No fa gaires dies, a les notícies dels mitjans de comunicació d’àmbit català apareixia una notícia recurrent: degut a un potent anticicló, l’aire de l’àrea metropolitana de Barcelona presentava un elevat nivell de contaminació, superant els llindars permesos per la Unió Europea (tot i que això darrer, segons quin mitjà, no es deia pas). En aquesta zona es recomanava utilitzar el transport públic i, en cas d’anar en cotxe, s’havien de respectar uns límits de velocitat inferiors als habituals.
Mentrestant, nosaltres, a la plana de Vic, vivíem immersos en la boira. Potser ens queixàvem per no veure el sol o per la gebrada, però la majoria de nosaltres no érem conscients de la repercussió que podia tenir per la nostra salut.
Aquesta setmana ha comparegut en Xavier Querol, de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), en una comissió del Parlament de Catalunya. Una vegada més, ha parlat dels reiterats incompliments al nostre país de la directiva marc de l’aire i ha desgranat estadístiques i gràfiques, amb dades molt concretes que demostren que la plana de Vic és el punt de Catalunya que -en determinats paràmetres- més supera els nivells de contaminació que marca la llei.
A la contaminació que generem nosaltres mateixos s’hi suma la que prové de la zona metropolitana. L’anticicló contribueix a que els contaminants no es dispersin. La conseqüència: els nivells de PM10 (petites partícules formades principalment per compostos inorgànics), d’ozó troposfèric i de benzo(a)pirè (un hidrocarbur aromàtic policíclic) sobrepassen els llindars a partir dels quals la salut de les persones ja pot resultar afectada. Una contaminació atmosfèrica que també ens haurien de fer revisar el model de combustió amb biomassa, que tot i ser un recurs renovable i per tant amb una incidència sobre l’efecte hivernacle quasi nul, necessita d’un major rigor en les certificacions de qualitat del pèl·let i en la tecnologia emprada en les calderes.
Més mesures més dràstiques per evitar que -periòdicament-, en les gràfiques de la contaminació atmosfèrica, la línia que correspon al nivell de la plana de Vic sobresurti molt per damunt de tots els altres punts. Per evitar això, cal que el Govern de la Generalitat faci els deures d’una vegada amb la millorar de la qualitat de l’aire, es deixi d’incomplir la normativa europea i no es caigui en el populisme habitual quan es restringeix la velocitat del trànsit. No deixa de ser curiós que, entre el paquet de mesures en el darrer pla de qualitat, hi apareguin referències als 80 km que tant havia criticat CiU en el passat quan, aleshores amb ICV-EUiA al govern, sí que s’havien impulsat mesures de limitació de la velocitat.
Una qüestió que malgrat patir certes banalitzacions, cada any es cobra, només a Catalunya, 3.500 morts prematures. Cal pensar-hi i cal actuar, ens hi va la salut!
Mentrestant, nosaltres, a la plana de Vic, vivíem immersos en la boira. Potser ens queixàvem per no veure el sol o per la gebrada, però la majoria de nosaltres no érem conscients de la repercussió que podia tenir per la nostra salut.
Aquesta setmana ha comparegut en Xavier Querol, de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), en una comissió del Parlament de Catalunya. Una vegada més, ha parlat dels reiterats incompliments al nostre país de la directiva marc de l’aire i ha desgranat estadístiques i gràfiques, amb dades molt concretes que demostren que la plana de Vic és el punt de Catalunya que -en determinats paràmetres- més supera els nivells de contaminació que marca la llei.
A la contaminació que generem nosaltres mateixos s’hi suma la que prové de la zona metropolitana. L’anticicló contribueix a que els contaminants no es dispersin. La conseqüència: els nivells de PM10 (petites partícules formades principalment per compostos inorgànics), d’ozó troposfèric i de benzo(a)pirè (un hidrocarbur aromàtic policíclic) sobrepassen els llindars a partir dels quals la salut de les persones ja pot resultar afectada. Una contaminació atmosfèrica que també ens haurien de fer revisar el model de combustió amb biomassa, que tot i ser un recurs renovable i per tant amb una incidència sobre l’efecte hivernacle quasi nul, necessita d’un major rigor en les certificacions de qualitat del pèl·let i en la tecnologia emprada en les calderes.
Més mesures més dràstiques per evitar que -periòdicament-, en les gràfiques de la contaminació atmosfèrica, la línia que correspon al nivell de la plana de Vic sobresurti molt per damunt de tots els altres punts. Per evitar això, cal que el Govern de la Generalitat faci els deures d’una vegada amb la millorar de la qualitat de l’aire, es deixi d’incomplir la normativa europea i no es caigui en el populisme habitual quan es restringeix la velocitat del trànsit. No deixa de ser curiós que, entre el paquet de mesures en el darrer pla de qualitat, hi apareguin referències als 80 km que tant havia criticat CiU en el passat quan, aleshores amb ICV-EUiA al govern, sí que s’havien impulsat mesures de limitació de la velocitat.
Una qüestió que malgrat patir certes banalitzacions, cada any es cobra, només a Catalunya, 3.500 morts prematures. Cal pensar-hi i cal actuar, ens hi va la salut!