Després de l'intent fallit per trobar el consens municipal amb el porta a porta, ara cal traçar el model de recollida selectiva pels propers anys. La situació de tendència d'estancament en la recollida selectiva mostra que el model actual no garanteix el compliment de l'objectiu de la Directiva Marc de Residus ni del PRECAT20, que obligarà als municipis a assolir un 60% de recollida selectiva bruta de residus municipals el 2020.
Al risc d'incompliment de les diverses directives i principis de les polítiques europees s'hi afegeix que, al llarg dels pròxims cinc anys, la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus té previst apujar el cànon d'abocament i incineració, que augmentarà fins a prop de 50 euros per cada tona de residus abocada. Això significa més que duplicar l'impacte d'aquests cànons en els costos actuals. Si no s'estabilitzen els nivells de producció de residus i s'augmenta la recollida selectiva, els costos de tractament augmentaran significativament, cosa que repercutirà directament a les butxaques dels ciutadans.
Per tant, cal actuar i no encantar-nos gaire més. La majoria de municipis del nostre entorn, de forma intel·ligent i amb visió de futur, ja estan començant a implementar la recollida porta a porta. Vic també hauria d'exercir de capital en aquest àmbit i en els propers anys el model de recollida de la ciutat ha de tendir a la mateixa fita. No hi haurà més pròrrogues ni més subterfugis en forma de batalletes polítiques.
Necessitem un model de transició valent. Ens cal un sistema que incorpori, en primer terme, la recollida porta a porta integral a les zones residencials amb més baixa densitat. A més de al Centre Històric, als barris de Sant Llàtzer i la Guixa seria molt senzilla la seva implementació. A més, necessitem incorporar un porta a porta de la recollida del multiproducte (cartró, paper, envasos...) a tota la ciutat, essent la fracció més fàcil de recollir i de gestionar per les famílies. En definitiva, defensem un model híbrid i escalat que faciliti el desplegament gradual, en els propers anys, del porta a porta integral al conjunt de la ciutat.
Contenidors tancats amb accés amb targeta electrònica. Volem un model que sigui capaç d'implantar sistemes de control que permetin el tancament dels contenidors (fracció rebuig i orgànica) en la majoria de zones de la ciutat i l'obertura d'aquesta prèvia identificació de l'usuari. És important aprofundir i promoure la individualització de la recollida perquè així podrem avançar en la visualització dels costos d'aquesta, evitarem migracions de residus de les zones on es faci porta a porta i possibilitarem la implantació de sistemes de pagament per generació de residus, premiant a aquells que ho facin bé abaratint-los la taxa d'escombraries.
Aquests sistemes estan força desenvolupats al País Basc, on alguns municipis, de la província de Guipúscoa sobretot, han fet el salt de contenidors "tancats amb clau" a contenidors "tancats amb accés prèvia identificació de l'usuari". Els resultats són realment espectaculars. Moltes de les experiències aporten uns resultats superiors al 75% de recollida selectiva neta, i amb un nivell d'impropis molt baix. Precisament al País Basc es van contraposar fortament models "pro porta a porta" i "anti porta a porta" en l'anterior legislatura. En canvi, els resultats demostren que la implementació de solucions híbrides, com a pas previ a la plena implantació del porta a porta, ha aconseguit bons resultats.
La identificació de l'usuari permet implantar una fiscalitat basada en l'ús i en els resultats. Plantegem que es compleixi amb els requisits de trencar l'anonimat i individualitzar la recollida, de dificultar els comportaments d'aquelles persones que no separen o que no separen de manera correcta. Aquesta capacitat de millorar i premiar els bons hàbits dels ciutadans és imprescindible per aconseguir bons resultats.
Això també ens ha de permetre fer aflorar tots els costos de la recollida i gestió dels residus municipals. L'objectiu és que la ciutadania prengui consciència no només dels costos de la gestió dels residus municipals, sinó també de tots aquells costos variables en funció del resultat de la recollida i que, per tant, són susceptibles de reduir el preu que paguen per aquest concepte. A la vegada, ens ha de permetre introduir bonificacions fiscals en base a resultats globals de municipi, de barri, de bloc, o habitatge per habitatge.
Sembla que aquests models es generalitzaran en pocs anys a Catalunya i, de fet, ja s'estan promovent en zones d'alta densitat urbana a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Pensem que Vic no pot quedar-se enrere i fer un simple canvi de contenidors. El porta a porta al centre de la ciutat no pot respondre exclusivament a qüestions estètiques, sinó que ha de ser la punta de llança per transigir cap a la individualització de la recollida selectiva. Cal treure's de sobre tantes pors electorals i fer quelcom que valgui la pena per les generacions futures.
Al risc d'incompliment de les diverses directives i principis de les polítiques europees s'hi afegeix que, al llarg dels pròxims cinc anys, la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus té previst apujar el cànon d'abocament i incineració, que augmentarà fins a prop de 50 euros per cada tona de residus abocada. Això significa més que duplicar l'impacte d'aquests cànons en els costos actuals. Si no s'estabilitzen els nivells de producció de residus i s'augmenta la recollida selectiva, els costos de tractament augmentaran significativament, cosa que repercutirà directament a les butxaques dels ciutadans.
Per tant, cal actuar i no encantar-nos gaire més. La majoria de municipis del nostre entorn, de forma intel·ligent i amb visió de futur, ja estan començant a implementar la recollida porta a porta. Vic també hauria d'exercir de capital en aquest àmbit i en els propers anys el model de recollida de la ciutat ha de tendir a la mateixa fita. No hi haurà més pròrrogues ni més subterfugis en forma de batalletes polítiques.
Necessitem un model de transició valent. Ens cal un sistema que incorpori, en primer terme, la recollida porta a porta integral a les zones residencials amb més baixa densitat. A més de al Centre Històric, als barris de Sant Llàtzer i la Guixa seria molt senzilla la seva implementació. A més, necessitem incorporar un porta a porta de la recollida del multiproducte (cartró, paper, envasos...) a tota la ciutat, essent la fracció més fàcil de recollir i de gestionar per les famílies. En definitiva, defensem un model híbrid i escalat que faciliti el desplegament gradual, en els propers anys, del porta a porta integral al conjunt de la ciutat.
Contenidors tancats amb accés amb targeta electrònica. Volem un model que sigui capaç d'implantar sistemes de control que permetin el tancament dels contenidors (fracció rebuig i orgànica) en la majoria de zones de la ciutat i l'obertura d'aquesta prèvia identificació de l'usuari. És important aprofundir i promoure la individualització de la recollida perquè així podrem avançar en la visualització dels costos d'aquesta, evitarem migracions de residus de les zones on es faci porta a porta i possibilitarem la implantació de sistemes de pagament per generació de residus, premiant a aquells que ho facin bé abaratint-los la taxa d'escombraries.
Aquests sistemes estan força desenvolupats al País Basc, on alguns municipis, de la província de Guipúscoa sobretot, han fet el salt de contenidors "tancats amb clau" a contenidors "tancats amb accés prèvia identificació de l'usuari". Els resultats són realment espectaculars. Moltes de les experiències aporten uns resultats superiors al 75% de recollida selectiva neta, i amb un nivell d'impropis molt baix. Precisament al País Basc es van contraposar fortament models "pro porta a porta" i "anti porta a porta" en l'anterior legislatura. En canvi, els resultats demostren que la implementació de solucions híbrides, com a pas previ a la plena implantació del porta a porta, ha aconseguit bons resultats.
La identificació de l'usuari permet implantar una fiscalitat basada en l'ús i en els resultats. Plantegem que es compleixi amb els requisits de trencar l'anonimat i individualitzar la recollida, de dificultar els comportaments d'aquelles persones que no separen o que no separen de manera correcta. Aquesta capacitat de millorar i premiar els bons hàbits dels ciutadans és imprescindible per aconseguir bons resultats.
Això també ens ha de permetre fer aflorar tots els costos de la recollida i gestió dels residus municipals. L'objectiu és que la ciutadania prengui consciència no només dels costos de la gestió dels residus municipals, sinó també de tots aquells costos variables en funció del resultat de la recollida i que, per tant, són susceptibles de reduir el preu que paguen per aquest concepte. A la vegada, ens ha de permetre introduir bonificacions fiscals en base a resultats globals de municipi, de barri, de bloc, o habitatge per habitatge.
Sembla que aquests models es generalitzaran en pocs anys a Catalunya i, de fet, ja s'estan promovent en zones d'alta densitat urbana a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Pensem que Vic no pot quedar-se enrere i fer un simple canvi de contenidors. El porta a porta al centre de la ciutat no pot respondre exclusivament a qüestions estètiques, sinó que ha de ser la punta de llança per transigir cap a la individualització de la recollida selectiva. Cal treure's de sobre tantes pors electorals i fer quelcom que valgui la pena per les generacions futures.