No és una novetat que els joves tinguin una atracció pels estudis universitaris en ciències de la salut. Fins a l'arribada de les proves d'accés a la universitat (PAU), l'any 1975, i la possibilitat d'ordenar les preferències dels estudiants que havien acabat el seu batxillerat era coneguda l'aplicació de la limitació d'accés a alguns estudis, especialment l'aleshores llicenciatura de Medicina. Eren els anomenats numerus clausus, que implicaven la realització de proves específiques que cada universitat triava per ajustar l'elevada demanda amb la limitada disponibilitat de places a primer curs. Anys després aquesta restricció d'accés es va aplicar a tots els estudis a través de la coneguda preinscripció universitària que aplicava les notes de les PAU a totes les universitats.
L'important increment en el nombre d'estudiantsque arribaven a la universitat, la natural restricció en alguns estudis i la concentració en uns i no en uns altres ha portat a l'actualitat a una situació en què només un nombre determinat d'estudiants poden iniciar els estudis que desitgen. Aquesta situació és especialment rellevant en els graus universitaris en ciències de la salut.
Quina és la raó d'aquesta atracció pels graus sanitaris? Probablement hi ha més d'una d'explicació. La clara definició professional de moltes d'elles, les elevades possibilitats d'ocupabilitat i un cert reconeixement social les fan atractives, però no s'han d'oblidar algunes circumstàncies, com la seva presència a les sèries de televisió i, darrerament, el reconeixement dels professionals sanitaris després de la pandèmia per la covid-19. Tampoc hem d'oblidar un destacat aspecte vocacional. Encara que sembli una afirmació retòrica, és difícil cursar uns estudis en aquest àmbit sense una part important de vocació, com succeeix en els d'infermeria i de medicina. El contacte professional amb les persones que pateixen una malaltia només és possible si existeix una pulsió positiva cap a la seva comprensió i el desenvolupament d'una postura empàtica cap a la preocupació íntima que causa la malaltia. Només així és possible ser un bon professional en aquest àmbit.
A la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) oferíem fins ara dotze graus sanitaris, que eren demanats per un nombre destacat d'estudiants, als quals el pròxim curs afegirem el grau en Odontologia i un grau propi en Audiologia General. Aquest darrer serà el primer que s'oferirà en les universitats espanyoles i segueix la tradició que existeix en molts països europeus. Formarà un nou perfil professional en l'àmbit dels problemes d'audició, que complementarà l'atenció que avui dispensen els metges especialistes en otorrinolaringologia i els professionals del cicle formatiu de grau superior en audiologia protètica.
Aquesta estratègia de la nostra universitat s'adapta a la petició constant de nous professionals sanitaris i es complementa amb l'augment de les places en graus com Infermeria i Medicina. Vol reforçar un àmbit professional d'elevada importància social, com han mostrat esdeveniments recents que esperem que aviat siguin només un record.
L'important increment en el nombre d'estudiantsque arribaven a la universitat, la natural restricció en alguns estudis i la concentració en uns i no en uns altres ha portat a l'actualitat a una situació en què només un nombre determinat d'estudiants poden iniciar els estudis que desitgen. Aquesta situació és especialment rellevant en els graus universitaris en ciències de la salut.
Quina és la raó d'aquesta atracció pels graus sanitaris? Probablement hi ha més d'una d'explicació. La clara definició professional de moltes d'elles, les elevades possibilitats d'ocupabilitat i un cert reconeixement social les fan atractives, però no s'han d'oblidar algunes circumstàncies, com la seva presència a les sèries de televisió i, darrerament, el reconeixement dels professionals sanitaris després de la pandèmia per la covid-19. Tampoc hem d'oblidar un destacat aspecte vocacional. Encara que sembli una afirmació retòrica, és difícil cursar uns estudis en aquest àmbit sense una part important de vocació, com succeeix en els d'infermeria i de medicina. El contacte professional amb les persones que pateixen una malaltia només és possible si existeix una pulsió positiva cap a la seva comprensió i el desenvolupament d'una postura empàtica cap a la preocupació íntima que causa la malaltia. Només així és possible ser un bon professional en aquest àmbit.
A la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) oferíem fins ara dotze graus sanitaris, que eren demanats per un nombre destacat d'estudiants, als quals el pròxim curs afegirem el grau en Odontologia i un grau propi en Audiologia General. Aquest darrer serà el primer que s'oferirà en les universitats espanyoles i segueix la tradició que existeix en molts països europeus. Formarà un nou perfil professional en l'àmbit dels problemes d'audició, que complementarà l'atenció que avui dispensen els metges especialistes en otorrinolaringologia i els professionals del cicle formatiu de grau superior en audiologia protètica.
Aquesta estratègia de la nostra universitat s'adapta a la petició constant de nous professionals sanitaris i es complementa amb l'augment de les places en graus com Infermeria i Medicina. Vol reforçar un àmbit professional d'elevada importància social, com han mostrat esdeveniments recents que esperem que aviat siguin només un record.