Segons les últimes dades d'Eurostat, a la Unió Europea es malbaraten 59,2 milions de tones d'aliments cada any, una xifra que equival a 132 kg per habitant. Aquest volum de desaprofitament té implicacions mediambientals, econòmiques i socials profundes. No només es perden aliments: també es malgasten recursos naturals -aigua, energia, sòl- i es generen emissions de gasos amb efecte d'hivernacle innecessàries.

La Comissió Europea està treballant en una directiva per aconseguir, de cara al 2030, una reducció del 30% del menjar malbaratat. És molt lloable. Ara: com en controlaran el compliment? Imposaran sancions als estats ineficients? Es passarà comptes als municipis, poble a poble? Acabarem mesurant el menjar llençat a través dels xips dels contenidors de brossa?

A Catalunya, la Llei 3/2020, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris va ser fruit d'una proposició admesa a tràmit el 2018 i aprovada el 2020. Tanmateix, cinc anys després, el reglament que ha de concretar la seva aplicació encara no s'ha aprovat, fet que n'alenteix la implementació real. Els tràmits parlamentaris fan perdre molt temps... i proteïnes.

Malgrat aquesta lentitud institucional, la societat catalana, en general, fa els deures. La xarxa d'entitats del Banc dels Aliments de Catalunya, amb més de 570 associacions adherides, permet redistribuir productes bàsics a famílies vulnerables. El Gran Recapte, que se celebra anualment a finals de novembre, mobilitza més de 20.000 persones voluntàries i aconsegueix recollir prop de 1.500 tones d'aliments en un sol cap de setmana. Aquestes iniciatives, però, tenen limitacions: la major part dels aliments que es redistribueixen no són productes frescos, sinó imperibles: oli, arròs, pasta... Si l'objectiu és evitar el malbaratament, més que aquestes mostres de solidaritat -o de caritat- cal emfatitzar l'ús de certes aplicacions (to good to go, per exemple), que permeten, a través d'internet, posar en contacte comerços que disposen de menjar en bones condicions, però peribles a curt termini amb consumidors que volen comprar a preus reduïts. Bo, barat i eficient.

Noves tecnologies i aplicacions a banda, val la pena fixar-se en el que feien les àvies: elles no llençaven res. El pa sec es torrava i se sucava amb tomàquet; la carn sobrera anava a parar a les croquetes o als canelons del diumenge; el plàtan massa madur, el fregien per amorosir les torradetes de Santa Teresa; i a l'escudella barrejada hi anava a parar qualsevol cosa comestible. Recuperar aquests hàbits ha de formar part de la pedagogia activa a escoles i llars. La cuina mediterrània té moltes solucions per no haver de llençar res.

Dissortadament, l'alimentari no és l'únic malbaratament que presenciem. També es perden quantitats ingents d'energia i d'aigua de la manera més estúpida. A Catalunya, gairebé un de cada quatre litres d'aigua acumulada es perd per fuites i altres problemes de les xarxes de subministrament. La quantitat de plaques solars instal·lades que no estan en funcionament per traves burocràtiques fa posar les mans al cap. Només a Taradell, 249 plaques solars col·locades a la teulada de Can Costa i Font, amb una potència que podria resoldre les necessitats energètiques de vuitanta famílies, fa dos anys que estan aturades esperant les llicències d'Endesa i els tràmits de l'Administració de la Generalitat. No vull ni pensar quants quilowatts estem malbaratant a tot el país, en plena crisi energètica global.

I no oblidem el malbaratament de temps. L'enorme deficiència dels transports públics a Catalunya fa que centenars de milers de persones perdin una pila d'hores cada mes per retards, incidències i avaries a les vies del tren.

Amb la forta pressió fiscal que suportem, no ens mereixem una administració tan ineficaç ni uns serveis públics tan desastrosos. Si això passés a França, una nova revolució estaria en marxa, i milers de francesos amb armilles grogues cantarien allò de "contra nosaltres, la tirania...!"