2012. Torelló. Osona. Dos germans bessons de 2n de primària tornen del col·le. Concretament de l'Escola Fortià Solà. Entren a casa cantant: "cul, cul, cul, cul, culculculcul, cul...". El seu papa, que el tenen a casa, se'ls mira amb cara d'estupefacció. "Què coi canteu?". "Una cançó que ens ha ensenyat el nou mestre de música". Encara més estupefacció. "Com? Això us ens ensenyen a l'escola?". "Sí, el nou mestre toca en un grup que es diuen Oques Grasses". Cerca a YouTube: "Oques Grasses Cul". Apareix un vídeo on quatre xavals a Vic canten aquesta cançó a cappella. "Aquest és en Guillem, el nostre mestre!". El de l'esquerra, el de la gorra i caputxa. Quan aquell pare va escoltar la cançó sencera va pensar "ah, això ja és una altra cosa". A partir de llavors, Cul es va convertir en aquella casa en una cançó de les que sonen en bucle, al mateix nivell d'un himne com Superesmorza, per exemple. L'etapa d'en Guillem a l'escola va ser curta, era el substitut temporal d'una altra gran música, l'Ester. En Guillem va deixar empremta en aquell parell de bessons. L'Ester també.
Aquella era la segona vegada que entraven oques grasses en aquella casa. La primera havia sigut en forma de foie gras. A partir de llavors tota la família es va convertir en fans del sol. Incondicionals d'un dels grups de música més influents del nostre país. OG ha deixat una empremta que va més enllà de l'estrictament musical. Els seus videoclips campestres mostren una manera d'entendre la vida a comarca que no s'allunya gaire de la realitat. Del tret distintiu de ser i sentir-se de poble. Les lletres en són coherents. Profunditat camuflada de superficialitat. D'aquí l'autenticitat del seu projecte.
És cert, també, que aquella autenticitat diguem que, aparentment, ha evolucionat. Lògic. Aquells xavals són 13 anys més grans. En Josep ja no té la mateixa intensitat vocal. I possiblement tampoc els mateixos interessos creatius. Potser sí que OG ja té el got ple. OG, mai got.
Els bessons ja són a 3r. De primària, no, del grau universitari. Tampoc són els mateixos xics. El 10 d'octubre seran a Montjuïc. Amb la gent que estimen. Han estat dels 55.000 afortunats. No es podien perdre tornar a veure, potser per última vegada, el seu mestre de primària cantant "cul, cul, cul, cul, culculculcul, cul...".