Opinió

El meu suport

«Sincerament, no espero màrtirs, ni sacrificis personals pel país per part de ningú, tampoc dels meus companys de consistori»

arnau marti nacio
07 d'abril de 2016, 00:01
A Vic, els plens municipals s’escauen cada primer dimecres de mes. A les sis de la tarda puntuals ens endinsem els regidors del consistori durant unes tres o quatre hores en una sessió de debats sobre els afers municipals. Reunions, més reunions i un cop al mes, un debat sota la custòdia de les cariàtides i sota la mirada de les càmeres de televisió.

Com a portaveu intento preparar bé les meves intervencions. Al principi escrivia i llegia a raig totes les intervencions. Sense deixar-me una coma per no perdre cap detall, cap dada, cap argument es podia escapar. Ara, després de les comissions a l’Ajuntament i de les reunions amb els companys de grup, de xerrar amb un i altre veí, anoto alguns punts centrals de cada intervenció i incorporo les dades més rellevants per embastar els arguments, les propostes... Mai m’he sentit condicionat a l’hora d’intervenir i menys encara m’hauria imaginat que les nostres paraules serien objecte d’escrutini d’un fiscal. Encertat o equivocat intento representar els meus votants i defensar cadascuna de les opinions, propostes i idees sempre des del respecte a tothom.

És per això que, com més hi rumio, menys clar veig com això que alguns ens agrada, ens honora i forma part de la nostra normalitat, treballar pels ciutadans de Vic, sigui avui motiu d’extorsió a un company de consistori, com en Joan Coma. Perquè és insòlit que “l’Estat reconsagrat per la dreta impiadosa, arrogant i falsa” del que parlava en Segimon Serrallonga, vulgui escapçar les llibertats, les opinions i fins les paraules dels nostres regidors al ple municipal. Fins al punt, que un fiscal fill de la gran “gallina franquista” pugui veure ànim de sedició en els termes “trencar ous” o “truita” pronunciades en el discurs d’en Joan del ple del desembre passat. Tot plegat faria riure si aquesta incultura instal·lada al poder no li imputes un delicte que pot estar penat fins als vuit anys de presó. Amb ell acostumem a discrepar, del tema nacional i més enllà, però mai fins avui s’havia criminalitzat les opinions d’un regidor del nostre consistori d’aquesta manera.

No defenso la declaració del 9-N. És més, penso que és equivocada, fins i tot pels propis interessos sobiranistes. Però més enllà d’aquesta qüestió, permanentment discutida i discutible en aquest nostre país, estem davant d’un tema de llibertats i de militar en la democràcia.

Sincerament, no espero màrtirs, ni sacrificis personals pel país per part de ningú, tampoc dels meus companys de consistori. Només desitjo que en Joan s’alliberi d’aquest trasbals personal el més aviat possible. Per això ens tindrà al seu costat, per denunciar els fòbics a la llibertat, per desempallegar-se d’aquesta amenaça que és la de tots, per seguir tranquil·lament fent de regidors, treballant per la nostra ciutat i pel país, reivindicant el dret d’un i de l’altre a pensar, el que lliurement pensem.

Vigatà d'esquerres. M'agrada la bona política que neix del compromís, aquella que serveix per xerrar més que no pas barallar-se, per construir més que per destruir. Actualment faig de regidor d'En Comú Podem Vic.

El més llegit