05
d'agost
del
2023
Actualitzat
el
07
d'agost
a les
11:32h
Moltes persones no voten el mateix a cadascuna de les convocatòries electorals. Cada votació té unes característiques concretes o candidats més o menys carismàtics i s'hi registra poc o molt vot dual, però a vegades aquestes diferències són molt notables. Les victòries municipals de Junts a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès i del PP a Badalona van desinflar-se el 23 de juliol, l'èxit de la CUP a Girona no es va repetir i els electors de Tot per Terrassa van haver de triar altres opcions perquè aquesta candidatura és exclusivament municipalista. Quines transferències de vot hi va haver en aquests municipis en dos comicis separats per menys de dos mesos?
Tria el municipi que vols consultar:
L'alcaldable de Junts, Xavier Trias, va sorprendre a molts remuntant les enquestes i guanyant les eleccions de Barcelona, amb un 22,4% dels vots, però el seu partit va perdre més de la meitat d'aquest percentatge a les estatals. Això es deu a que poc més del 40% d'electors de Trias van fer costat a Míriam Nogueras, amb fuites importants a PP (15%), ERC (12%) i a l'abstenció (12%). També va enviar quasi 9.000 vots a partits minoritaris -entre els quals hi podria haver el PDECat, amb qui es va presentar unit a les municipals-, al blanc o al nul.
Si s'observa per districtes, quasi el 30% de votants de Trias el maig a Sarrià-Sant Gervasi i a les Corts van optar pel PP el 23-J i un 8% més, per Vox. A Sarrià, el 28-M va obtenir-hi el 40% dels vots i va ser clau per imposar-se a Colau i Collboni. Pel que fa a la resta de partits, la CUP va retenir a la capital menys de la meitat dels vots de les municipals i un 30% se'n van anar a ERC i un 20%, a Sumar. Aquestes dues forces, però, van perdre al seu torn molts suports cap al PSC -sobretot els republicans-, qui també va activar moltes persones que s'havien abstingut al maig.
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va eixamplar la seva victòria el 28 de maig, amb un 33,5% de vots. Entre les grans ciutats no hi ha cap cas similar de partit municipalista amb tant d'èxit com Tot per Terrassa. Què van fer els seus votants a les eleccions espanyoles? Es van repartir quasi a parts iguals entre el PSC -antic partit de Ballart- i Sumar, amb uns 9.000 vots a cada formació, però també en va enviar uns 3.000 a ERC i fins i tot alguns pessics a PP i Junts.
El candidat del PP, Xavier García Albiol, va aconseguir una majoria molt absoluta a les municipals, amb quasi el 56% dels vots, havent fet una campanya en què va amagar les sigles del seu partit sota el paraigua del Badalonisme. I aquest, de fet, va rebre menys del 17% dels suports a les eleccions espanyoles dos mesos més tard. De fet, quasi 20.000 votants d'Albiol haurien optat pel PSC a aquestes eleccions, més que els 14.000 que van mantenir-se al PP. També hauria cedit més suports a Sumar que a Vox, malgrat la seva campanya en contra la immigració.
A escala local, també sorprèn veure l'actuació dels votants de Guanyem Badalona en Comú, candidatura liderada per la diputada de la CUP Dolors Sabater -malgrat que no estava vinculada orgànicament a aquest partit-. Només al voltant d'un 15% d'aquells que van triar la seva papereta a les municipals van fer costat als anticapitalistes a les espanyoles. Tants com els que van optar per Sumar, però n'hi va haver més que haurien escollit ERC (31%) i Junts (20%).
Una de les campanades de la nit de les municipals va ser el segon lloc per al candidat de la CUP a Girona, Lluc Salellas, amb una candidatura plural que l'ha catapultat a l'alcaldia gràcies a l'entesa amb Junts i ERC. Del 23,3% de vots que va obtenir, però, els anticapitalistes van caure a menys del 8% a les espanyoles. Això és perquè menys de quatre de cada deu votants de Salellas va triar la CUP el 23-J, amb fuites tant cap a Sumar com a ERC i Junts.
Com a bona part del país, els republicans també van patir pèrdues cap al PSC i Sumar entre les dues eleccions. Tot i això, com Junts, van sumar-ne també dels que, per a l'Ajuntament, havien triat partits minoritaris -com Ara Pacte Local, que havia estat a punt d'entrar- o del blanc o nul. El PSC va activar un sector no menyspreable d'abstencionistes de les municipals, però, en canvi, va derivar electors tant a Sumar com a PP i Vox. Aquest darrer es podria tractar de cert vot útil unionista que hauria concentrat suport el maig per impedir una victòria independentista a un consistori insigne.
Junts va recuperar l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès amb una contundent victòria, de la mà de Josep Maria Vallès, amb el 28,2% dels vots, més que duplicant ERC, en segon lloc i que havia ostentat l'alcaldia quatre anys. A les eleccions espanyoles, però, el PSC va guanyar clarament a la ciutat i el PP va situar-s'hi per darrere, amb Junts en tercer lloc i els republicans, cinquens. Com es van moure els votants en aquests dos mesos curts de diferència entre els comicis?
Menys del 40% de votants de Vallès van triar Míriam Nogueras com a candidata, mentre un de cada quatre se'n va anar al PP i el 16%, al PSC. Junts, però, va recuperar bona part dels votants d'opcions minoritàries del maig -a les locals, s'hi van presentar diverses llistes amb candidats de l'entorn convergent-. Igualment, ERC tan sols va retenir prop del 40% de suports de les municipals i, en el seu cas, la resta es van repartir de forma molt similar entre socialistes i Sumar. Així mateix, només un terç dels votants de la CUP a l'Ajuntament van repetir al Congrés, dispersant-se cap a Sumar i, en menor mesura, ERC.
Aquesta és una metodologia testejada i de la que s'ha comprovat l'efectivitat. Ara bé, com en la majoria de càlculs estadístics, es tracta d'aproximacions subjectes a un marge d'error, el qual depèn bàsicament del número de partits en litigi, la quantitat de punts de votació existents i l'homogeneïtat del vot entre aquests. En general, però, com més gran és l'àmbit d'anàlisi -amb més seccions censals d'on extreure informació-, el resultat és més precís. D'aquesta manera, l'error global acumulat en les transferències es pot també calcular i a Barcelona se situaria entorn el 9%, en l'11% a Terrassa, en el 8% a Badalona, en el 14% a Girona i en el 18% a Sant Cugat.
Això van votar a les eleccions espanyoles els electorats de cada partit de les municipals, a cada ciutat
Tria el municipi que vols consultar:
L'alcaldable de Junts, Xavier Trias, va sorprendre a molts remuntant les enquestes i guanyant les eleccions de Barcelona, amb un 22,4% dels vots, però el seu partit va perdre més de la meitat d'aquest percentatge a les estatals. Això es deu a que poc més del 40% d'electors de Trias van fer costat a Míriam Nogueras, amb fuites importants a PP (15%), ERC (12%) i a l'abstenció (12%). També va enviar quasi 9.000 vots a partits minoritaris -entre els quals hi podria haver el PDECat, amb qui es va presentar unit a les municipals-, al blanc o al nul.
Si s'observa per districtes, quasi el 30% de votants de Trias el maig a Sarrià-Sant Gervasi i a les Corts van optar pel PP el 23-J i un 8% més, per Vox. A Sarrià, el 28-M va obtenir-hi el 40% dels vots i va ser clau per imposar-se a Colau i Collboni. Pel que fa a la resta de partits, la CUP va retenir a la capital menys de la meitat dels vots de les municipals i un 30% se'n van anar a ERC i un 20%, a Sumar. Aquestes dues forces, però, van perdre al seu torn molts suports cap al PSC -sobretot els republicans-, qui també va activar moltes persones que s'havien abstingut al maig.
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va eixamplar la seva victòria el 28 de maig, amb un 33,5% de vots. Entre les grans ciutats no hi ha cap cas similar de partit municipalista amb tant d'èxit com Tot per Terrassa. Què van fer els seus votants a les eleccions espanyoles? Es van repartir quasi a parts iguals entre el PSC -antic partit de Ballart- i Sumar, amb uns 9.000 vots a cada formació, però també en va enviar uns 3.000 a ERC i fins i tot alguns pessics a PP i Junts.
El candidat del PP, Xavier García Albiol, va aconseguir una majoria molt absoluta a les municipals, amb quasi el 56% dels vots, havent fet una campanya en què va amagar les sigles del seu partit sota el paraigua del Badalonisme. I aquest, de fet, va rebre menys del 17% dels suports a les eleccions espanyoles dos mesos més tard. De fet, quasi 20.000 votants d'Albiol haurien optat pel PSC a aquestes eleccions, més que els 14.000 que van mantenir-se al PP. També hauria cedit més suports a Sumar que a Vox, malgrat la seva campanya en contra la immigració.
A escala local, també sorprèn veure l'actuació dels votants de Guanyem Badalona en Comú, candidatura liderada per la diputada de la CUP Dolors Sabater -malgrat que no estava vinculada orgànicament a aquest partit-. Només al voltant d'un 15% d'aquells que van triar la seva papereta a les municipals van fer costat als anticapitalistes a les espanyoles. Tants com els que van optar per Sumar, però n'hi va haver més que haurien escollit ERC (31%) i Junts (20%).
Una de les campanades de la nit de les municipals va ser el segon lloc per al candidat de la CUP a Girona, Lluc Salellas, amb una candidatura plural que l'ha catapultat a l'alcaldia gràcies a l'entesa amb Junts i ERC. Del 23,3% de vots que va obtenir, però, els anticapitalistes van caure a menys del 8% a les espanyoles. Això és perquè menys de quatre de cada deu votants de Salellas va triar la CUP el 23-J, amb fuites tant cap a Sumar com a ERC i Junts.
Com a bona part del país, els republicans també van patir pèrdues cap al PSC i Sumar entre les dues eleccions. Tot i això, com Junts, van sumar-ne també dels que, per a l'Ajuntament, havien triat partits minoritaris -com Ara Pacte Local, que havia estat a punt d'entrar- o del blanc o nul. El PSC va activar un sector no menyspreable d'abstencionistes de les municipals, però, en canvi, va derivar electors tant a Sumar com a PP i Vox. Aquest darrer es podria tractar de cert vot útil unionista que hauria concentrat suport el maig per impedir una victòria independentista a un consistori insigne.
Junts va recuperar l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès amb una contundent victòria, de la mà de Josep Maria Vallès, amb el 28,2% dels vots, més que duplicant ERC, en segon lloc i que havia ostentat l'alcaldia quatre anys. A les eleccions espanyoles, però, el PSC va guanyar clarament a la ciutat i el PP va situar-s'hi per darrere, amb Junts en tercer lloc i els republicans, cinquens. Com es van moure els votants en aquests dos mesos curts de diferència entre els comicis?
Menys del 40% de votants de Vallès van triar Míriam Nogueras com a candidata, mentre un de cada quatre se'n va anar al PP i el 16%, al PSC. Junts, però, va recuperar bona part dels votants d'opcions minoritàries del maig -a les locals, s'hi van presentar diverses llistes amb candidats de l'entorn convergent-. Igualment, ERC tan sols va retenir prop del 40% de suports de les municipals i, en el seu cas, la resta es van repartir de forma molt similar entre socialistes i Sumar. Així mateix, només un terç dels votants de la CUP a l'Ajuntament van repetir al Congrés, dispersant-se cap a Sumar i, en menor mesura, ERC.
Com s'han fet aquests càlculs?
Aquestes dades són aproximacions dels transvasaments que hi ha hagut entre les dues eleccions, ja que no es pot conèixer quin ha estat el canvi de vot individual entre uns comicis i els altres. Aquest càlcul es fa a partir del mètode estadístic de la inferència ecològica a partir de les dades de vot a nivell de secció censal, la qual permet fer una aproximació als fluxos que millor encaixen i així, de forma agregada, inferir quina ha estat la variació en el comportament individual.Aquesta és una metodologia testejada i de la que s'ha comprovat l'efectivitat. Ara bé, com en la majoria de càlculs estadístics, es tracta d'aproximacions subjectes a un marge d'error, el qual depèn bàsicament del número de partits en litigi, la quantitat de punts de votació existents i l'homogeneïtat del vot entre aquests. En general, però, com més gran és l'àmbit d'anàlisi -amb més seccions censals d'on extreure informació-, el resultat és més precís. D'aquesta manera, l'error global acumulat en les transferències es pot també calcular i a Barcelona se situaria entorn el 9%, en l'11% a Terrassa, en el 8% a Badalona, en el 14% a Girona i en el 18% a Sant Cugat.