Existeix una assumpció general acceptada que els països rics són els que fan més recerca. En realitat, són rics perquè fan més recerca. Aquest subtil joc de paraules manifesta una realitat evident des de fa anys. Si bé la riquesa d’un país pot ser deguda a la disposició de matèries primeres àmpliament cobejades, com és el cas del petroli o del gas, en el món occidental el model econòmic depèn més de l’aportació d’indústries capaces de desenvolupar ofertes basades en valors afegits derivats de la innovació, que altres no fan. Aquesta innovació és el resultat de l’aplicació del descobriment científic i tecnològic que es duu a terme en els centres de recerca. Aquests poden trobar-se en les mateixes empreses o provenir d’organismes com les universitats o els instituts d’investigació.
No tots els governs donen la mateixa importància a la recerca i a la seva derivada, la innovació, més enllà de les declaracions teòriques. Com a exemple, després de la crisi econòmica del 2009, Alemanya va augmentar substancialment la seva inversió en investigació, mentre que Espanya la va disminuir considerablement i, en valors constants, encara no s’ha recuperat quan ja tenim una altra crisi a les portes. És obvi que també en això la història hi fa molt i que la tradició dels dos països en aquest àmbit és notable. Però, ja ben avançat el segle XXI, sembla fora de tot dubte que recerca i innovació són elements crítics per al desenvolupament econòmic de les societats actuals. I no només aquests, sinó també la millora social. L’aplicació dels nous coneixements en les ciències pures, la medicina, la sociologia o l’educació són essencials per al progrés de tots els seus integrants.
Catalunya no n’és una excepció. El nostre país va viure els seus millors moments amb el desenvolupament, primerament, del comerç marítim a la Mediterrània i, després, amb la revolució industrial. I ara ha d’aprofitar al màxim allò que s’anomena la societat del coneixement. Però encara hem d’anar més enllà, i la recerca i la innovació han d’ajudar a mantenir les nostres empreses fent-les més sostenibles i amb valors afegits que les facin més competitives. Al mateix temps, aquests elements han de permetre que puguem assolir una societat més justa i cohesionada.
La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) treballa en aquest sentit per fer-ho possible. Només tres exemples. El primer, el Centre BETA, que posa a disposició de les empreses el seu coneixement en el tractament de les dejeccions ramaderes i la sostenibilitat dels recursos hídrics. El segon, l’Institut de Recerca i d’Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut de la Catalunya Central (IRIS-CC), format per catorze institucions del nostre territori, que acaba d’iniciar les seves activitats per millorar l’atenció sanitària mitjançant la recerca. I, el tercer, les escoles de Vic, i aviat les de Manlleu, es beneficien de la recerca dels nostres pedagogs i sociòlegs per millorar l’aprenentatge dels nostres joves.
Des de la UVic-UCC assumim la importància de treballar per a la millora de les comarques de la seva influència, tot mirant també cap a Europa i al món. La recerca que es fa als nostres campus ha de pensar sempre en el retorn a la nostra societat i als seus ciutadans.
No tots els governs donen la mateixa importància a la recerca i a la seva derivada, la innovació, més enllà de les declaracions teòriques. Com a exemple, després de la crisi econòmica del 2009, Alemanya va augmentar substancialment la seva inversió en investigació, mentre que Espanya la va disminuir considerablement i, en valors constants, encara no s’ha recuperat quan ja tenim una altra crisi a les portes. És obvi que també en això la història hi fa molt i que la tradició dels dos països en aquest àmbit és notable. Però, ja ben avançat el segle XXI, sembla fora de tot dubte que recerca i innovació són elements crítics per al desenvolupament econòmic de les societats actuals. I no només aquests, sinó també la millora social. L’aplicació dels nous coneixements en les ciències pures, la medicina, la sociologia o l’educació són essencials per al progrés de tots els seus integrants.
Catalunya no n’és una excepció. El nostre país va viure els seus millors moments amb el desenvolupament, primerament, del comerç marítim a la Mediterrània i, després, amb la revolució industrial. I ara ha d’aprofitar al màxim allò que s’anomena la societat del coneixement. Però encara hem d’anar més enllà, i la recerca i la innovació han d’ajudar a mantenir les nostres empreses fent-les més sostenibles i amb valors afegits que les facin més competitives. Al mateix temps, aquests elements han de permetre que puguem assolir una societat més justa i cohesionada.
La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) treballa en aquest sentit per fer-ho possible. Només tres exemples. El primer, el Centre BETA, que posa a disposició de les empreses el seu coneixement en el tractament de les dejeccions ramaderes i la sostenibilitat dels recursos hídrics. El segon, l’Institut de Recerca i d’Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut de la Catalunya Central (IRIS-CC), format per catorze institucions del nostre territori, que acaba d’iniciar les seves activitats per millorar l’atenció sanitària mitjançant la recerca. I, el tercer, les escoles de Vic, i aviat les de Manlleu, es beneficien de la recerca dels nostres pedagogs i sociòlegs per millorar l’aprenentatge dels nostres joves.
Des de la UVic-UCC assumim la importància de treballar per a la millora de les comarques de la seva influència, tot mirant també cap a Europa i al món. La recerca que es fa als nostres campus ha de pensar sempre en el retorn a la nostra societat i als seus ciutadans.