El Departament de Territori, a través de l'Agència Catalana de Residus (ACR), ha rebut 123 peticions d'ajut per a la retirada de cobertes d'amiant afectades per la pedregada del 2 d'agost del 2024 a Sant Pere de Torelló i Vidrà. Es tracta de 90 peticions de particulars, 27 empreses i 6 sol·licituds de l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló. Gairebé totes són d'aquesta localitat, però també hi ha una sol·licitud de Ripoll i dues de Vidrà que demanen poder-se acollir a la convocatòria extraordinària dotada amb un total de 2 milions d'euros. L'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, creu que s'ha fet una "bona feina" amb aquesta convocatòria. Per contra, recorda que encara estan esperant que l'Estat declari la zona d'afectació greu.
"Vam ser àgils en poder informar la població afectada per la pedregada i avisar-los dels ajuts per canviar el fibrociment", explica a l'ACN el batlle. Creu que la clau va ser el reconeixement de la "retroactivitat" perquè això va donar garanties als afectats de començar els treballs en el moment de l'emergència i no haver d'esperar a tenir concedits els ajuts per fer-ho. "Hauria sigut un mal de cap perquè va continuar plovent" i empreses, habitatges i cases de pagès haurien quedat desprotegides pels danys al teulat. Per Fàbrega, la xifra demostra que vora un 90% dels afectats haurà pogut substituir el fibrociment.
És "la part positiva", ha dit, d'un fet que de per si era molt negatiu. L'Ajuntament calcula que al municipi hi ha uns 70.000 m2 d'amiant i més de la meitat es troben al polígon. Per l'alcalde, que 27 empreses hagin sol·licitat l'ajuda és una bona notícia. Els ajuts tenen un barem segons els m2 de cada teulada i ara la Generalitat estudiarà cas per cas. En el cas de l'Ajuntament, explica ja s'ha pogut retirar el fibrociment dels equipaments municipals afectats -entre l'escola, un magatzem, el casal d'avis i altres- si bé ara faltarà finalitzar les obres de les teulades i deixar de tenir planxes temporals de protecció. "Anem avançant", afirma.
"Hem hagut de demanar un crèdit"
Pocs dies després de la pedregada, l'alcalde ja es queixava de la lentitud de les administracions, sobretot perquè els va afectar en ple agost. Tres mesos després, Jordi Fàbrega reconeix la celeritat de la Diputació de Barcelona -els van atorgar un ajut de més d'1 milió d'euros per sufragar urgències- i la "voluntat de la Generalitat de ser-ho". De fet, aquests últims també els han comunicat la concessió d'un ajut d'1 milió d'euros per fer millores a equipaments municipals.
"Estem molt satisfets" amb l'ajut de la Generalitat i la Diputació, ha dit, tot i que també han hagut de tibar dels recursos propis -comptaven amb un romanent positiu d'1 milió d'euros que ara ja no tenen- i han demanat un crèdit de 600.000 euros per donar resposta a les urgències i disposar de liquiditat. "No podem esperar a saber si una administració et dona ajuda, cal actuar amb immediatesa amb serveis públics com l'escola, la residència d'avis o el casal municipal", afegeix.
La declaració de danys de l'Estat, sense data
Pel que fa a l'Estat, l'alcalde denuncia que han passat tres mesos i el Consell de Ministres encara no ha decidit si els declararan zona d'afectació greu. "Encara estem esperant", diu. I explica que entre els més de 300 ciutadans que van presentar les sol·licituds de forma individual pels danys, a alguns "encara els demanen papers".
Des d'Osona, són conscients que el seu cas és un exemple "molt i molt petit" si es compara amb el que ha passat amb la DANA al País Valencià. Però posa el cas dels damnificats pel volcà a La Palma, que encara no han vist resolta la seva situació. Fàbrega reclama una reforma "urgent" perquè el sistema pugui donar una resposta ràpida en cas de catàstrofes naturals. "Per molta voluntat política que hi hagi, la realitat és que els procediments administratius són arcaics; cal una reforma perquè hi hagi mecanismes per donar solucions immediates", assenyala.
A tall d'exemple explica que, malgrat ser un municipi petit, van trobar la manera de donar llicències d'obres per la via ràpida -amb una declaració de responsabilitat-. En un mes, en van donar més de 800 i, ara com ara, ja hi ha més del 40% dels teulats arreglats o en procés: "El món local som la primera trinxera", conclou.
La convocatòria d'ajuts per retirar amiant
El termini per presentar les sol·licituds va acabar aquest dilluns i la conselleria ha explicat a l'ACN que s'ha començat a valorar les peticions. La condició per acollir-se a la convocatòria era estar inclòs en l'àmbit territorial establert en l'informe elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) sobre el 2 d'agost.
Amb aquesta mesura, anunciada per la consellera de Territori, Sílvia Paneque en una visita a Sant Pere de Torelló, la Generalitat vol continuar avançant en la retirada segura del fibrociment, un material de construcció fet a partir de ciment i fibres d'amiant que, malgrat tenir una gran durabilitat, s'ha demostrat que esdevé perillós per a la salut quan es manipula i les fibres es dispersen i s'inhala. La retirada i la neteja les han d'executar empreses registrades al Registre d'empreses amb risc d'amiant (RERA), i els residus els ha de gestionar una de les empreses inscrita en el Registre general de persones gestores de residus de Catalunya.