Alejandro Fernández, un actor secundari en la campanya del PP

Aquest dimecres, el PP va organitzar un míting a la Casa Golferichs, aprofitant la presència a Barcelona de Miguel Tellado, vicesecretari d'organització, home de confiança d'Alberto Núñez Feijóo. L'eufòria després del debat Sánchez-Feijóo era palpable entre els quadres de la formació. Tellado va intervenir amb un discurs molt virulent contra Pedro Sánchez, a qui va acusar de "batasunitzar-se". Però no van passar desapercebudes les seves paraules en clau interna. Va elogiar els principals dirigents del PP català, des de Daniel Sirera -"la direcció està orgullosa de la teva feina"- al president dels populars catalans, Alejandro Fernández, a qui va agrair "no donar-se mai per derrotat". Però tot seguit va llançar un missatge que alguns van veure com un dard enverinat, quan va explicar que li van oferir encapçalar la llista al Congrés per Tarragona i ell va dir que preferia continuar a Catalunya per "guanyar les eleccions aquí".

"Gràcies pel teu compromís", va dir. Enmig dels elogis, Tellado va deixar visibles les tensions que es viuen al PP català, en paral·lel a l'avenç d'una campanya que ofereix bones perspectives al partit. L'home fort de l'aparell de Feijóo expressava en públic el pols viscut amb Fernández. El 10 de juny, el líder del PP català va explicar en un tuit que li havien ofert un lloc a les llistes al Congrés, però que ell havia decidit continuar al Parlament. En aquell moment, ja eren ben conegudes les tensions entre la direcció de Génova i la del carrer Urgell. El nucli entorn Feijóo preferiria tenir les mans lliures per decidir el camí que ha de seguir el partit a Catalunya. Per això volien l'actual cap dels populars catalans fora de la política catalana, Per altres al PP, l'oferiment de Tarragona, en lloc de Barcelona, no era una proposta per a un líder.

 

Quisiera agradecer, de todo corazón, la oportunidad que me brinda mi partido de volver al Congreso de los Diputados. Pero ME QUEDO EN CATALUÑA.
En su momento, fui muy crítico con aquellos políticos que, a la primera dificultad, se fueron a Madrid y dejaron aquí una enorme…

— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) June 10, 2023

Fernández viu la campanya del 23-J amb una situació que té un punt paradoxal. Mentre el PP s'encamina amb un sentiment triomfalista cap a les urnes del 23-J, la seva figura es troba qüestionada. En les converses que se succeeixen aquests dies, farcides de noms de present i de futur, el del líder al Parlament aparèixer-hi d'esquitllentes. Les seves intervencions en els actes principals sol estar reduïda a la de introductor dels candidats. És un polític respectat entre els seus per la seva oratòria i una personalitat forta, però els seus crítics li atribueixen poca cintura per gestionar una formació política que sempre ha hagut d'actuar en un terreny difícil, en clara minoria en les institucions del país i vigilada molt de prop per la direcció estatal. 


Els dirigents en l'òrbita de Fernández se senten sota observació de fa temps. De fet, cap de les persones properes a l'actual president és en un lloc de sortida de les llistes al Congrés. El PP acumula un cicle electoral dolent, amb una presència migrada al Parlament i al territori fins a les municipals del 28-M, que els han permès aixecar el vol, amb les victòries a Badalona i Castelldefels i l'ascens a l'Ajuntament de Barcelona, on s'ha passat de 2 a 4 regidors. Però cap d'aquestes places està en mans en aquests moments de dirigents afins a Fernández.    

L'ombra de Valents

Tellado monitoritza el PP català i és vox populi al partit que les seves relacions amb Fernández són més que millorables. En l'entorn de Génova miren cap a altres noms per gestionar el PP català en cas de triomf de Feijóo el 23-J. Despunten de cara al futur l'esmentat Manuel Reyes i també l'eurodipuatada Dolors Montserrat. Daniel Sirera, flamant nou regidor a Barcelona, també té partidaris a les orelles de Feijóo. Però tampoc es pot descartar la continuïtat de Fernández, que no sembla disposat a facilitar la seva defenestració.

Sobre la figura de l'actual líder del PP català pot pesar la seva aposta inicial pel projecte d'una Catalunya Suma, quan a Génova, Pablo Casado va acaronar la idea d'una nova marca política electoral. Una idea potser imaginativa que la caiguda de l'anterior dirigent conservador va deixar de banda. Dins del PP, molts havien sospesat la possibilitat de concórrer amb la Barcelona pel Canvi de Manuel Valls i amb Ciutadans per impedir una sotragada electoral a les eleccions al Parlament del 2021. Va ser Fernández qui s'hi va resistir. Però Casado sí que va imposar al líder del PP a Catalunya una aproximació al que quedava de les forces de Valls. El peatge va ser en aquell moment integrar Eva Parera a les llistes al Parlament. 

L'arribada de Feijóo va canviar les coses. El nucli gallec que va aterrar al PP va apostar fort per potenciar les sigles dels populars i, en tot cas, buscar un nou lideratge que consolidés la incidència del partit en la societat catalana. Però el mapa de futur del PP català -sense un Josep Piqué a la vista- encara està per dibuixar i molt pendent del que surti de les urnes del 23-J.