El 30 de gener d'enguany es compliran deu anys de la signatura de l'acord entre la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes), de Vic, i la Fundació Universitària del Bages (FUBages), de Manresa, que va originar la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). La primera era l'entitat titular de la Universitat de Vic, creada per llei del Parlament de Catalunya, el maig de 1997. La segona impartia estudis de grau i estava vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona com a centre adscrit. L'acord unia els esforços universitaris de les dues institucions i la Universitat de Vic esdevenia la UVic-UCC per recollir-los nominalment.
Tots els que hi eren presents en aquell moment, i molts dels que vam venir després, sabem que no tothom ho veia clar en les dues ciutats. Fa tres anys, en una reunió amb empresaris d'una d'elles, un parell d'assistents em van manifestar que quan es va plantejar l'acord hi estaven en contra, però que ara havien canviat d'opinió i el veien positivament. Segur que no eren els únics. Avui cal recordar i agrair la visió de futur i la persistència política per fer-ho possible dels alcaldes de l'època, Josep Maria Vila d'Abadal, a Vic, i Valentí Junyent, a Manresa.
Què ha permès aquell acord federatiu? Esmentaria, en primer lloc, la consolidació d'un projecte universitari únic a la Catalunya Central. Recordem que el nostre país té dotze universitats, vuit a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, tres a les altres capitals catalanes i la UVic-CC. Més enllà d'alguna delegació d'una universitat barcelonina, la UVic-UCC té una presència única a les nostres comarques, que ha anat creixent de forma lenta i progressiva en la darrera dècada. Ara hi té els campus de Vic, Manresa i Medicina, i presència a Manlleu, Granollers i Olot, entre altres ciutats. L'any 2015 es va crear la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), en què van participar la FUBalmes i la FUBages. La FESS va organitzar la Facultat de Medicina, on es van iniciar els estudis del grau en Medicina impartits en el cicle clínic a Vic i a Manresa, amb formació pràctica a nombrosos centres de l'ICS i hospitals comarcals del nostre territori. Aquesta situació s'ha completat amb l'inici del grau en Odontologia, els tres primers anys del qual es cursaran a Vic i els dos següents, a Manresa. La incorporació de la Fundació Elisava, dedicada a estudis d'enginyeria del disseny, l'any 2020, va completar l'estructura actual de centres propis de la UVic-UCC.
En segon lloc, voldria destacar com aquests deu anys han suposat un canvi substancial en molts aspectes de la Universitat. L'acord federatiu del 2014, ampliat després amb les altres fundacions, i les noves titulacions han augmentat de forma important el nombre d'estudiants de títols oficials. Així, en els darrers cinc anys, s'ha incrementat en un 28% fins a assolir els 12.500 del curs actual, el creixement més rellevant de les universitats catalanes presencials. Aquest nombre ens allunya de la universitat petita inicial i ens apropa a la majoria de les universitats catalanes.
En tercer lloc, l'acord federatiu ha permès l'establiment de sinergies en els àmbits propis de la Universitat, en què destaca la creació de l'Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC), liderada per la Universitat junt amb centres sanitaris del territori i organitzacions d'atenció sociosanitària, que va iniciar el seu recorregut el 2022. Costa pensar que una iniciativa d'aquesta envergadura hauria estat possible sense l'existència d'una Universitat establerta que permetés l'acció conjunta d'institucions tan diverses.
Aquest creixement assolit en tan poc temps no està exempt de riscos. La UVic-UCC cohesiona els esforços de federacions que representen històries i cultures diferents, i que han decidit esdevenir una única universitat. La feina és ara fer possible el reconeixement dels principis de la UVic-UCC per part de totes elles, amb el respecte cap a les decisions pròpies. El principi indiscutible és caminar en la mateixa direcció acadèmica mantenint la personalitat de cada fundació. Cal reconèixer que en el món universitari només existeix la UVic-UCC i l'esforç ha d'anar cap a assolir la cohesió necessària en allò que fa referència a l'àmbit acadèmic. I, encara que sembli difícil, ho estem fent possible.
Tots els que hi eren presents en aquell moment, i molts dels que vam venir després, sabem que no tothom ho veia clar en les dues ciutats. Fa tres anys, en una reunió amb empresaris d'una d'elles, un parell d'assistents em van manifestar que quan es va plantejar l'acord hi estaven en contra, però que ara havien canviat d'opinió i el veien positivament. Segur que no eren els únics. Avui cal recordar i agrair la visió de futur i la persistència política per fer-ho possible dels alcaldes de l'època, Josep Maria Vila d'Abadal, a Vic, i Valentí Junyent, a Manresa.
Què ha permès aquell acord federatiu? Esmentaria, en primer lloc, la consolidació d'un projecte universitari únic a la Catalunya Central. Recordem que el nostre país té dotze universitats, vuit a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, tres a les altres capitals catalanes i la UVic-CC. Més enllà d'alguna delegació d'una universitat barcelonina, la UVic-UCC té una presència única a les nostres comarques, que ha anat creixent de forma lenta i progressiva en la darrera dècada. Ara hi té els campus de Vic, Manresa i Medicina, i presència a Manlleu, Granollers i Olot, entre altres ciutats. L'any 2015 es va crear la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), en què van participar la FUBalmes i la FUBages. La FESS va organitzar la Facultat de Medicina, on es van iniciar els estudis del grau en Medicina impartits en el cicle clínic a Vic i a Manresa, amb formació pràctica a nombrosos centres de l'ICS i hospitals comarcals del nostre territori. Aquesta situació s'ha completat amb l'inici del grau en Odontologia, els tres primers anys del qual es cursaran a Vic i els dos següents, a Manresa. La incorporació de la Fundació Elisava, dedicada a estudis d'enginyeria del disseny, l'any 2020, va completar l'estructura actual de centres propis de la UVic-UCC.
En segon lloc, voldria destacar com aquests deu anys han suposat un canvi substancial en molts aspectes de la Universitat. L'acord federatiu del 2014, ampliat després amb les altres fundacions, i les noves titulacions han augmentat de forma important el nombre d'estudiants de títols oficials. Així, en els darrers cinc anys, s'ha incrementat en un 28% fins a assolir els 12.500 del curs actual, el creixement més rellevant de les universitats catalanes presencials. Aquest nombre ens allunya de la universitat petita inicial i ens apropa a la majoria de les universitats catalanes.
En tercer lloc, l'acord federatiu ha permès l'establiment de sinergies en els àmbits propis de la Universitat, en què destaca la creació de l'Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC), liderada per la Universitat junt amb centres sanitaris del territori i organitzacions d'atenció sociosanitària, que va iniciar el seu recorregut el 2022. Costa pensar que una iniciativa d'aquesta envergadura hauria estat possible sense l'existència d'una Universitat establerta que permetés l'acció conjunta d'institucions tan diverses.
Aquest creixement assolit en tan poc temps no està exempt de riscos. La UVic-UCC cohesiona els esforços de federacions que representen històries i cultures diferents, i que han decidit esdevenir una única universitat. La feina és ara fer possible el reconeixement dels principis de la UVic-UCC per part de totes elles, amb el respecte cap a les decisions pròpies. El principi indiscutible és caminar en la mateixa direcció acadèmica mantenint la personalitat de cada fundació. Cal reconèixer que en el món universitari només existeix la UVic-UCC i l'esforç ha d'anar cap a assolir la cohesió necessària en allò que fa referència a l'àmbit acadèmic. I, encara que sembli difícil, ho estem fent possible.