Recullen més de 57 tones de roba usada a Osona durant el primer semestre del 2024

La gestió del residu tèxtil ha evitat l'emissió de 353 tones de CO2

La roba recollida a Osona es porta a la planta de classificació de l'Ametlla del Vallès.
La roba recollida a Osona es porta a la planta de classificació de l'Ametlla del Vallès. | Cedida
Redacció
24 de juliol del 2024
Actualitzat a la 13:30h

De gener a juny del 2024 s'han recollit un total de 57,9 tones de residu tèxtil a Osona, la gestió del qual ha evitat l'emissió de 350 tones de CO2 i ha permès obtenir recursos per a programes socials com la creació d'ocupació verda o l'execució de projectes de cooperació, entre altres.

És el balanç que en fa Humana Fundación Pueblo para Pueblo, l'organització de l'economia social que gestiona la recollida selectiva de la roba usada a la comarca, qui, tanmateix, destaca que el 90% dels articles recuperats tenen una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge.

Compromís mediambiental i social

Des d'Humana Pueblo para Pueblo destaquen que la gestió tèxtil viu un moment clau fruit de la creixent sensibilització de la ciutadania en relació amb la sostenibilitat de la moda. D'aquesta manera, les gairebé 58 tones recollides a Osona durant el primer semestre del 2024 impacten directament en l'economia circular i social de la comarca.

El 90% de la roba recollida per l'entitat té una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge, elements claus també per a la creació d'ocupació verda i el manteniment de llocs de treball de qualitat.

Els municipis on s'ha recollit més roba usada a Osona són Vic -17,7 tones-, Roda de Ter -11,2 tones- i Sant Quirze de Besora -5,3 tones-.

"La recollida selectiva de roba té un gran potencial per a garantir-ne una segona vida: gairebé el 60% se'n pot reutilitzar i el 32%, reciclar. El primer objectiu sempre és la reutilització perquè la peça de roba més sostenible és la que ja s'ha fabricat i no té més costos ni impacte de producció. Per això, és important que la roba de què ens desfem es dipositi en el contenidor corresponent, perquè gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat, sinó a la brossa", assegura Rubén Fernández, promotor nacional d'Humana.

A Catalunya, cada persona genera uns 22 kg de residus tèxtils anualment i només 2,3 kg es recullen selectivament per un gestor autoritzat com, en aquest cas, Humana: és l'11%.

A la majoria de les llars d'Espanya i Catalunya, els tèxtils es llencen encara dins la fracció rebuig, la qual cosa es tradueix en una xifra global de 147.000 tones de residus tèxtils llençats sense retorn, segons l'Agència de Residus de Catalunya.

Arxivat a