Que em perdonin els veïns del Lluçanès que no veuen clar el futur administratiu de la nova comarca i que em perdonin els votants del poble d'Olost que van guanyar el referèndum a favor de sortir-ne. Que em perdonin si dic ben clar i alt que tot plegat em sembla el joc dels disbarats. Molt em temo que el resultat de l'últim referèndum serà l'excusa que faltava, convertida en una estafa pseudodemocràtica, per dinamitar el desplegament d'una llei que, tot i néixer coixa, va ser fruit de la voluntat popular. Ho argumento amb fets i dades.
El 2015 es va fer un referèndum (consulta popular no refrendaria, segons l'eufemisme acceptat) als 13 pobles de l'històric Lluçanès per si volien independitzar-se d'Osona, el Bages i el Berguedà. El "sí" es va imposar amb un 71% dels vots. Per tant, la primera dada a retenir és que el "sí" al Lluçanès va arrasar, va ser contundent. El més lògic davant d'una victòria tan aclaparadora hauria estat tirar endavant i donar forma a la nova comarca de manera completa. Però a Catalunya som més papistes que el Papa, a l'hora d'aixecar la bandera de la suposada pulcritud democràtica. Per això, ai las!, aquest 71% no va ser suficient, ja que a 5 pobles dels 13 del Lluçanès va guanyar el "no". La segona dada a retenir és que només una minoria de pobles es va oposar al naixement polític del Lluçanès.
La solució salomònica de la Generalitat, aleshores presidida per Pere Aragonès, va ser empetitir la comarca. Per tal que no s'enfadessin els 5 pobles díscols (no fos cas), es va suggerir als ajuntaments del no que s'hi integressin provisionalment (amb dret a marxar fins al 2026) abans no es constitueixi el nou Consell Comarcal. Només Sant Feliu Sasserra s'hi va quedar, però, també va anar-se'n quan va canviar el color del govern local. De 13 municipis, així doncs, es va passar a 9 i després a 8. La tercera dada a retenir és que alguns pobles van començar a distanciar-se del procés iniciat quan van veure que el "Lluçanès administratiu" que dibuixa el govern català a la llei del 2023 no es correspon amb el "Lluçanès real".
Arribats a aquest punt, i ja aquest 2024, van agafar força els recels de l'Ajuntament d'Olost. Tot i que el 2015 el "sí" a favor del Lluçanès va imposar-se a Olost -aquesta és la quarta dada que hem de retenir-, l'alcalde, Gil Salvans, va considerar que aquell resultat no valia i que s'havia de tornar a votar. A grans trets, la justificació de la repetició del sufragi (cinquena dada a retenir), era que la participació havia estat baixa, també perquè els estatuts en tràmit no preveuen un òrgan de gestió adaptat al territori i perquè la votació del 2015 va ser per la comarca sencera i no pels límits actuals.
Ara ja l'embolic ha batut tots els rècords. Sobretot, perquè la pregunta que van votar els veïns d'Olost aquest octubre crec que va estar envernissada d'una aparença de claredat, però que, si l'analitzem bé, de manera literal va ser confusa: "Estàs d'acord que s'iniciïn els tràmits per sortir de la comarca del Lluçanès?". I incloïa una nota al peu que afegia: "D'acord amb el que preveu el Decret d'alcaldia de 2024 DECR000202 de 16 de setembre en relació amb la consulta popular no referendària sobre la permanència del municipi d'Olost a la comarca del Lluçanès.
Bufa! Ja us podeu imaginar que els veïns van córrer a llegir-se el decret. A veure si ens entenem. Realment es va votar "sortir" de la comarca? Més aviat, interpreto que el "sí" a la sortida significa que la gent no vol càrrecs innecessaris, ni un ens comarcal inoperant amb més sous i unes funcions discutibles. Però si ens atenim al significat de la pregunta, què hauria de passar ara perquè es respecti la veu dels votants? El nou mapa Alpina del Lluçanès hem de llençar-lo a les escombraries? Els cartells que indiquen "Lluçanès" a la carretera s'han de desmuntar? Les pàgines d'El 9 Nou dedicades al Lluçanès ja no poden incloure Olost? Les fires Tasta Bolet de Sant Boi, Tocats pel Bolet de Prats i la Fira d'en Rocaguinarda d'Olost ja no hem de situar-les al Lluçanès? Unes fires sí i d'altres, no?
El periodista lluçanenc Ferran Vila em comentava que anys enrere "el sentiment anti comarca" era molt minoritari a la majoria dels pobles. Segons la seva observació, "anessis on anessis es respirava un ambient pro-Lluçanès", però a mesura que s'han anat fent passos endavant, alguns polítics han volgut que "descarrilés" el projecte per raons personalistes. Jo hi afegeixo que tot plegat em sembla un despropòsit. Al marge de les desavinences locals, penso que hauria de prevaldre el sentit de pertinença, la història, l'economia, la geografia, la reivindicació tenaç i els lligams socials arrelats. Encara que la llei estigués mal feta, el Parlament va votar sí al Lluçanès! La política hauria de canalitzar el sentir majoritari del 71% de la gent perquè la comarca sencera existeixi de veres, també en el DOG i a tots els efectes.