A finals del 2012, la Generalitat de Catalunya va crear el Pla de doctorats industrials, una iniciativa que pretenia la col·laboració del sistema universitari i de recerca amb el món empresarial. El Pla tenia com a element essencial el desenvolupament de tesis doctorals que es durien a terme a les empreses, també amb tutors d'aquestes, en col·laboració amb les universitats i els centres de recerca. Aquest pla havia de permetre que els participants fessin tesis doctorals que els permetessin completar la seva carrera investigadora en els dos entorns, universitari i empresarial. A més, els projectes de les tesis havien de permetre donar respostes als reptes que les empreses i institucions participants consideraven com a estratègics per al futur, i beneficiar-les amb el coneixement dels grups de recerca. Els doctorands i doctorandes que durien a terme aquests projectes es convertirien en ponts de transferència de coneixement i facilitarien les relacions entre les institucions acadèmiques i les socioeconòmiques. Idealment, havien d'esdevenir elements estratègics per al desenvolupament econòmic i social futur de Catalunya.

La creació del Pla de doctorats industrials va contribuir a aixecar un pont important de col·laboració entre la universitat i l'empresa. Si bé aquesta cooperació ja venia de lluny, amb l'establiment de convenis específics per a temes d'interès o dins del marc de plans de promoció sectorial, en la dècada dels noranta del segle passat, continuava havent-hi una manca de comunicació generalitzada entre la formació d'investigadors i investigadores, i les necessitats empresarials. Aquest divorci provenia dels objectius amb què es formaven els nous doctors i doctores, pensant en el seu destí a les universitats i als centres de recerca públics, i molt menys en les necessitats de recerca de les empreses privades. De fet, durant anys, el fet de tenir el títol de doctor ajudava poc a l'hora de ser contractat per les empreses. Cal dir també que la universitat no assumia de manera generalitzada la transferència de coneixement, tan esmentada des de fa uns anys com la seva tercera funció. Com a resultat, la conversió de la recerca universitària en patents d'aplicació empresarial era molt baixa.

El Pla de doctorats industrials va contribuir a corregir aquesta situació. La possibilitat que les doctorandes i els doctorands poguessin portar a terme els seus projectes de tesi integrats en els equips de les empreses, amb la doble supervisió, va iniciar el canvi de paradigma. Parlant com a rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) voldria recordar que la seva existència ha comportat una dinamització important de la investigació en nombrosos àmbits. Tenint en compte que un dels nostres objectius estratègics és esdevenir un instrument de cohesió territorial de les nostres comarques, els doctorats industrials han contribuït de manera rellevant a fer que la UVic-UCC col·labori en projectes d'interès comú i en afavorir la transferència de coneixement. Hem anat teixint una xarxa de contactes amb el món empresarial que els doctorats industrials han contribuït a potenciar de manera destacada. L'impuls de la recerca en les pimes del nostre territori ha d'afavorir el desenvolupament de la innovació empresarial, que ha de fer-les més competitives. I això no només en l'àmbit de l'empresa tradicional, sinó també en altres institucions com, per exemple, els clubs esportius o els centres sanitaris, que ja tenen programes de doctorat industrial, que han d'ajudar a evidenciar que la recerca no només serveix perquè hi hagi doctors a les universitats i altres centres de recerca.

La UVic-UCC ha tingut un paper rellevant en el desenvolupament del Pla de doctorats industrials. Així, en el període 2012-2021, va aconseguir 45 projectes i va ocupar el vuitè lloc dins de les universitats catalanes pel que fa a aquest aspecte. A la convocatòria de 2024, en va assolir 11, i es va situar en el quart lloc. A més, si en aquesta convocatòria 2024 se li sumen els set de l'Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC), de què la UVic-UCC també forma part, arribaria a 18, el que li donaria la tercera plaça, només superada per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona. Són dades que reflecteixen la qualitat dels projectes presentats i que tindran sens dubte una gran importància per al desenvolupament socioeconòmic futur del nostre territori.