He sabut fa poc que els estudiants de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya han crescut de manera exponencial. I llavors m'han vingut al cap uns quants records de quan era molt més jove, la primera vegada que vaig sentir que una noia hi anava a fer magisteri. "Pobreta", vaig pensar, "no la deuen haver acceptat enlloc més". (Ei, potser en aquell moment la facultat era la bomba, però jo no ho sabia).

Una mica més tard, vaig començar a trobar-me anuncis de la UVic a la C-17. El de "A Oxford també hi ha boira", el vaig trobar (l'hi continuo trobant) extraordinari. Un dels millors cartells publicitaris que s'han fet mai. Més endavant, n'hi va haver d'altres molt bons, encara que cap com aquest. Va ser quan també hi havia la Facultat de Comunicació amb en Josep Maria Roma com a peça clau. I també d'altres docents que personalment admirava -aquest, el de la Comunicació, és un camp que conec força-.

I a partir d'aquí, la UVic va créixer com un bolet, de manera sorprenent. Més facultats, més alumnes, més graduats... i més ciutat, més habitants, més Vic. La Universitat actuava i actua com un imant que atrau més i més persones interessades en diversos camps del coneixement... i ella mateixa s'estén a altres llocs, com Manresa (Manresa com a delegació de Vic? No els deixeu llegir aquest article!)

I així, la gran ciutat del comerç i les fires, es converteix també en el pol cultural que ja ho era de música, i ara també ho és de moltes altres coses, com d'estudis de Medicina o d'altres referits a la salut. La UVic té un prestigi innegable i l'empenta que sempre ha portat al seu ADN. Que hi hagi sovint boira, ha quedat clar que no és excusa. Per molts anys.