Quan a principis del segle XIII van aparèixer les primeres universitats a Europa Occidental, el motiu que les justificava era la formació reglada de professionals necessaris per als regnes de l'època. Així era molt freqüent que s'oferissin estudis de Teologia, Dret Civil, Dret Canònic i Medicina. Aquesta primera funció, la docent, ha persistit fins als nostres dies en les nostres societats, en què les universitats són les principals responsables de la formació superior.
L'any 1810 es va crear la Universitat de Humboldt, a Berlín, que va incorporar l'activitat investigadora i va esdevenir el model de nombroses universitats europees i nord-americanes. A Catalunya la cosa va anar més lenta i no va arrelar fins un segle després. Era la segona funció.
La tercera va arribar a finals del segle passat. Va venir del reconeixement que la recerca universitària havia de tenir un vessant pràctic i que la col·laboració amb empreses era fonamental. Va néixer així el concepte de transferència de coneixement, bidireccional moltes vegades, en virtut del qual les universitats i el món empresarial col·laboraven en el descobriment científic i tecnològic, i en la seva aplicació diària.
Voldria defensar en aquest article la quarta funció de les universitats del segle XXI, el compromís social, que podria definir-se com una extensió de la transferència del coneixement, però no exclusivament al món empresarial sinó també a la societat en general, de moltes formes. Accepto que aquesta funció pot ser més important en universitats com la nostra pel seu important paper de cohesió geogràfica i potser menys en les universitats metropolitanes, per raons diverses.
La funció de compromís social es refereix a la col·laboració de les universitats en múltiples àrees amb relació amb les ciutats de la seva àrea geogràfica. Amb aquesta relació s'obté un benefici mutu. Les organitzacions milloren les seves activitats gràcies al coneixement generat a la Universitat. Aquesta, al mateix temps, adquireix consciència de les necessitats socials i pot iniciar accions en aquesta direcció. Els estudiants coneixen la realitat social a través de les pràctiques curriculars i hi ajuden mitjançant els programes d'aprenentatge servei. En el cas de la nostra universitat, en són exemples el programa amb les escoles de Vic i Manlleu, que permet, entre altres accions, que els escolars visitin la Universitat i siguin atesos en activitats formatives pels estudiants mateixos; la presència d'Osonament i d'Osona contra el Càncer en l'Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut de la Catalunya Central; els projectes del centre BETA per ajudar en la sostenibilitat d'empreses agropecuàries, o la participació en activitats culturals del Casino de Vic i de l'Atlàntida.
La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya vol que aquesta quarta funció esdevingui una de les seves identitats. La nostra vocació de funció pública ens esperona en aquesta direcció.