Quan i on tot va començar? Res és per casualitat, a finals dels anys setanta en plena infància i com cada diumenge jo recollia el pa al forn de can Garet, a la plaça Major de Centelles. I en temporada d'hivern l'escalfor del forn i de la botiga desprenia una olor característica, una olor que el meu nas encara recorda, 40 anys després.
Va passar el temps i als anys 90 vam fer un llibre de Festa Major tenint com a eix central la tòfona i a mi em va tocar anar a fotografiar tofonaires i receptes dels restaurants i bars del poble. Recordo com si fos ara mateix la recepta del restaurant Sant Llop, una sopa de tòfona espectacular i també la truita de tòfona del Celler d'en Toni. I com oblidar la ruta que vaig fer amb un vell tofonaire, en Jesús, prop de la Font Grossa i el Purgatori, que amb un petit gos petaner em va fer veure que en la recerca d'aquest fong hi convivien el misteri, la solitud, l'experiència i el coneixement profund dels boscos dels nostres entorns: ens persegueixen, algú be a darrere? Que ningú ens vegi on anem? Vigila amb les fotos que no es vegi el terreny ni el lloc ni a mi ni al gos, però que la foto quedi bé...
Ja recentment, i per temes lúdics i professionals (maduixa, castanya, gestió de cuines, banc de llavors, km 0, productes ecològics, sobirania alimentaria, productors locals, Slow Food de Carlo Petrini), la tòfona negra silvestre de Centelles, Tuber Melanosporum, s'ha anat creuant intermitentment en el meu camí, com els ulls del riu Guadiana i cada any escrit notícies sobre la mateixa en diferents mitjans.
La lectura diària de llibres i llibres de cuina, des de ja fa més de vint anys, m'ha portat a trobar aquest element únic i singular en llibres i receptes ben diversos, des d'autors semiòtics fins a receptes d'arreu. I també la recerca de milers de receptes d'arreu del món que tenen com a ingredient la tòfona negra, m'ha fet continuar la recerca de la seva presencia en la novel·la i la literatura en general com és el cas d'El nom de la rosa d'Umberto Eco, entre d'altres.
La seva textura externa ratllada i amb un relleu propi de color negre i el seu interior misteriós fan de la tòfona un fong únic, molt preuat i molt més valorat en països veïns, que no pas en els nostres pobles i comarques.
El seu color negre està associat amb el poder, l'elegància, el secret i el misteri. És autoritari i pot evocar emocions fortes.
El negre representa la falta de color, el buit primordial. És un color clàssic per a la roba, possiblement perquè fa que el portador sembli més prim i sofisticat.
El color negre és útil per transmetre elegància, sofisticació, o pot ser un toc de misteri (clubs nocturns, limusines, etc.)
El negre funciona bé amb joies com diamants i brillants. El negre representa el poder, l'elegància, la formalitat, la mort i el misteri. És el color més enigmàtic i s'associa a la por i el desconegut ("el futur es presenta molt negre", "forats negres"...).
És també mostra d'autoritat, de fortalesa d'intransigència. I es vincula al prestigi i la serietat.
Per tant el color negre es pot vincular en l'alimentació com a símbol de silenci, elegància, poder, pau, distanciament i intimitat.
La tòfona és per sobre de tot un aromatitzant espectacular com el safrà, el gingebre, el pebre, la cúrcuma, la nou moscada o la vainilla. I amb aquestes propietats tan singulars i aquesta olor tan característica i de forta presència en qualsevol plat combina a la perfecció amb greixos, ous, patates, formatges, arrossos i xocolata en diferents formes d'elaboració.
Cal fer un especial èmfasi en les propietats i característiques alimentàries i organolèptiques de la tòfona pel seu color, textura, olor, sabor, gust i aroma.
Es poden trobar tòfones en llocs tan dispars com Austràlia, Europa, Rússia, ex-Iugoslàvia, Xina, Xile, Usa, Oregon o Romania i les millors a Catalunya, Espanya, França i Itàlia.
El peculiar món de la tòfona i tot el que l'envolta inclou fins i tot la seva vinculació amb els set pecats capitals de La Divina Comèdia de Dante i de Petrarca: luxúria, gola, avarícia, supèrbia, peresa, ira i enveja...
Va passar el temps i als anys 90 vam fer un llibre de Festa Major tenint com a eix central la tòfona i a mi em va tocar anar a fotografiar tofonaires i receptes dels restaurants i bars del poble. Recordo com si fos ara mateix la recepta del restaurant Sant Llop, una sopa de tòfona espectacular i també la truita de tòfona del Celler d'en Toni. I com oblidar la ruta que vaig fer amb un vell tofonaire, en Jesús, prop de la Font Grossa i el Purgatori, que amb un petit gos petaner em va fer veure que en la recerca d'aquest fong hi convivien el misteri, la solitud, l'experiència i el coneixement profund dels boscos dels nostres entorns: ens persegueixen, algú be a darrere? Que ningú ens vegi on anem? Vigila amb les fotos que no es vegi el terreny ni el lloc ni a mi ni al gos, però que la foto quedi bé...
Ja recentment, i per temes lúdics i professionals (maduixa, castanya, gestió de cuines, banc de llavors, km 0, productes ecològics, sobirania alimentaria, productors locals, Slow Food de Carlo Petrini), la tòfona negra silvestre de Centelles, Tuber Melanosporum, s'ha anat creuant intermitentment en el meu camí, com els ulls del riu Guadiana i cada any escrit notícies sobre la mateixa en diferents mitjans.
La lectura diària de llibres i llibres de cuina, des de ja fa més de vint anys, m'ha portat a trobar aquest element únic i singular en llibres i receptes ben diversos, des d'autors semiòtics fins a receptes d'arreu. I també la recerca de milers de receptes d'arreu del món que tenen com a ingredient la tòfona negra, m'ha fet continuar la recerca de la seva presencia en la novel·la i la literatura en general com és el cas d'El nom de la rosa d'Umberto Eco, entre d'altres.
La seva textura externa ratllada i amb un relleu propi de color negre i el seu interior misteriós fan de la tòfona un fong únic, molt preuat i molt més valorat en països veïns, que no pas en els nostres pobles i comarques.
El seu color negre està associat amb el poder, l'elegància, el secret i el misteri. És autoritari i pot evocar emocions fortes.
El negre representa la falta de color, el buit primordial. És un color clàssic per a la roba, possiblement perquè fa que el portador sembli més prim i sofisticat.
El color negre és útil per transmetre elegància, sofisticació, o pot ser un toc de misteri (clubs nocturns, limusines, etc.)
El negre funciona bé amb joies com diamants i brillants. El negre representa el poder, l'elegància, la formalitat, la mort i el misteri. És el color més enigmàtic i s'associa a la por i el desconegut ("el futur es presenta molt negre", "forats negres"...).
És també mostra d'autoritat, de fortalesa d'intransigència. I es vincula al prestigi i la serietat.
Per tant el color negre es pot vincular en l'alimentació com a símbol de silenci, elegància, poder, pau, distanciament i intimitat.
La tòfona és per sobre de tot un aromatitzant espectacular com el safrà, el gingebre, el pebre, la cúrcuma, la nou moscada o la vainilla. I amb aquestes propietats tan singulars i aquesta olor tan característica i de forta presència en qualsevol plat combina a la perfecció amb greixos, ous, patates, formatges, arrossos i xocolata en diferents formes d'elaboració.
Cal fer un especial èmfasi en les propietats i característiques alimentàries i organolèptiques de la tòfona pel seu color, textura, olor, sabor, gust i aroma.
Es poden trobar tòfones en llocs tan dispars com Austràlia, Europa, Rússia, ex-Iugoslàvia, Xina, Xile, Usa, Oregon o Romania i les millors a Catalunya, Espanya, França i Itàlia.
El peculiar món de la tòfona i tot el que l'envolta inclou fins i tot la seva vinculació amb els set pecats capitals de La Divina Comèdia de Dante i de Petrarca: luxúria, gola, avarícia, supèrbia, peresa, ira i enveja...