Un amable lector m'ha fet adonar que no he parlat mai de Manlleu. Bé, diria que no, però fa molts anys que escric aquests articles i potser sí que ho he fet i no me'n recordo. A priori, però, diria que no, que no he escrit mai sobre Manlleu com a ciutat. Intento escriure tant com puc sobre Cantoni i el Collsacabra, tot i que m'he entretingut també en fets i gent de la comarca en general i de Vic en particular perquè és una ciutat que considero excepcional, que m'apassiona. De Vic, fins i tot he parlat del seu polígon. Dels altres pobles i ciutats de la comarca no en parlo perquè en sé poc. Però Manlleu és especial. De Manlleu -el lector amable té raó- sí que n'hauria de dir alguna cosa perquè allà hi faig moltes coses, d'allà me'n calen moltes.
Manlleu ens va de perles als que baixem del Collsacabra i necessitem quelcom que no sigui una vida de pel·lícula com la que tenim a Cantoni i que vagi més enllà del nostre gran petit supermercat o de la botiga d'embotits de sempre (Can Colom). Si volem alguna cosa més, Manlleu és deu minuts més a prop i de molt més fàcil accés que Vic. I així ha estat que jo he descobert aquesta ciutat meravellosa que s'estén a la vora d'un Ter força tranquil en aquest tram, amb un passeig que en segueix la llera i on fa goig caminar.
Els serveis hi són tots: A Manlleu m'hi he fet l'IdCat, m'hi he renovat el carnet de conduir i he fet gestions al banc. A Manlleu vaig a la perruqueria, a comprar peix fresc i també congelats. A Manlleu m'hi compro, cada cinc o sis anys, les botes de muntanya marca Xiruca (em sap greu dir marques, però per a mi són les millors, i faig extensiva la recomanació), als calçats Bernabé, que les tenen totes (i, ep, és francament difícil trobar-les enlloc més, i no parlo només de la comarca). A Manlleu he anat a rehabilitació i vaig a la fisioterapeuta. També a fer duplicats de claus. Hi he dinat, hi he berenat i hi he esmorzat, de llocs per fer-ho no en falten i fan que te'n llepis els dits. També hi compro plantes i flors, i vaig a la biblioteca o bé a can Contijoch, que té un llibreter que estima els llibres i que coneix a la perfecció tots els que es fan i es desfan.
A can Serra de Manlleu hi ha el meu tortell de nata predilecte (intento contenir-me quan hi vaig, però poques vegades ho aconsegueixo!), i de la Gelateria me n'he endut gelats exquisits.
Els carrers de Manlleu són tranquils i agradables. La plaça fra Bernardí, ampla, oberta, coronada a mitja escala per l'escultura de les persones en línia petites i no tan petites que es mig agafen les mans, a punt de fer el salt a la plaça, fa de bon passejar-hi. Em té el cor robat, l'escultura de Marta Solsona. De vegades, en imatges petites, hi veus grans coses. A mi m'ha semblat que hi eren. I a Manlleu sencer també.