En Mohamed (nom fictici) busca pis des del maig, però quan diu el seu nom, automàticament, tots els pisos ja estan "reservats". Em demana ajuda. Potser, si hi truco jo... Truco a una immobiliària d'Osona.
Pregunto pel pis que interessa al Mohamed. Em diuen que sí, i tant, està disponible, el voldria veure? Els dic que sí. Que el volem veure. Que hi aniré amb un meu amic, que de fet el pis és per a ell.
Quan els dic el nom de l'amic, l'actitud i el canvi de veu és instantàniament ben diferent:
- Ah... sí... però abans hauríem de parlar amb el propietari, perquè busquen un perfil concret... Ja li trucarem.
I pengen sense demanar-me el número de telèfon. No sé on pensaven telefonar... Torno a trucar.
Insisteixo a concertar una visita a la immobiliària. Me la donen. El dia abans d'anar-hi, però, la canvien per a l'endemà. L'endemà, quan ja estem a punt d'anar-hi, canvien l'hora per a més tard.
Fem temps. Fem un cafè. Ens carreguem de paciència. Ens reben molt amablement. Gairebé massa, perquè el to és clarament paternalista. S'adrecen al meu amic en castellà. Quan els diu que ja entén el català, li parlen en català una estona, com si no s'ho acabessin de creure. Li diuen que ja entenen la seva situació i tal. Que el posaran a dalt de tot de la llista i bla bla bla...
- El pis, doncs, el podem anar a veure?
- Ah... no... el pis... ja està llogat.
M'avergonyeixo de com tractem les persones. He tingut l'oportunitat de viatjar a uns alguns països considerats "pobres" i hi he trobat una gran riquesa humana, una hospitalitat que aquí és impensable.
Segons una notícia del diari Ara del dia 9 d'agost de 2021, "l'Ajuntament de Barcelona ha multat amb 45.000 euros els propietaris d'un pis i la immobiliària que el comercialitzava per no voler llogar-lo a una persona d'origen marroquí. Es tracta de la primera multa que imposa un municipi per discriminació directa per racisme, una falta que el reglament considera molt greu, i que l'Ajuntament va imposar després que pogués comprovar que tot i que hi havia una persona interessada en llogar el pis, la propietat li va negar el lloguer pel seu origen. Anteriorment, però, consta un cas similar en què el consistori ha intervingut davant l'anunci d'un pis que s'oferia només a espanyols".
Doncs, ja som al cap del carrer. Calen més multes? Ja va essent hora que les immobiliàries, d'Osona i d'arreu, es convencin seriosament que no poden discriminar ningú per racisme. Que no només estan incomplint un codi ètic, sinó també les lleis vigents. I que tampoc no poden fer la feina bruta de propietaris que busquen llogaters "d'un perfil determinat".
Vivim (alguns) uns privilegis que considerem innats, gairebé genètics: pa, sostre, escalfor. Però amb els sous cada vegada més esquifits, amb l'explotació laboral cada vegada més flagrant, la pobresa invisible es va escampant arreu (la fam, el fred, la intempèrie). I quan algú diu sense enrojolar-se que "primer els de casa" no se sap de quina casa parlen, perquè la injustícia i la pobresa que se'n deriva no tenen pàtria.
Pregunto pel pis que interessa al Mohamed. Em diuen que sí, i tant, està disponible, el voldria veure? Els dic que sí. Que el volem veure. Que hi aniré amb un meu amic, que de fet el pis és per a ell.
Quan els dic el nom de l'amic, l'actitud i el canvi de veu és instantàniament ben diferent:
- Ah... sí... però abans hauríem de parlar amb el propietari, perquè busquen un perfil concret... Ja li trucarem.
I pengen sense demanar-me el número de telèfon. No sé on pensaven telefonar... Torno a trucar.
Insisteixo a concertar una visita a la immobiliària. Me la donen. El dia abans d'anar-hi, però, la canvien per a l'endemà. L'endemà, quan ja estem a punt d'anar-hi, canvien l'hora per a més tard.
Fem temps. Fem un cafè. Ens carreguem de paciència. Ens reben molt amablement. Gairebé massa, perquè el to és clarament paternalista. S'adrecen al meu amic en castellà. Quan els diu que ja entén el català, li parlen en català una estona, com si no s'ho acabessin de creure. Li diuen que ja entenen la seva situació i tal. Que el posaran a dalt de tot de la llista i bla bla bla...
- El pis, doncs, el podem anar a veure?
- Ah... no... el pis... ja està llogat.
M'avergonyeixo de com tractem les persones. He tingut l'oportunitat de viatjar a uns alguns països considerats "pobres" i hi he trobat una gran riquesa humana, una hospitalitat que aquí és impensable.
Segons una notícia del diari Ara del dia 9 d'agost de 2021, "l'Ajuntament de Barcelona ha multat amb 45.000 euros els propietaris d'un pis i la immobiliària que el comercialitzava per no voler llogar-lo a una persona d'origen marroquí. Es tracta de la primera multa que imposa un municipi per discriminació directa per racisme, una falta que el reglament considera molt greu, i que l'Ajuntament va imposar després que pogués comprovar que tot i que hi havia una persona interessada en llogar el pis, la propietat li va negar el lloguer pel seu origen. Anteriorment, però, consta un cas similar en què el consistori ha intervingut davant l'anunci d'un pis que s'oferia només a espanyols".
Doncs, ja som al cap del carrer. Calen més multes? Ja va essent hora que les immobiliàries, d'Osona i d'arreu, es convencin seriosament que no poden discriminar ningú per racisme. Que no només estan incomplint un codi ètic, sinó també les lleis vigents. I que tampoc no poden fer la feina bruta de propietaris que busquen llogaters "d'un perfil determinat".
Vivim (alguns) uns privilegis que considerem innats, gairebé genètics: pa, sostre, escalfor. Però amb els sous cada vegada més esquifits, amb l'explotació laboral cada vegada més flagrant, la pobresa invisible es va escampant arreu (la fam, el fred, la intempèrie). I quan algú diu sense enrojolar-se que "primer els de casa" no se sap de quina casa parlen, perquè la injustícia i la pobresa que se'n deriva no tenen pàtria.