Opinió

Vic Village

«La carretera que baixa des de Cantonigròs llisca pel costat de l'Esquirol i, aleshores, s'entreveu Manlleu, Torelló, Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló o Roda de Ter. Al final de tot, Vic. I davant de la ciutat, El Polígon, amb majúscules»

Blanca Busquets
27 de juny del 2024

Des d'un lloc elevat del Collsacabra, com ara Cabrera, es pot contemplar tota la Plana de Vic, amb els seus pobles i ciutats distribuïts en un mapa 3D. La carretera que baixa des de Cantonigròs, llisca pel costat de l'Esquirol i aleshores s'entreveu Manlleu a una banda (i, amunt, Torelló, sant Vicenç i Sant Pere de Torelló), i Roda de Ter a l'altra. Al final de tot, Vic. I davant de la ciutat, El Polígon.

L'he posat amb majúscules perquè per a nosaltres és efectivament El Polígon. Però quan, per escriure aquest article, entro al web de l'ajuntament de la ciutat, m'assabento que no és un, sinó que són nou polígons. Tanmateix, ho cito i prou, això no deixen de ser distribucions i reparticions administratives. Per a la gent del Collsacabra almenys, allò és El Polígon.

Lluny, des de l'aire es veu com una altra ciutat, gairebé igual en extensió que Vic, i d'un color grisós, com el que correspon a les naus industrials. Però, quan t'hi acostes, quan hi entres, és una altra cosa. El Polígon de Vic és una mena de la Roca Village, estructurat d'una altra manera. Un Vic Village. Per què? Perquè hi ha de tot, bé de preu i a gust de tothom. Quan dic que hi ha de tot, vull dir realment de tot. No hi ha res que no es trobi al Polígon. Des de l'hipermercat fins a la ferreteria, els concessionaris de cotxes, els electrodomèstics, el material esportiu, el menjar selecte (carn, canelons...), la cafeteria i la terrassa per passar la tarda prenent un cafè... I, la meva preferida, la botiga de xocolata Eukarya (exquisida).

Es va al Polígon a comprar, a passejar, a prendre un cafè, a sopar o tot alhora ("Avui baixo al Polígon i aprofito per..."). Al Polígon és cert que la gent hi fa cames (l'extensió entre magatzem i magatzem és molt més llarga que la de les botigues de la Roca), però amb un cistell o amb una bossa he vist persones voltant pertot i firant-se de gust.

Per això proposo el nom de Vic Village per al Polígon. És una broma, sí, però només fins a un punt. Si Vic és ciutat de mercats i de botigues, el seu Polígon també ho és de propostes comercials inigualables. Ens hi trobarem, segur.

Escric des dels 12 anys i treballo a Catalunya Ràdio des del 1986, on em sento com a casa. També em sento a casa a Cantonigròs, d’on són les meves arrels maternes. He publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els meus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

El més llegit