banda sud. El descobriment canviaria la fisonomia actual del jaciment i confirmaria les hipòtesis dels arqueòlegs, els quals creien que havia d'haver-hi un sistema de tancament de la fortalesa.

En aquesta línia, l'equip d'arqueòlegs del Museu de l'Esquerda expliquen que el mur planteja la possibilitat de la presència d'un recinte fortificat –una ciutadella- i no només d'una muralla com es creia fins ara. Concretament, les restes que s'han descobert formen part dels fonaments de l'antic mur que tancava la fortalesa arran del cingle, i se sap que és ibèric, perquè durant les excavacions també han aparegut restes de ceràmica de l'època.

D'altra banda, encara no es pot determinar la llargària total del mur, la direcció que seguia ni on eren l'entrada i la sortida de la ciutadella, però sí que dibuixa un poblat diferent i més gran del que es coneixia fins ara.

Les excavacions, que formen part d'un projecte de recerca més extens del món ibèric per part del Museu de l'Esquerda de Roda de Ter, han estat possibles gràcies al conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Folgueroles, ubicació del jaciment. De fet, fa un any ja es va fer una primera prospecció en la qual es va descobrir l'antiguitat de les pedreres que hi ha prop del jaciment i que demostraria que la pedra de Folgueroles ja s'explotava en l'època ibèrica.
 

Una muralla fortificada del segle III aC

Les primeres excavacions al Casol de Puigcastellet es van fer a la dècada dels setanta del segle passat amb un equip d'aficionats encapçalats per Martí Cassany i dirigits per Eduard Junyent, els quals van descobrir la muralla per fora, obrint-la a màquina i deixant-la visible amb l'aparença actual. El 1982, un altre equip dirigit per Maria Dolors Moles va iniciar l'excavació que duraria deu anys i que treballaria en cinc de les deu habitacions que formen el Casol. Tots els materials que es van trobar, com fragments de ceràmica i una arracada custodiada al Museu d'Art Medieval de Vic, van donar informació de la cronologia del jaciment: es tracta d'una muralla fortificada de mitjans del segle III aC amb una vida curta de només 50 anys.