No és una creença infreqüent que la tutoria o la mentoria són activitats pedagògiques d'interès en els estudiants d'educació superior obligatòria (ESO), però que està fora de lloc a la universitat. Com a professor universitari de llarg recorregut soc contrari a aquesta opinió i explicaré per què.
És una evidència que un nombre important d'estudiants universitaris abandonen els estudis en el primer curs. Les raons que ho expliquen són múltiples: error en la tria del grau, canvis a altres estudis, oportunitats professionals... Però amb freqüència el motiu té a veure amb altres raons, com la incapacitat d'adaptar-se a la dinàmica universitària, els problemes de superació d'alguna assignatura, el fracàs davant alguns models d'examen, les dificultats per organitzar nous grups d'amics, la residència fora de l'àmbit familiar o l'aparició de problemes psicològics, entre d'altres. Si hi afegim la rigidesa de les normes de permanència d'algunes universitats, el resultat és que l'abandonament a primer curs es troba al voltant del 10%, però pot arribar al 30% en algunes institucions.
Les conseqüències d'aquesta situació són importants, tant des de l'obvi patiment personal com des de l'àmbit econòmic. La pèrdua del cost de la matrícula no és mai un tema menor, més rellevant en les universitats privades que en les públiques. En aquestes darreres, la importància abasta un aspecte social de no menor importància. Per exemple, hom ha calculat que el cost anual d'un estudiant de medicina és de 15.000 euros, mentre que el que paga ell directament en un centre públic és inferior als 2.000. En altres paraules, els seus estudis es financen amb els impostos que tots paguem en més de 13.000 euros. Imaginin-se la pèrdua que suposa que el 10% d'ells abandonin a primer.
Espero haver convençut el lector de la necessitat que les universitats tenen, com a responsabilitat pròpiament institucional, però també social, d'actuar sobre les causes corregibles d'abandonament. En molts centres britànics d'elevada reputació la figura del mentor és essencial per assegurar l'èxit acadèmic. A la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) estem treballant en un programa de mentoria que no consideri l'abandonament com un fet inevitable. Aquesta activitat, ja present en algunes facultats i pendent d'estendre's a tota la Universitat, ha de permetre que tots els estudiants tinguin assignat un mentor en el moment del seu ingrés, amb qui es reuniran periòdicament per fer el seguiment de la seva vida acadèmica i atendre qualsevol problema que pugui aparèixer, sigui pedagògic o psicològic, i que els podrà aconsellar en les situacions de conflicte que apareguin en el procés d'adaptació a la universitat. Si la situació té la gravetat suficient, els mentors la referiran al Servei de Suport a l'Estudiant, format per psicòlogues, terapeutes ocupacionals i pedagogues, que provarà de donar-hi solució directa o cercarà el suport d'altres professionals externs. Els estudiants també poden demanar la consulta del servei esmentat per iniciativa pròpia.
Els programes de mentoria i el Servei de Suport a l'Estudiant, la seva darrera baula, han de permetre dur a terme l'acompanyament dels estudiants des del seu ingrés i evitar que un problema psicològic o pedagògic n'impedeixi la graduació. Creiem que són fonamentals per atendre, i eventualment resoldre, les situacions que poden impedir un rendiment acadèmic adequat dels estudiants de la nostra universitat.