La figura d'Abdelbaki Es-Satty continua generant controvèrsia gairebé vuit anys després dels atemptats de Barcelona i de Cambrils. L'imam de Ripoll, encarregat de reclutar joves de la localitat per dur a terme els atacs gihadistes més greus de la història de Catalunya, encara acumula zones mortes al voltant de la seva trajectòria, especialment per tot allò vinculat al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Una informació publicada aquest dimecres pel diari ABC indica que Es-Satty cobrava 500 euros al mes com a confident del servei estatal d'intel·ligència, que fins ara sempre ha negat oficialment qualsevol vincle amb l'imam. Això és tot el que sabem i el que no sabem d'aquesta relació.

"Mai va ser col·laborador"

El 26 de novembre de l'any passat, la comissió d'investigació sobre els atemptats va acollir la compareixença de Félix Sanz Roldán, director del CNI en el moment dels atacs terroristes, que van causar 16 víctimes mortals. "Mai va ser col·laborador ni informador", va indicar Sanz Roldán. Les noves revelacions han motivat que ERC hagi demanat que torni a comparèixer a la comissió, que encara està en marxa. La informació del diari ABC indica que, tot i que Es-Satty era font del servei d'intel·ligència, en cap moment va explicar cap pla sobre el reclutament de joves de Ripoll per atemptar. De fet, es descriu l'imam com una persona poc interessada en la facilitació d'informació.  

La versió d'un condemnat

La versió que va traslladar Sanz Roldán no només xoca amb les noves revelacions, sinó també amb el que va verbalitzar Mohamed Houli, l'únic integrant de la cèl·lula que va sobreviure i que compleix condemna pels atemptats. "El CNI tenia coneixement de les intencions que tenia l'imam i van permetre que vingués i ens mengés el cap", va indicar a la comissió d'investigació dels atemptats. A preguntes dels grups, però, no va aportar cap prova, ni tan sols cap detall. Circumstàncies que no van impedir que Carles Puigdemont, president en el moment dels fets i líder de Junts, veiés provada una "trama gihadista dins de casa". La va contraposar amb la trama russa, descartada per la justícia.

Què diu la documentació desclassificada?

A finals de desembre, el govern espanyol va remetre a la comissió d'investigació del Congrés un seguit d'informació classificada. Un dels punts més rellevants inclosos en la documentació era que el CNI va intentar captar Es-Satty, però que finalment va descartar-ho, una versió que xoca amb les noves revelacions. "S'incideix en la seva tendència a l'engany i no subjecció al compliment de directrius", va indicar Sanz Roldán en una compareixença a la comissió de secrets oficials l'any 2018. També va apuntar que no s'havia detectat cap tendència sobre la radicalització de l'imam. La desclassificació de la informació va arribar després de la pressió de Junts, sempre bel·ligerant en aquest cas.