Opinió

Sant Jordi

«Em sembla que el sant Jordi de l'any passat a la capital d'Osona, és dels més bonics que he viscut. Si Barcelona és una bogeria llibresca, Vic és un bany de roses i llibres a la plaça més bonica de totes les places que es fan i es desfan»

Blanca Busquets
11 d'abril de 2024, 09:00
Actualitzat: 12 d'abril, 12:17h

Penso que s'hauria d'institucionalitzar l'abril com a "mes dels llibres". I és que s'acosta sant Jordi, les llibreries bullen i els que només compren llibres el dia 23 comencen a interessar-se seriosament pel llibre que hauran de comprar. També sembla que ens animem a comprar més els que llegim i comprem tot l'any, potser perquè aquest és un mes de novetats i ens plouen propostes de tot arreu, la pila de la tauleta de nit creix exponencialment i fins i tot ens estressem perquè no donem l'abast amb la cua de lectures que ens esperen.

I llavors arriba el dia. Francament, jo aquest any tinc el problema (o l'oportunitat, o la sort, o la dissort) d'haver de dedicar el sant Jordi a una marató de llocs per signar a Barcelona, des de primera hora de matí i fins al vespre, i amb prou feines tinc una estona per dinar. Això em passa més o menys cada dos anys. Però l'any que no he de fer aquesta cursa, intento buscar un sant Jordi diferent. I l'any passat el vaig trobar a Vic.

Em sembla que el sant Jordi de l'any passat a la capital d'Osona, és dels més bonics que he viscut. Si Barcelona és una bogeria llibresca, Vic és un bany de roses i llibres a la plaça més bonica de totes les places que es fan i es desfan. A les voltes i parades de les mil i una llibreries que hi ha a la ciutat (bé, una mica menys, però, així i tot, dubto que hi hagi tantes llibreries per habitant en un altre lloc de Catalunya), la gent que omple l'espai, que és molta però que no ofega, comenta, compra, regala, i pren, de passada, la que segurament és la primera orxata de la temporada.

Per a mi, el de l'any passat va ser un sant Jordi dels que donen sentit a la festa. Dels que et fa sentir que formes part d'una comunitat que estima la Catalunya de la cultura, de les lletres i les flors. Un sant Jordi que em va eixamplar el cor. Que aquest any sigui així per als que us ho pugueu permetre. Bon Sant Jordi!

Arxivat a

Escric des dels 12 anys i treballo a Catalunya Ràdio des del 1986, on em sento com a casa. També em sento a casa a Cantonigròs, d’on són les meves arrels maternes. He publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els meus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

El més llegit