L'eix Transversal al seu pas per Gurb, el dia de la nevada. Foto: Adrià CostaUn estudi que han dut a terme investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) analitza les tempestes que hi va haver durant la gran nevada del 2010, una de les més destacables de les últimes dècades a Catalunya, tant per l’extensió com per la intensitat i els efectes que va tenir. El temporal també va afectar Osona.
Una de les conclusions principals del treball és la constatació que, a diferència del que passa en les tempestes estivals, la distribució de les descàrregues elèctriques núvol-terra no està necessàriament relacionada amb màxims de precipitació.
L’episodi analitzat va tenir lloc el 8 de març del 2010 i va provocar el col·lapse de la xarxa viària, que va quedar completament aturada a gran part del territori i va obligar a suspendre el transport per carretera amb França. Durant la nevada hi va haver una activitat elèctrica poc habitual per l’època de l’any. La caiguda de llamps durant una nevada, que es coneix com a tempesta de neu (thundersnow), és un fenomen de gran interès perquè, tal com explica Joan Bech, investigador de la UB, «està poc documentat i ens interessa estudiar-lo per comprendre les diferències que presenta amb les tempestes típiques dels mesos càlids, en particular pel que fa a la distribució de càrrega elèctrica dins del núvol de tempesta».
