Fa vuit anys, en Moi Tarrés i la Núria van posar en marxa una explotació formatgera amb ovelles a Viladrau, l'Esquellot del Montseny. Ell és un pastor autodidacte que ha conegut diferents formes de pasturar a l'estranger fins a arribar a tenir el seu propi mètode.

Combina l'activitat de ramader amb l'escola de gos pastor, on ofereixen classes personalitzades. Tenen llista d'espera i, explica, prioritzen els professionals del sector que necessiten millorar el treball amb el can: "A Catalunya no n'hi havia i hem decidit que, ara que tenim l'experiència, ajudar lesfutures generacions de pastors que s'hi vulguin dedicar", detalla a l'ACN.

El copropietari de l'Esquellot del Montseny admet que la seva passió per l'ofici va començar com una afició que el va anar "enganxant" fins que "al final, vaig comprar unes ovelles i vaig començar a entrenar gossos". A diferència d'altres països, com França o Gran Bretanya, a casa nostra no hi ha escoles de gossos d'atura i això el va obligar a formar-se a fora.

Tarrés explica que, a banda d'establir un "vincle" amb el pastor, hi ha un altre aspecte clau pel gos: aconseguir treure l'instint depredador de l'animal. "L'instint no aflora de seguida, depèn del tipus de gos; pot començar amb dos mesos i altres que, fins a un any, no descobreixen aquesta part d'instint que tenen a dins", afirma.

A diferència d'altres tècniques d'ensinistrament, Tarrés no els dona cap "llaminadura" quan fan les coses bé: "El premi és poder anar amb les ovelles. Si fas aquest exercici així, et deixaré anar a buscar l'estímul que t'agrada tant: l'ovella". Un cop feta aquesta connexió és el moment de començar a ensenyar indicacions clau com "dreta, esquerra, endavant i endarrere".

L'experiència també ha fet que, a l'escola de gos pastor, hagin descartat cans que no tenien prou aptitud. És el cas de la Carla Ricart, alumna de l'escola. Va estudiar un grau superior de ramaderia i assistència en sanitat animal i, actualment, és pastora a l'explotació de Les Cabres d'en Peyu. En un moment de la seva formació, va intentar ensenyar la gossa de raça border collie que tenia a casa com a mascota, però "no era molt precisa" perquè no tenia una línia genètica pastora.

Un temps després, va poder-se quedar l'actual gossa que estan entrenant, la Guita, un cadell de la mateixa raça, que sí que té les aptituds necessàries. "No hi ha color: està encantada de treballar tantes hores com li demanis, mentre que l'altra gossa no estava feta per això", afirma. Ja fa unes setmanes que l'estan entrenant i la idea és que acabi guardant un ramat de cabres.

Aquesta pastora de 23 anys té molt clar que el gos és una "eina indispensable" i, a la vegada, "un membre de la família més": "Hem de combinar aquestes dues facetes, donar-li el que necessita".

"Em facilita molt la feina"

L'Alf és una altra alumna de l'escola de gos de Viladrau. Està al capdavant d'un projecte de cabra de llet extensiu a Bigues i Riells (Vallès Oriental) amb "molta pastura i molt moviment" sobre el terreny. Va començar amb cadells de gossos que li regalaven, però no tenia els coneixements: "Entre que jo no en sabia i elles tampoc, era un caos".

Des de l'Escola de Pastors on es va formar li van recomanar l'escola d'en Moi i la Núria, i des de fa un temps està rebent classes amb un gos que ja havia fet de pastor, en Kai. "M'ajuda molt i té molt bon instint; em facilitat molt la feina, treballa molt bé", diu. Com que originàriament el van ensenyar en euskera, ha decidit mantenir l'idioma per donar-li les ordres: "En realitat no necessites parlar-li gaire al gos, t'entén, i amb les quatre ordres bàsiques, ja fas".

Ara ja està en la fase de formació més avançada i està molt satisfeta del camí fet: "És molt guai saber que confies plenament en el gos i que el gos et respondrà quan necessites que les cabres s'apartin d'un camí perquè hi ha un cotxe o que baixin d'un cinglar perquè estan anant molt amunt, hi ha mil històries".

Són animals que "es fan estimar" i que tenen "un gran instint" per fer feines de pastor. Explica que l'intenta cuidar "el millor que puc" perquè "no li passi res": "És una eina molt important per a mi", diu.

L'escola també ensenya tècniques per participar en concursos de gossos d'atura. "És una altra modalitat", afirma Moi Tarrés, que ha guanyat tres concursos des del 2019 amb en Mac i, més recentment, amb la Mel, de raça border collie.